El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha celebrat aquest mes de maig el 20è aniversari de la seva creació. Fa 20 anys, el Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb la qual cosa Catalunya es posava en línia amb Europa pel que fa a assignar a un organisme independent la regulació dels continguts audiovisuals.

En aquests 20 anys el CAC ha fet una feina intensa quant a la supervisió dels continguts, especialment del pluralisme, que ha esdevingut una referència per a altres reguladors. En concret, el Consell ha elaborat informes de pluralisme polític, social, cultural, lingüístic o de gènere. Aquest darrer àmbit ha estat una preocupació destacada del Consell, que s’ha traduït en l’elaboració d’informes, recomanacions i, darrerament, l’impuls de la primera campanya que s’ha fet a Catalunya per promoure l’esport femení en els mitjans.

Un altre dels eixos vertebradors del Consell ha estat la protecció dels menors d’edat. Des dels seus inicis, una de les prioritats del CAC ha estat supervisar els continguts que poden ser perjudicials per al desenvolupament físic i mental de la infància i l’adolescència a la ràdio i a la televisió.

Pel que fa a les llicències, en un primer moment el CAC disposava d’una competència parcial, però el 2005 el Parlament li va atorgar la totalitat de les competències sobre les llicències de ràdio i televisió, de manera que des d’aleshores és el CAC, i no el Govern, qui convoca i resol els concursos per adjudicar llicències. Una competència que no ostenten altres reguladors, com, per exemple, el regulador espanyol.

Un altre àmbit d’actuació que vull destacar és l’educació en comunicació audiovisual. Ja fa 17 anys el Consell va impulsar els Premis el CAC a l’escola, que són avui una referència. L’any 2004 es va elaborar el Llibre Blanc: l’educació en l’entorn audiovisual. I ja més recentment, el 2018, es va crear el programa eduCAC i la Plataforma per a l'Educació Mediàtica. En temps de desinformació i de notícies falses com l’actual, el critical thinking, el pensament crític, esdevé fonamental. Per això, la recent campanya #AMiNoMenganyen o els espots que podem veure a la televisió sobre el bon ús de les pantalles són tan necessaris.

El repte actual, tant del CAC com de la resta de reguladors europeus, es diu internet. I podem dir amb satisfacció que el CAC ha sabut adaptar-se a aquests nous reptes

El CAC ha abordat també el futur del sector audiovisual a Catalunya, amb un Llibre Blanc sobre el sector que és l’anàlisi més àmplia i detallada que s’ha fet a casa nostra sobre els importants reptes que afronta el sector audiovisual al nostre país.

No vull oblidar la important projecció internacional de la institució: el CAC ostenta avui la presidència dels reguladors mediterranis, la vicepresidència dels iberoamericans, col·labora regularment com a ponent en les sessions de la plataforma de reguladors europeus (EPRA) i manté convenis de col·laboració bilateral amb múltiples països d’arreu del món.

La presència internacional és fonamental per intercanviar experiències i bones pràctiques en un món audiovisual totalment globalitzat. I en aquest àmbit ens manca la participació en l’ERGA, que agrupa els reguladors de la Unió Europea, on, per l’oposició expressa del regulador espanyol, la CNMC, no podem, de moment, ser-hi presents.

Crec, honestament, que el balanç és enormement positiu. I tot això, com és evident, ha estat possible gràcies al treball i a la professionalitat de totes les persones que han estat i estan al servei del Consell.

Però el sector audiovisual ha canviat dràsticament en pocs anys. La transformació digital ha comportat importants canvis en el sector i en els hàbits de consum, especialment entre els més joves.

El repte actual, tant del CAC com de la resta de reguladors europeus, es diu internet. I podem dir amb satisfacció que el CAC ha sabut adaptar-se a aquests nous reptes. Així ho demostren els més de 20 informes sobre continguts perjudicials a internet que hem realitzat en els darrers cinc anys, des de continguts sobre pornografia infantil, violència masclista o desinformació en matèria del càncer, fins als més recents sobre productes que suposadament curen el coronavirus. Bona part d’aquests continguts han estat retirats de les plataformes on estaven allotjats, i hem complit la nostra missió de vetllar pels drets dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit audiovisual.

Els reptes, però, que hem d’afrontar són molt importants. Aquest mes de setembre és el límit previst per la Unió Europea perquè cada estat membre modifiqui les lleis audiovisuals respectives d’acord amb el que preveu la nova directiva de serveis de comunicació audiovisual. Aquesta directiva atorga noves competències i funcions als reguladors i incorpora, per primer cop, les plataformes d’intercanvi de vídeos i, parcialment, les xarxes socials al seu àmbit d’aplicació. El CAC aborda, doncs, 20 anys després, uns nous desafiaments per continuar demostrant la capacitat de la nostra institució per servir l’interès general.

 

Roger Loppacher i Crehuet, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya