Oriol Junqueras i Raül Romeva han interposat una querella contra el Tribunal Suprem, en particular, contra el magistrat Marchena. És una resposta valenta que poc o res té a veure amb els esglais oportunistes d’alguna diputada a les Corts espanyoles, intentant —un cop més— treure rèdits polítics a costa de les costelles dels presos polítics. És una actitud mesquina que ja ha pres carta de naturalesa. Fins i tot Miquel Iceta s’ha mostrat favorable a permetre que els presos poguessin estar confinats amb les seves famílies.
El Tribunal Suprem va fer allò que mai no havíem vist fer. I, enmig de la pandèmia, arremetien contra una resolució amb caràcter per directament amenaçar els funcionaris amb represàlies (en particular els que integren les juntes de tractament penitenciari) si atenien l’ordre del govern espanyol que autoritzava aquest confinament familiar d’acord amb el reglament penitenciari. Tot en plena crisi humanitària, encegats per la seva patriòtica actitud de venjança.
L’actuació del Suprem és i ha estat la que havien advertit des del primer dia tant Junqueras com Romeva. Ens deien: “No hem tingut una instrucció justa i no tindrem un judici just”. I així va ser. I així van plantejar la seva defensa, amb coratge. I també, conseqüentment, es van negar a respondre a la Fiscalia des del primer dia. L’error va ser creure el contrari. O que algunes defenses insistissin que els seus patrocinats tindrien un judici just. En el llibre de les germanes Bassa, Carregades de raons, s’adverteix clarament aquesta visió errònia que els repetien un cop i un altre bona part dels advocats que els deien que sortirien en llibertat: “Ara sí, ara segur”. O que auguraven sentències benèvoles. De ben segur que tot amb la millor de les intencions. Però quin gran error de percepció i quanta candidesa.
Que els presos polítics continuïn empresonats durant la crisi del Covid-19 vulnera el dret a la vida, la integritat física i moral i el dret a la vida familiar
Taxativa i indignada es mostrava la consellera de Justícia, Ester Capella, davant l’amenaça del Tribunal Suprem d’identificar i perseguir penalment aquells funcionaris de les presons catalanes que donessin suport a la decisió del confinament domiciliari.
El Tribunal Suprem ha tornat a vulnerar la separació de poders, amenaçant funcionaris de forma preventiva, discriminant de forma evident nou presos i preses i saltant-se les recomanacions de les Nacions Unides en l’aplicació del dret penitenciari. Després de l’amenaça del Suprem, les juntes de tractament penitenciari només han aprovat el 15% dels confinaments penitenciaris de presos en segon grau i 100.2.
Com també trobo essencial recordar que les “juntes de tractament” no depenen del Govern. El Govern no ha i no pot influir en les decisions dels funcionaris perquè resolguin d’una manera o d’una altra. Les juntes de tractament estan formades per funcionaris públics, per persones altament qualificades que han d’actuar amb serenitat, amb criteris objectius basats en la llei i el reglament de règim penitenciari.
Per això també va ser un absolut encert no haver forçat un tercer grau per als presos i preses que hauria deixat els presos al peu dels cavalls, al peu d’aquests genets de l’Apocalipsi que sempre han estat les joies del Tribunal Suprem. També aleshores, igual que ara, vam veure com des de la mateixa formació política es volia treure rèdits polítics de la situació i es feien exigències absurdes que, alhora, deixaven en evidència al mateix president Torra.
Que els presos polítics continuïn empresonats durant la crisi del Covid-19 vulnera el dret a la vida, la integritat física i moral i el dret a la vida familiar. L’OMS i el Consell d’Europa recomanen alternatives a la presó en les circumstàncies actuals. No tinc cap dubte que sense les amenaces, coaccions i pressions del Tribunal Suprem i amb l’aplicació de l’article 100.2 en aquest context d’emergència sanitària, les preses i presos ja estarien confinats a llurs domicilis.
Tots plegats faríem bé de no “polititzar” certes decisions tractant-les d’heretgia, o és que algú pensa que es vol continuar tenint tancats els presos polítics? L’adversari només és un, el Tribunal Suprem, i la solució a tot plegat, l’amnistia.