Diuen que no valorem prou la salut fins que la perdem o que la sanitat pública és un tresor que tenim com a societat i que no la valorem fins que la necessitem. Ho subscric. Per aquest motiu és tan execrable constatar que aquells que conspiraven per ensorrar la sanitat pública catalana (tot un ministre de l’Interior i un altre pretès servidor públic) no hagin hagut de respondre, ni poc ni molt, per una canallada d’aquesta magnitud.

La 28a edició de La Marató de TV3 ha posat al centre del debat un dels temes que dedica més esforç a la sanitat pública catalana, les “malalties minoritàries”. Es calcula que n’hi ha més de 7.000 de diferents i uns 400.000 pacients a tot Catalunya, el que suposa un 7% de la població. Les xifres revelen que un 40% d’aquestes encara no tenen cura ni una medicació que les pugui controlar. Unes autèntiques desconegudes per la majoria de la societat, però no pels professionals del sistema públic de salut català.

La consellera de Salut, Alba Vergés, recordava que les malalties minoritàries són una de les prioritats del Pla de Salut amb el repte d’acompanyar les persones més enllà del diagnòstic i la malaltia. I, precisament, les “malalties minoritàries” són un dels temes que es tracten a l’exposició que s’acaba d’inaugurar al Palau Robert.

“Universal. La salut a Catalunya” és la mostra que reivindica el model sanitari català i posa en valor els professionals de la salut. Un espai per conèixer, comprendre i valorar el sistema públic de salut amb la finalitat d’atendre qualsevol persona, vingui d’on vingui, sigui d’on sigui, perquè visqui de la manera més saludable.

Aquest any 2019 es compleixen 30 anys de la redacció del Pla de Salut, el pla que marca les directrius del sistema sanitari de Catalunya. No és casualitat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi acudit a Catalunya per estudiar el model de salut català i que el consideri com a pioner al món. Al darrere hi ha l’esforç i la dedicació de milers de tècnics i professionals que han treballat i treballen per garantir la universalitat de la salut pública, fent-la un pilar fonamental per la nostra societat. El sistema sanitari públic de Catalunya és referent a Europa perquè és públic, just i universal. El sistema que garanteix l’assistència a tothom, que fonamenta la cohesió social i que posa la persona al centre.

Catalunya és líder mundial de trasplantament i donació per sisè any consecutiu, és referent en recerca, top ten en assajos clínics a Europa i l’Institut Català d’Oncologia registra una de les millors taxes de supervivència del món

La mostra travessa per sis espais diferents. No els explicaré els detalls perquè perdria la gràcia, però sí que deixaré anar algunes píndoles. L’escenografia és fresca, espaiosa i innovadora. L’essència de la mostra és que el visitant conegui els detalls del sistema sanitari mitjançant dades, sons i preguntes. A les parets es barregen gràfics i mostreigs i hi trobaran passatges com “el batec del cor”, una experiència sensorial i participativa, o la radiografia de la dimensió del sistema global de salut amb la seva estructura i les seves especificitats: 120.000 professionals distribuïts entre 804 consultoris locals, 437 centres d’atenció primària (CAP) i 67 hospitals repartits en 947 municipis.

I amb espais com “Defensem la universalitat”, que no només impacten per l’escenografia sinó pel missatge: els ciutadans són iguals a ulls dels raigs X, a ulls del sistema, iguals en edat, gènere o estatut social gràcies al model sanitari públic, just i universal.

Una mostra que confirma que la sanitat pública catalana és universal per a tothom. Així ho assegurava el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, amb uns pressupostos per al 2020 que preveuen un increment de 900 milions d’euros respecte als del 2017, amb una quarta part que anirà destinada a l’atenció primària, la columna vertebral del sistema.

Catalunya ha superat l’etapa de les retallades en salut, dinàmiques endèmiques d’anteriors governs, i recupera bona part d’allò que es va perdre, la recuperació de les condicions laborals retallades als professionals, amb un increment de 626,2 milions d’inversió destinada a personal.

L’any 2018, el Departament de Salut va tancar l’exercici amb una aportació de 10.400 milions d’euros, la xifra més alta de la història, i continuen les inversions en grans infraestructures, com els nous hospitals Joan XXIII de Tarragona i Viladecans, el bloc quirúrgic de Bellvitge, l’obertura de nous CAP a Figueres, Amposta i el CUAP a Badalona o amb el projecte de nous centres d’atenció primària com el de Santa Eulàlia de l’Hospitalet.

Catalunya és líder mundial de trasplantament i donació per sisè any consecutiu, és referent en recerca, top ten en assajos clínics a Europa i l’Institut Català d’Oncologia registra una de les millors taxes de supervivència del món.

Són molts els reptes que tenim al davant, però només depèn de nosaltres cuidar i millorar el sistema sanitari que tenim. Adaptar-nos a la nova realitat que suposa l’envelliment progressiu de la societat amb una taxa de natalitat encara baixa. Una tasca que requereix l’esforç de tots, professionals, entitats, ciutadans i administració pública.

La salut només pot ser entesa de manera col·lectiva si tots som iguals sota la llum mèdica, és aleshores quan podem parlar d’un sistema de salut igualitari, equitatiu i universal.