L’aplicació de l’article 155 va suposar el tancament del Diplocat i totes les delegacions catalanes a l’exterior. La idea de l’executiu espanyol era molt concreta: torpedinar per terra, mar i aire l’acció catalana a l’exterior; tallar de soca-rel qualsevol informació o posicionament amb flaire del procés d’autodeterminació que reclamava Catalunya. Amagar a qualsevol preu la violència institucional del govern espanyol amb un exèrcit de diplomàtics adoctrinats. Intentar equilibrar el que les televisions de mig món mostraven: les porres i la violència policial contra uns ciutadans europeus que l’únic que volien era votar.

L’últim conseller que va exercir l’acció catalana a l’exterior avui és tancat entre reixes, Raül Romeva. Agafar el relleu del conseller Romeva no era gens fàcil, però l’Alfred Bosch, actual conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, està realitzant una tasca excel·lent. La reobertura de les delegacions catalanes és una realitat tot i les campanyes difamatòries d’Espanya Global, el “ministeri de la propaganda” del govern Sánchez. L’acció catalana a l’exterior en ple funcionament per denunciar arreu del món la fragilitat de la democràcia espanyola, la que accepta tenir presos polítics i la que vulnera drets i persegueix les llibertats.

El fracàs de la política espanyola és una realitat. En quatre anys, quatre vegades hem passat per les urnes en un país que contradiu el que s’exerceix a la majoria de democràcies, el diàleg com a solució per a un conflicte. Seure i parlar, la base per resoldre quelcom amb desacord, aquí és vist com una heretgia. Explicar arreu del món que l’estabilitat institucional i econòmica que desitja Espanya passa per trobar una solució política per a Catalunya.

Són diverses les veus internacionals que han posat el crit al cel i que han denunciat l’escarni judicial contra l’independentisme. International Trial Watch concloïa que durant el judici del procés es van vulnerar drets i que el judici tampoc va tenir les suficients garanties. Amnistia Internacional qualificava la sentència de desproporcionada, excessiva, restrictiva, imprecisa, perillosa i denunciava que l’empresonament dels Jordis representava una amenaça als drets de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica. I fins i tot el Consell d’Europa ha retret a Espanya que no posi remei a la politització del sistema judicial.

En aquest context, l’acció exterior del govern català continua prement l’accelerador: “Als Estats Units hi ha una gran sensibilitat per la situació de Catalunya”, així s’expressava el conseller Bosch davant el Capitoli de Washington DC, la seu del Congrés dels Estats Units. L’últim viatge oficial del conseller Bosch als EUA ha inquietat la diplomàcia espanyola. I és que durant l’últim any el conseller d’Exteriors de la Generalitat ha fet més de 30 viatges oficials a 15 països diferents, on ha aconseguit pronunciaments importants a favor de la causa catalana, des dels expresidents de Croàcia i Eslovènia a diversos diputats de Westminster o del Bundestag o fins al reconeixement polític de Mèxic i l’Uruguai.

En una Europa on Salvini, Le Pen o Orbán són una amenaça constant, l’acció per externalitzar i internacionalitzar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya és fonamental

I tot això en un context extremadament difícil. El govern espanyol dedica la diplomàcia espanyola mitjançant les ambaixades a boicotejar l’acció exterior catalana. Ho vam veure amb el Borrell Gate on es va destapar que la diplomàcia espanyola espiava el conseller Bosch o els delegats del Govern a l’exterior. I n'hem tingut més mostres quan a finals d’octubre es feia públic que l’ambaixada d’Espanya a Washington va contractar una assessoria per millorar la seva imatge als Estats Units.

Tot i això, La Moncloa sembla que ha pogut col·locar l’home perfecte per rebatre-ho, l’execrable Pepito Borrell. Al polèmic exministre d’Afers Estrangers espanyol no li han pesat gens ni mica les seves constants polèmiques per ser escollit com el màxim representant de la diplomàcia europea.

Per qui no el recordi, Josep Borrell va ser sancionat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors per l’ús d’informació privilegiada en la venda d’accions quan era membre del consell d’administració d’Abengoa, tot just abans que aquestes es desplomessin a la borsa. El mateix que va banalitzar el genocidi indígena quan en una conferència va afirmar que “els americans només van matar quatre indis”. O el que va ocasionar un greu incident amb la diplomàcia russa quan va afirmar que “Rússia era una amenaça per a Europa”. Un personatge únic transformat en el capo de la diplomàcia europea i que no va dubtar a interrompre una entrevista a la televisió alemanya Deutsche Welle quan li van preguntar sobre l’autodeterminació de Catalunya. I el mateix que va qualificar el moviment independentista com a “totalitari” o que tenia molt a veure amb el desencadenament de la Guerra Civil, tot qualificant-lo d'“un cop d’estat d’un règim neodictatorial”. Ja ho veuen, la diplomàcia d’Europa, en les millors mans.

Alfred Bosch i Josep Borrell són catalans però no s’assemblen en res en la manera de treballar l’acció exterior. Mentre a Borrell se’l recorda pel seu llegat d’incendis diplomàtics, Bosch encisa amb un discurs simple i molt entenedor basat en la democràcia, els drets fonamentals i la llibertat, un missatge que s’entén molt bé a fora. Els mateixos actors internacionals reconeixen a Bosch aquesta capacitat de seducció i de convenciment. Un bon exemple d’això és el que va manifestar el presentador del HardTalk de la BBC, Stephen Sackur, quan va reconèixer fora d’antena que havia tingut pocs entrevistats amb tant nivell.

El viatge de Bosch a Washington ha despertat la ira de La Moncloa. El govern espanyol no ha pogut evitar la conferència de Bosch a la Johns Hopkins University o el seminari a la Georgetown ―on el rei Felip VI n'és alumne―. Tampoc ha pogut evitar que Bosch s’hagi reunit amb congressistes demòcrates i republicans o amb el think-tank de la capital americana, un país que és referent en la lluita pels drets civils.

Durant la compareixença als mitjans, el conseller d’Acció Exterior ha explicat que en una democràcia moderna el diàleg és vist com a instrument fonamental per tal de solucionar un problema polític. I ha insistit que els drets dels ciutadans són un dret inqüestionable als Estats Units, on la lluita pels drets civils és considerada de primera importància. Unes paraules que no han passat desapercebudes pels mitjans de comunicació nord-americans com ara The Washington Post, Politico, Axios o la revista Foreign Policy.

En una Europa on Salvini, Le Pen o Orbán són una amenaça constant i amb un estat espanyol amb presos polítics, exiliats, amb Franco amb un segon funeral d’Estat 44 anys després i amb Vox que el voldria fer tornar a entrar al Congrés, l’acció per externalitzar i internacionalitzar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya és fonamental. Les victòries judicials a Bèlgica, Suïssa i Escòcia ajuden. L’acció exterior del Govern de la Generalitat és imprescindible. Els despropòsits del Mister Marshall de la Pobla, també.