Molts de vostès es preguntaran què és la “llei Aragonès”. És la pregunta que em va fer la meva mare en rebre en un grup de Whatapp un d’aquells missatges enviats en cadena i on s’assegurava que aquesta llei era pitjor que les “10 plagues d'Egipte”. En realitat es refereix a la llei de contractes de serveis a les persones, immersa en la part final del procés de tramitació al Parlament. Una llei batejada, amb malícia, amb el nom d’un dirigent polític, una actitud que només respon a la campanya de desgast de la CUP. Intoxicació informativa i demagògia pel broc gros que alhora escenifica una preocupant falta de rigor.

A casa sempre han dit que “als sopars de duro, dos tasses!". A les concentracions per difamar contra una llei pionera a l’Estat, més arguments. Desemmascarem la incoherència dels “ingovernables” amb la campanya “llei Aragonès”, que sobretot han concebut com un atac frontal contra una part del Govern, a consciència, per pur electoralisme partidista, per erosionar un hipotètic candidat.

El 29 d’agost del 2018 el Govern n’aprovava el projecte de llei i n’iniciava el tràmit parlamentari ordinari, un projecte que, inicialment, va ser impulsat pel conseller Raül Romeva des del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i ara continuat pel vicepresident Pere Aragonès. Durant els últims dos anys que ha durat el tràmit parlamentari ―per la irrupció de l’article 155―, s’han generat més de 50 compareixences parlamentàries on el debat i la participació d’entitats i associacions del sector social han estat a l’ordre del dia. Tots menys la CUP. La CUP no ha assistit ni a la ponència, ni al debat, ni tampoc ha presentat esmenes a aquesta llei. La llei de contractes de serveis a les persones té com a pilar fonamental la qualitat i la responsabilitat social dels serveis públics. Per tant, a qui vol enganyar la CUP?

La CUP assegura que aquesta llei externalitza serveis. Menteixen. La llei de contractes no afegeix noves externalitzacions i tampoc en reverteix cap. L’objectiu és donar preferència a criteris socials i de qualitat per sobre del preu en els contractes, per assegurar la qualitat dels serveis que no es presten de forma directa, és a dir, que ja s’externalitzen. Aquesta llei tampoc entra a regular quins serveis s’han de contractar fora i quins no, sinó que regula com es gestionen els serveis que actualment ja s’externalitzen. El motiu principal de l’externalització d’un servei és perquè requereix atenció molt especialitzada.

Però la CUP també insisteix que aquests serveis deixaran de ser titularitat pública. I tornen a mentir. Els anticapitalistes malinterpreten expressament el significat dels codis que apareixen al final de la llei, tot confonent aquests “codis de contractació” amb els serveis. Els “codis” només serveixen per identificar contractes d'àmbit europeu a efectes estadístics. Per tant, la llei preveu molts més mecanismes de control dels contractes que es liciten i els serveis públics continuen sent públics.

La llei Aragonès prohibeix la contractació a través d’una subhasta on l’únic criteri de valoració sigui el preu o ofereix a les administracions públiques mecanismes de control per garantir el compliment dels contractes i rescindir-los en el cas d’incompliment quan perjudiqui la qualitat del servei

La llei Aragonès prioritza la “qualitat del servei” per davant del “preu”, o dit d’una altra manera, aposta perquè les entitats del tercer sector puguin optar als contractes que ara mateix s’emporten les multinacionals com les de Florentino Pérez. Apostar per les cooperatives i les mitjanes empreses dedicades a oferir a l’administració pública tot tipus de serveis dirigits a la ciutadania, ara minvades de competitivitat per la dificultat de competir amb les grans empreses que aposten per rebentar els preus i que no tenen en compte la precarietat laboral ni la qualitat.

I per què fins ara això és així? Doncs perquè la ley de contratos del sector público de l’Estat és qui determina quins serveis són subjectes a contractació: el “preu” com a principal criteri en detriment de la “qualitat del servei” que rep la ciutadania. La nova llei de contractes blinda la qualitat de la prestació dels serveis públics i posa les persones en primer terme, perquè sense justícia social no es pot construir un país millor, un país més just.

Però si encara a algú li ha quedat algun dubte, quatre dades. Entre 2017 i 2018 les administracions públiques catalanes van adjudicar 4.823 contractes per a la prestació de serveis socials, sanitaris i comunitaris, per un valor total de 2.057 milions d’euros. Un 71% del valor d’aquests contractes corresponen a ajuntaments i molts d’ells han acabat en mans de les grans empreses vinculades a l’Ibex 35, perquè sónr les que poden presentar la millor oferta econòmica. Per exemple, l’any 2016, la ciutat de Barcelona va adjudicar a l’empresa Sacyr el contracte del servei d’atenció domiciliària per valor de 113 milions d’euros, un servei que realitzava fins aleshores una ONG especialitzada. Amb la nova llei de contractes aquesta adjudicació no s’hagués produït. Aquesta llei hagués impedit que el servei acabés en mans d’empreses que tenen més capacitat financera i que ofereixen un servei més barat en detriment de l’especialització i la qualitat.

Però el que encara sorprèn més és que la CUP no predica amb l’exemple i és víctima de les seves pròpies mentides. Un bon exemple el trobem a Berga, municipi governat pels cupaires, on l’Ajuntament ha externalitzat la concessió del servei d’autobús a una important empresa del sector, en detriment de la municipalització del servei, o amb la subcontractació de la gestió de les escoles bressol.

Arguments que no trobaran a cap de les concentracions o assemblees que la CUP organitza per desautoritzar una proposta de llei de la qual ni tan sols han tingut la dignitat de participar en els mecanismes de tramitació o amb la ponència, una autèntica irresponsabilitat política.

I la llei Aragonès és molt més ―hauran d’esperar a la seva aprovació per veure la urgent necessitat d’implantar-la i tot el que suposa―. Per exemple, prohibeix la contractació a través d’una subhasta on l’únic criteri de valoració sigui el preu o ofereix a les administracions públiques mecanismes de control per garantir el compliment dels contractes i rescindir-los en el cas d’incompliment quan perjudiqui la qualitat del servei.

Per tant, els grans beneficiats amb la llei de contractes seran els ciutadans, perquè en millorarà la qualitat i perquè l’administració podrà establir les condicions específiques d’execució i les mesures de seguiment dels contractes.

La pregunta és per a la CUP. Si en lloc de manipular el contingut d’una llei haguessin assistit a les compareixences parlamentàries ―que és la seva obligació― i haguessin esmenat o proposat millores, ara almenys tindrien una autoritat que no tenen. Mentir davant l’evidència, fer la pinça un cop més buscant desgastar ERC i aparcant la bona praxi política s’assembla massa al que ja ha fet Cs, allò que en diuen “política de barra de bar”.

A veure si algun dels dos diputats que ha tret la CUP a les Corts espanyoles ―recordin que asseguraven que mai es presentarien a unes eleccions generals― encara trepitjaran la llotja del Santiago Bernabéu. Qui sap si per festejar amb Don Florentino, el gran beneficiat de la campanya cupaire.