El, fins ahir, ministre Illa s’hauria d’haver dedicat en cos i ànima a proporcionar vacunes a les comunitats autònomes, com si no hi hagués demà. Però en lloc d’això, les darreres setmanes s’ha dedicat a fer campanya electoral.

Busquin i remenin l’hemeroteca política mundial i trobin un cas com l’espanyol, com el cas del ministre Illa. No el trobaran. El màxim responsable polític de la salut pública de l’estat espanyol plega en plena pandèmia. I no plega per la seva mala gestió. No plega per la deplorable imatge al capdavant del Ministeri de Salut. El ministre Illa plega per centrar-se en una campanya de partit. Xim pum!

És insòlit, esperpèntic, d’una irresponsabilitat que fa feredat, que el ministre Illa deixi el seu càrrec en el pitjor moment. Illa deixa el càrrec amb la tercera onada desbocada i acusat de negar-se a aprovar mesures més dràstiques contra l'increment de contagis per evitar que això deixés Catalunya sense eleccions.

Espanya ha sumat més de mig milió de contagis en només tres setmanes. Només l'última setmana s’han notificat gairebé 250.000 contagis, pràcticament un 10% dels 2,5 milions que s’han diagnosticat a través de proves diagnòstiques durant tota la pandèmia.

La incidència acumulada dels contagis arriba a xifres que freguen els 900 casos per cada 100.000 habitants. Aquest dimarts el Ministeri de Sanitat ha notificat 36.435 nous casos de Covid-19, 15.660 dels quals en les darreres 24 hores.

Aquesta és l’estampa que deixa el flamant candidat del PSC a presidir la Generalitat de Catalunya. Creuen que el pitjor ministre de Sanitat del món és el millor candidat per presidir la Generalitat de Catalunya? Per l’amor de Déu!

Les dades de defuncions de l’última setmana per la Covid-19 a Espanya fan basarda: 1.400 defuncions i una xifra total acumulada —des de la primera onada— de 56.799, segons les dades oficials. Una xifra que, segons l’Institut Nacional d'Estadística, ja arriba a més de 80.000.

Illa deixa el càrrec amb la tercera onada desbocada i acusat de negar-se a aprovar mesures més dràstiques contra l'increment de contagis per evitar que això deixés Catalunya sense eleccions

Parlem clar. El PSOE, el PSC i tots els seus satèl·lits prefereixen prioritzar la demoscòpia electoralista per sobre de la gestió de la crisi sanitària, social i econòmica en què està immersa el país. Què volen, que renunciem a la gestió de la pandèmia? Què volen, que hi hagi un rècord d’abstenció? Què ens estan dient, que prefereixen uns comicis que són un autèntic suïcidi sanitari a poder-los celebrar amb la més que probable tranquil·litat epidemiològica en temps de bonança?

A Galícia es van ajornar les eleccions amb taxes de contagi molt inferiors a les que tenim en aquests moments a Catalunya. I vostès, gent del PSOE, hi van estar d’acord! Que no ens vinguin ara amb qüestions tècniques, amb tota mena d’artefactes jurídics per amagar la seva veritable intenció: convocar les eleccions per pura demoscòpia, peti qui peti, amb el modus operandi de la judicialització de la política i prioritzant que la ciutadania vagi als lleons en plena pandèmia per pur electoralisme.

El ministre Illa havia de comparèixer demà per donar explicacions sobre la gestió de la pandèmia. Però Illa ha preferit dimitir abans per evitar donar explicacions de la seva nefasta gestió. Deixar empantanegat tot un país. Marxar per la porta del darrere per evitar assumir responsabilitats i per evitar frenar “l’efecte Illa” a les enquestes.

El PSC s’omple la boca d'afirmar que cal garantir l’exercici democràtic. Que cal vetllar pels drets constitucionals de la ciutadania. Ah! I tota la gent que restarà a casa contagiada, confinada o que simplement tingui por d’anar a votar, què? És normal que no puguin exercir amb total normalitat un dret constitucional com és el dret de participació dels electors? És de primer de la carrera de dret saber que existeixen les lleis i els principis generals del dret. I que per causa de “força major” es poden posposar uns comicis quan és la mateixa LOREG qui no contempla aquesta situació.

I no ens vinguin ara amb les excuses de la judicialització del decret del Govern que proposava ajornar les eleccions al 30 de maig. És la mateixa Comissió de Venècia, en resolució del 25 de maig del 2020, qui recomana —vista l’experiència en l’ajornament electoral en diferents països— incloure la proposta de “una nova data electoral” en cas de proposar l’ajornament.

Són els col·legis de sanitaris i tota mena d’experts els que recomanen endurir les mesures existents. Però el PSC prefereix passar-s’ho pel “folre i manilles”. Illa i els seus el que haurien d’estar fent és assegurar-se que les vacunes arriben. El que haurien d’estar fent és treballar perquè arribin les urgents ajudes econòmiques per pal·liar els efectes de la Covid-19. Però no. Prioritzen la demoscòpia, el canvi de cromos, el partidisme per sobre de la salut de la ciutadania.

El Govern de la Generalitat, la institució que Illa creu que pot presidir, resulta que ha anunciat un pla de xoc de 618 milions d’euros per als sectors més afectats: treballadors, empreses i autònoms. El Govern que Illa diu que està preparat per dirigir resulta que ha realitzat 374.000 proves diagnòstiques a la setmana (més que Andalusia i Madrid junts) mentre el Govern espanyol se n’ha desentès.

L’estratègia d’Illa i el PSC és molt clara: concentrar el vot unionista en el PSC, pispar la cartera a Ciutadans i acceptar els vots de l’extrema dreta de Vox per arribar a la presidència. I encara tenen la barra —fent de bombers piròmans— els satèl·lits del PSC d’Izquierda en Positivo de demanar, ara, que cal ajornar les eleccions, quan només fa uns dies van ser uns dels que van presentar recurs al TSJC per impugnar el decret electoral. Quina barra!