Quan Maurici Lucena va irrompre intempestivament ―talment com si fos Mister Marshall― per anunciar la voluntat d’Aena, l’ens aeroportuari plenipotenciari, d’ampliar l’aeroport del Prat només estava complimentant una voluntat que responia als interessos i decisions estratègiques d’Aena.

Ràpidament, una part de la patronal catalana es va llençar en braços de Lucena sense conèixer pràcticament res del projecte d’Aena. És una actitud clàssica de bona part de la patronal, incapaç de defensar els interessos del país i encara menys que aquests interessos responguin a la voluntat sobirana del país o a un mínim debat sobre el model econòmic que volem els catalans.

Per això, l’anunci pompós fet pel conseller Puigneró ―vull pensar que n’estava al corrent el president Aragonès― em sembla precipitat i clarament l’evidència d’una decisió precipitada que recorda aquell acord amb nocturnitat (i en aquell cas amb traïdoria) que va tenir com a artífexs Artur Mas i Zapatero el 2006. Els republicans, Joan Puigcercós en particular, mantenien un torcebraç amb el PSOE per aprovar un Estatut que incorporés la gestió sobirana dels aeroports catalans i en particular, per la seva importància, el del Prat.

Si era Aena qui mostrava aquest interès, no era una fantàstica oportunitat per negociar una inversió aeroportuària que respongués també a un model econòmic i de país?

L’acord rubricat per Mas d’amagatotis dels republicans va dinamitar qualsevol opció, per modesta que fos, de traspassar la gestió del Prat a mans catalanes. Mas volia ser l’artífex de l’acord, el gran protagonista, i no va dubtar a passar per sota del llistó competencial que ell mateix havia exigit aixecar al Parlament per fer grinyolar el Tripartit. A l'hora de la veritat, Mas va subscriure l’acord i hi va passar de genolls.

És Aena, com va deixar molt clar Maurici Lucena, qui ara vol fer una inversió al Prat. Els sobtats motius se m’escapen. Però és ben clar que aquesta ha estat una iniciativa de Lucena i el conseller Puigneró, tal com va fer una part de la patronal des del primer moment, s’hi ha llençat en planxa i ha acompanyat l’acord (esperem que preacord) de les habituals promeses de creació de desenes de milers de llocs de treball i de multiplicació del PIB interior. 

Si era Aena qui mostrava ―pel motiu que sigui―aquest interès, no era una fantàstica oportunitat per negociar una inversió aeroportuària que respongués també a un model econòmic i de país? O és que sense meditar ni un instant ens llancem afamats damunt el primer bistec que ens tiren?

No dic pas que no sigui convenient millorar la nostra xarxa aeroportuària, o potenciar el Prat, o construir una segona pista llarga que complementi l’única que hi ha que, a més, està infrautilitzada per evitar les molèsties en la franja marítima de Gavà i de Castelldefels. Una altra qüestió és l’afectació a un espai amb un alt valor mediambiental com la Ricarda, que no es pot passar per alt. Ni amb això estic dient que s’hagi de comprar a ulls clucs el discurs dels anticapitalistes ―fonamentat en el "no a tot”―, però sí que ens mereixem una mica més de respecte com a país.

Que no sembli que tornem a ballar-la com ja va passar el 2006 amb dirigents de la mateixa formació política que van voler ser protagonistes abans i ara.