La millor notícia d’aquest gener és la tornada a l’escola. Ho és i de molt en una conjuntura que no ha deixat de complicar-se en el curt termini. La perseverança del conseller Josep Bargalló ha estat determinant davant aquelles veus que pretenien posposar-ne l’obertura. Com si d’aquí a uns dies tot hagués d’anar millor, una possibilitat que desmenteixen totes les projeccions que es fan davant l’avenç dels contagis. A Catalunya i a tot l’Estat.

Sort que aquesta mena de crides alarmistes tenen cada vegada menys impacte i predicament. Si així fos, el curs escolar ja no hauria començat al setembre. Aleshores Bargalló ja es va plantar davant els que exigien que no s’obrissin les escoles. Una exigència que, vist el que hem vist, fregava la irresponsabilitat. Obrir les escoles és una necessitat imperiosa per mantenir la societat viva. Tancar les escoles és tant com una apagada de l’activitat, més enllà de la irreparable pèrdua per als nostres escolars. Mai no li agrairem prou al conseller Bargalló que no es deixés entabanar per aquells que pretenien dictar les normes torpedinant un servei bàsic i essencial com és l’educació. En alguns casos amb un mal dissimulat interès partidista, un partidisme extemporani i injustificable. Davant aquesta crisi sanitària, econòmica i social, fer oposició utilitzant la pandèmia és una perversitat.

L’única decisió errònia al llarg d’aquesta pandèmia va ser haver tancat les escoles al març, tal com ha estat capaç de reconèixer el Departament d’Educació

El programa Tot es mou de TV3 va entrar dilluns a una escola de Tona. I hi va entrevistar nens, nenes i una professora. Veure aquelles nenes i nens et provocava el somriure, per la tendresa i la franquesa. La professora, de l’escola Vedruna, hauria de provocar la nostra admiració col·lectiva. Quan li van preguntar sobre la tornada a l’escola, se li va entendre tot. Tornar a l’escola era una necessitat i una obligació que assumia la comunitat educativa. Quin gran exemple davant aquells que han fet política de la pandèmia i han intentat per enèsima vegada aturar l’obertura de les escoles al nostre país. L’èxit de l’obertura de les escoles s’explica precisament per l’existència de tants i tants bons professionals com aquesta mestra de l’escola Vedruna. Per sobre de tot i en darrera instància és gràcies a actituds com la seva que les escoles han tornat a obrir.

L’única decisió errònia al llarg d’aquesta pandèmia —si bé, comprensible— va ser haver tancat les escoles al març, tal com ha estat capaç de reconèixer el Departament d’Educació. Amb el coneixement que tenim en l’actualitat, les escoles no s’haurien d’haver tancat al març, un tancament que ja va comportar la fi del curs escolar presencial per a la immensa majoria. Educació admet que és així. Com és aleshores —davant les certeses que tenim davant les incerteses— que hi ha sectors entossudits a tornar a tancar les escoles i que utilitzen descaradament els mitjans de comunicació per obtenir ressò a les seves exigències de tancament?

Menció a part mereix la celebració de les eleccions el 14 de febrer. Les eleccions, com l’obertura de les escoles, s’haurien de celebrar com més aviat millor. En aquest aspecte ja anem tard. La decisió dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont d’allargar deliberadament una legislatura agònica va ser una pèssima decisió. I tant de bo no en paguem les conseqüències amb una nova demora. No haver seguit l’exemple de bascos i gallecs va ser una absoluta irresponsabilitat. Abans que els interessos de partit, per legítims que aquests siguin, hi ha els interessos del país. No es pot jugar amb aquests arbitràriament. Quan, a sobre, estem immersos en una crisi devastadora, prioritzar els interessos electorals per damunt dels del país és inadmissible. Les eleccions s’han de celebrar com més aviat millor. Això és el 14 de febrer. I si aquesta data no fos finalment aconsellable, que sigui perquè realment fora una absoluta irresponsabilitat celebrar-les. En cas de no ser així, ja hem patit un ajornament inconfessable. Tornar a repetir la paròdia de l’estiu seria ara ja imperdonable.