A Catalunya ho brodem amb tantes iniciatives desconegudes, que és una llàstima que les ignorem. Per exemple, el trasplantament d’òrgans. També gestionem de manera única la diversitat religiosa. I donar òrgans té connotacions religioses que ara s’han explicitat en una guia que serà utilíssima als agents sanitaris. Les religions tenen molt a dir davant la donació d’òrgans. Els catòlics, per exemple, no hi tenen cap problema i l’encoratgen. De fet, el mateix Catecisme reconeix que “el trasplantament d’òrgans és conforme a la llei moral si els danys i els riscos físics i psíquics que pateix el donant són proporcionals al bé que es busca per al destinatari”, i afegeix que “la donació d’òrgans després de la mort és un acte noble i meritori, que ha de ser encoratjat com a manifestació de solidaritat generosa”. Clarament, és moralment inadmissible si el donant o els legítims representants no han donat el consentiment explícit. El papa Francesc ha dit que és important mantenir la donació d’òrgans com “un acte gratuït i no remunerat perquè qualsevol manera de comercialitzar el cos humà és contrari a la dignitat humana”.

El papa Francesc ha dit que és important mantenir la donació d’òrgans com “un acte gratuït i no remunerat perquè qualsevol manera de comercialitzar el cos humà és contrari a la dignitat humana”

Els musulmans a l’Alcorà ho tenen també clar: “I qui salvés una sola vida, fos com si hagués salvat la vida a la humanitat”. L’Islamic Fiqh Academy disposa que “els òrgans del difunt es poden trasplantar a un pacient, quan la vida del receptor depèn del trasplantament, o si la continuació de les funcions corporals bàsiques del receptor depèn del trasplantament. Tanmateix, això depèn del consentiment del difunt, o dels seus familiars després de la seva mort, o d'una decisió presa pels líders de la comunitat musulmana si el difunt no està identificat o no té familiars propers». Tots aquests detalls s'inclouen a la guia ‘Diversitat religiosa i donació d’òrgans i teixits’, un document pràctic escrit per Agustí Iglesias, Joan Gómez i Jorge Twose i que està dirigit al personal sanitari de les coordinacions hospitalàries de trasplantaments. El document ha estat realitzat per l’Organització Catalana de Trasplantaments i la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya del Departament de Presidència. Dels més de 500 trasplantaments d’òrgans a Catalunya, s’evidencia com creix el nombre de donants, tant de gent que ha mort i ha possibilitat que un òrgan sigui trasplantat (un 16,2% més alt que l'any passat), com donants vius (ha crescut un 26,4%). La guia és un document pioner a l’Estat espanyol que ofereix informació als familiars dels possibles donants de les principals confessions presents al territori: Església catòlica, esglésies Evangèliques, Islam, Testimonis Cristians de Jehovà, Budisme, esglésies Ortodoxes, Hinduisme, Església Adventista del setè dia, Església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies (mormons), Fe bahá’í, Sikhisme, Taoisme i Judaisme. És una guia innovadora i un punt de referència per abordar amb sensibilitat el moment de la donació, un acte suprem de generositat que permet salvar vides. Les religions parlen de valors, i donar òrgans alguna relació té amb els principis que les religions invoquen com l’amor, la caritat, la compassió o els conceptes de donació en puresa o de servei desinteressat.

Dels més de 500 trasplantaments d’òrgans a Catalunya, s’evidencia com creix el nombre de donants, tant de gent que ha mort i ha possibilitat que un òrgan sigui trasplantat (un 16,2% més alt que l'any passat), com donants vius (ha crescut un 26,4%)

Cap de les religions majoritàries s’oposa a la donació d’òrgans, però entre un 2 i un 8% de les negatives familiars tenen com a causa els motius religiosos en els darrers cinc anys. A part dels catòlics positius, entre els cristians també hi ha un posicionament favorable a la majoria de les altres esglésies cristianes, a través dels seus líders a Catalunya, a la Fe bahá’í o en veu del mateix Dalai Lama. No obstant això, la varietat d’estructures organitzatives, la diversitat de corrents en moltes religions o la inexistència de la qüestió en els textos sagrats, dificulten un posicionament favorable explícit per part d’altres religions. Ignorar les característiques de la donació, les pors culturals, les creences relacionades amb la mort i els ritus funeraris o les dificultats idiomàtiques dificulten el consentiment a la donació. Les religions, per tant, també poden posar traves, ja que en els ritus funeraris es pot demanar no manipular el cos del difunt, fer un enterrament ràpid o algunes necessitats per netejar el cos que poden contradir la lògica de la donació d’òrgans.

Un donant d’òrgans pot arribar a salvar fins a 8 vides. La donació és un acte voluntari, altruista, solidari, generós, confidencial, gratuït i sense ànim de lucre. I si la família i comunitat —també religiosa— n’està al corrent, facilita encara més la seva gestió i sensibilitza la població.