La tercera entrega del diari Público revela nous detalls sobre la investigació dels atemptats terroristes a Catalunya i continua incrementant l'evidència que l’Estat ha mentit de manera deliberada. L’imam de Ripoll i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) col·laboraven estretament des de feia anys. Abdelbaki es Satty, cervell i autor intel·lectual de la massacre a la Rambla, va ser confident del CNI fins al dia dels atemptats.

El fruit d’un any de periodisme d’investigació rigorós de Carlos Enrique Bayo ha estat treure a la llum detalls rellevants de la investigació gràcies a l’accés a documents confidencials i els contactes amb fonts d’intel·ligència. Els tres primers articles ―d’un total de cinc― han fet forat en el si de la política i la societat catalana. Curiosament ―o no―, apagada informativa a Madrid. Casualitat? La informació que ha sortit a la llum és un escàndol majúscul que hauria de fer caure qualsevol democràcia, país o estat.

El 2006 és la primera vegada que es coneix sobre Abdelbaki es Satty, el conegut com l’imam de Ripoll. El seu vincle amb l'organització terrorista dedicada al narcotràfic i a la radicalització gihadista no va ser suficient per ser un dels onze detinguts de l’operació Chacal. Es Satty, tot i ser considerat deixeble de Mohamed Mrabet, cervell d’aquesta organització terrorista vinculada amb Al-Qaeda ―compartia amb ell pis a Vilanova i la Geltrú―, i que el seu figurés entre els documents recuperats a l’atemptat de l’11-M a Madrid, en va sortir impune.

Es Satty va ser detingut al port de Ceuta l’1 de gener del 2010 per intentar introduir a Espanya 121 quilos d’haixix. La relació entre el CNI i Es Satty comença quan agents del CNI i la Guàrdia Civil s’entrevisten amb ell ―fins a quatre vegades― a la presó de Castelló, entre l’abril del 2012 i el març del 2014. Es Satty només va passar 4 anys a la presó. I Es Satty va acabar com a imam de la mesquita més gran de Ripoll.

La informació destapada per Público reflecteix que el contacte entre el CNI i l’imam de Ripoll existia de manera permanent. El nom d’Es Satty va quedar eliminat del registre central d’informants del CNI tot just el 18 d’agost del 2017, un dia després de la massacre a la Rambla. El sistema de “bústia morta” creat per Ossama bin Laden per comunicar-se amb Al-Qaeda demostren que l’imam de Ripoll i el CNI també l’utilitzaven per comunicar-se entre ells. Els papers trobats entre la runa de l’explosió a Alcanar i els dos missatges del CNI a la carpeta “esborranys” ho corroboren. Al juny del 2017, dos mesos abans dels atemptats, el segon correu del CNI queda sense resposta. És en aquest moment quan el CNI s’adona que alguna cosa no va bé?

 L’estat espanyol va amagar la radicalització de l’imam de Ripoll per patriotisme

Per què es van intervenir els telèfons de tres dels sis terroristes de Ripoll? Qui els va passar la informació? Cap d’ells tenia antecedents policials anteriorment. L’informant va ser Es Satty mentre ell es quedava al marge. La resta de membres de la cèl·lula terrorista van ser investigats minuciosament, monitoritzats arreu d’Europa durant els viatges que van fer a França, Bèlgica, Suïssa i Alemanya. La intel·ligència espanyola coneixia perfectament els viatges habituals del vehicle Audi A3 entre Ripoll i Alcanar i que s’estaven fabricant explosius a ambdós punts. I per què els Mossos d’Esquadra no en sabien res? Per què quan els Mossos d’Esquadra acudeixen a investigar l’explosió d’una casa a Alcanar ningú els informa de la investigació del CNI? El CNI coneixia, perfectament, la intenció d’atemptar de manera imminent a Catalunya i no va informar la policia catalana, per què? Per què als Mossos d’Esquadra no se’ls va permetre l’accés al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) fins mesos després de l’atemptat a Catalunya? La política en té la resposta. Jorge Fernández Díaz ―el ministre d’Interior que conspirava contra els líders i partits independentistes amb la policia patriòtica i les clavegueres de l’Estat― va ser qui va ordenar bloquejar l’accés a la informació a la policia catalana mitjançant el seu home de confiança, José Luis Olivera, l’aleshores director del CITCO. Olivera va ordenar el bloqueig dels Mossos d’Esquadra per accedir a les bases de dades policials sobre gihadisme internacional d’Europol i Interpol. I encara hi ha més. El director del CITCO va ordenar a la Policia Nacional informar a uns gihadistes de Terrassa que els serveis d’intel·ligència dels Mossos d’Esquadra els estaven vigilant en el marc de l’operació Caronte, una acció que va posar en perill la mateixa seguretat dels Mossos d’Esquadra.

Però l’operació d’estat no va acabar aquí. L’Estat no va poder pair l’èxit de l’operatiu Cronos coordinat pel major Josep Lluís Trapero i el conseller Joaquim Forn. Mariano Rajoy no va poder pair que el que consideraven com una “policieta autonòmica” abatés fins a l’últim terrorista, Younes Abouyaaqoub. El mateix dia de l’atemptat, la notícia que la CIA havia avisat sobre l’amenaça d’un possible atemptat imminent a Barcelona va ser agafada pels mèdia del nacionalisme espanyol per acusar els Mossos de passivitat. Per què tot just el mateix dia de l’atemptat es filtra aquesta informació? Volien tapar alguna cosa amb aquesta cortina de fum? Ciutadans va voler crear una comissió d’investigació al Congrés per investigar l’actuació dels Mossos durant els atemptats terroristes. No se’n va sortir.

PP, PSOE i Cs van vetar la proposta d’ERC i PDeCAT de crear una comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats terroristes. L’Estat tenia alguna cosa a amagar? El Parlament de Catalunya sí que la va aprovar, precisament, a la qual s’han negat a comparèixer Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido, Alfonso Dastis, José Manuel García-Margallo, Enric Millo, María Dolores de Cospedal i Mariano Rajoy, així com Félix San Roldán, exdirector del CNI.

Qui sí que hi va comparèixer ―la setmana passada― va ser José Antonio Nieto, exsecretari d’Estat de Seguretat. Una delirant intervenció, pel to, per la forma i, sobretot, per acusar els Mossos d’Esquadra de no haver controlat la radicalització de l’imam de Ripoll. Nieto, novament, va mentir. L’estat espanyol va amagar la radicalització de l’imam de Ripoll per patriotisme. Una comissió d’investigació que ha servit per confirmar que la Policia Nacional va visitar diverses vegades la mesquita abans de l’atemptat preguntant pel parador d’Abdelbaki es Satty, tal com va explicar Hamid Barbach, secretari de la mesquita Annour de Ripoll.

Moltes incògnites per resoldre. Queda provat que el CNI tenia monitoritzats els moviments de la cèl·lula terrorista fins dies abans de l’atemptat. El CNI sabia que a Alcanar es fabricava l’explosiu TATP. Què va fallar? L’imam de Ripoll era un agent doble? Treballava per al CNI i Al-Qaeda a la vegada? El CNI va ser enganyat per l’imam de Ripoll? Va ser un accident l’explosió de la casa d’Alcanar? Hi va tenir alguna cosa a veure el CNI?

Dimarts 23 de juliol compareix Carlos Enrique Bayo a la comissió d’investigació del Parlament. Pedro Sánchez continua amb el cap amagat sota l’ala i sense reconèixer el fracàs de la intel·ligència espanyola. Les víctimes, llurs familiars i la ciutadania es mereixen una resposta.