Si la telegènia és l'art de causar un efecte agradable en sortir en televisió, del president de Ciutadans, Albert Rivera, bé es pot dir que va prendre possessió, ni que no fos per unes hores, del Palau de la Moncloa. Hi va anar amb aire suarista, gest greu però amb un mig somriure, relaxat, dominant l'escena en la cita amb Mariano Rajoy. No semblava perdut en aquelles quatre parets. I va comparèixer davant dels mitjans amb un discurs mesurat: el president actual, el Govern actual, senyal de provisionalitat; i discurs del canvi, quan ell sigui president: "el meu govern". Les coses, segurament, no seran tan fàcils per a C's. Però a l'hora d'abordar la situació política a Catalunya, Rivera sap que davant de l'electorat espanyol surt amb força avantatge: iniciativa, discurs i idees clares. Per això el PP sempre va un pas per darrere i totes les seves iniciatives, fins i tot la roda de contactes amb els dirigents polítics que estan en contra de la independència –hi serà Unió però en canvi res no se sap d'un ambigu PNB–, sonin a improvisació més que a res organitzat.

Una altra cosa és la visita d'Iglesias, incorporat a aquesta sèrie de reunions per no transmetre una imatge d'exclusió, encara que PP, PSOE i C's no esperen res del màxim dirigent de Podemos. Iglesias té una agenda pròpia en el tema català que passa fonamentalment per acceptar un referèndum o una consulta i ser contrari a la independència. Una posició que se surt del guió i que, en tot cas, populars, socialistes i ciutadans entenen que l'allunyen d'un bon resultat en les eleccions del 20D. El temor del sistema que el partit que va idear la lluita contra "la casta" acabi ocupant una posició central en la política espanyola ha baixat molt. Gairebé tant com les expectatives del vot a Podemos en les generals de desembre.

Si Rivera està guanyant la batalla de l'espanyolitat, Rajoy, que va tornar a comparèixer en roda de premsa després de la ronda de contactes, està imposant el ritme en la resposta política i jurídica a la resolució presentada en el Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i la CUP. El Govern espanyol no ha trobat, com era previsible, un ambient favorable a l'hora de forçar una resolució del Tribunal Constitucional de suspensió de la resolució abans que sigui votada pels diputats de la Cambra catalana. Serà immediatament després quan l'Executiu de Rajoy demanarà al TC la suspensió immediata. A partir de llavors, l'Alt Tribunal tindrà tots els instruments per actuar si no es respecta la seva decisió. Aquests i d'altres són els "mecanismes" de l'Estat de Dret que va tornar a al·ludir ahir a la nit el president del Govern central. Però encara falten unes setmanes perquè s'activin i, sobretot, roman el dubte de si haurà prosperat la investidura del president de la Generalitat.