L’inici de la nova legislatura ha començat de mal borràs i pot anar a pitjor. Si no és que estem davant d’una legislatura no nata que amenaça d'acabar abans de començar. La nova presidenta del Parlament va començar en el seu parlament inaugural “eixamplant l’esquerda”, que hauria dit l’exvicepresident Josep Costa, en aquesta esgotadora batussa caïnita, sant i senya del populisme desenfrenat que representa aquesta fracció de l’independentisme més conservador i reaccionari, a la qual republicans —i per omissió també cupaires— han regalat la presidència del Parlament.

L’acte de fe dels republicans ha tingut per retorn una lamentable posada de llarg de la nova presidenta, arremetent contra aquells que l’acabaven d’investir. El mal gest de la flamant presidenta juntaire no té precedents. Els cupaires es van abstenir i l’únic grup que li va donar suport —L’ÚNIC— va ser sobre el qual Borràs va descarregar tota l’agror que arrossega, tota la rancúnia. Borràs, a més, va fer una trampa de manual. Un elogi interessat a Carme Forcadell per guardar les aparences. Precisament a Forcadell, que no fa ni quatre dies havia estat objecte de l’acarnissament a les xarxes socials de la legió de fanàtics seguidors de l’independentisme caviar que li van dir de tot —de tot vol dir de tot— per defensar la proposta de “front ampli”. Com també han dit de tot a Dolors Bassa o a Meritxell Serret. I, per descomptat, a Oriol Junqueras. Rere la infinitat d’insults hi ha sempre els mateixos perfils, seguidors del món juntaire, veritables responsables de l’ambient irrespirable que creen a les xarxes socials. És trumpisme en estat pur. És el veritable femer de l’independentisme, una vergonya que té uns responsables directes que alimenten aquesta demencial actitud que fa un mal incalculable a l’independentisme i que l’identifica amb la mentida, la poca-soltada, la difamació i l’assetjament.

Borràs no ha deixat de posar en dubte la possibilitat d’investir Aragonès. Abans i després de les eleccions. Els senyals d’alarma són evidents

Els vots que els republicans han regalat gratis et amore a Laura Borràs sortiran molt cars. No només han estat correspostos des del minut u amb l’habitual xarop de canya, són l’avantsala d’un fangar. Borràs utilitzarà el Parlament per seguir fent-se la víctima i arrossegarà així tota la legislatura. La sola idea d’investir un republicà a la presidència de Catalunya els provoca urticària. Ara, els juntaires volen reformar el reglament del Parlament per impedir la suspensió dels electes per casos de corrupció. Quina farsa! L’única intenció que hi ha darrere, l'única, és seguir empastifant davant el més que probable processament. Aquests dies hem tornat a escoltar allò que és una persecució de la policia patriòtica. Tornem-ho a dir clar. La investigació de Borràs la van iniciar els Mossos d’Esquadra. No vull ni pensar què haurien dit si aquesta conselleria hagués tingut com a responsable polític un republicà.

Borràs ha perdut les eleccions per tercer cop consecutiu davant els republicans. Primer, dos cops davant Gabriel Rufián. Ara, davant Pere Aragonès quan aquest ho tenia tot en contra. El mal perdre de Borràs va començar la mateixa nit electoral després d’haver acabat la campanya del 14-F amb una entrevista al diari El Punt Avui (el dia 12 de febrer) amb un significatiu "Aquestes eleccions són un plebiscit entre Junts i ERC". Al mateix diari, Puigdemont posava en dubte, la vigília d’entronitzar Borràs com a presidenta del Parlament, que s’arribés a fer Govern. Tota una declaració d’intencions. Borràs no ha deixat de posar en dubte la possibilitat d’investir Aragonès. Abans i després de les eleccions. Els senyals d’alarma són evidents. El món de Junts buscarà tota mena d’excuses fins al darrer moment per fer possible la investidura i així les coses empenyen la legislatura pel camí del pedregar. El que malament comença, malament acaba.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
L'exemple de Pablo Iglesias
Opinió L'exemple de Pablo Iglesias Roger Heredia