Carregant...

John F. Kennedy (1917-1963), 35è president dels Estats Units (1961-1963), va guanyar les eleccions el 8 de novembre de 1960 i es va convertir en el primer catòlic a presidir el país. És el president que coincideix amb el Concili Vaticà II i amb un moment d'efervescència i ganes de modernitat dins l'Església catòlica. 

Kennedy, d'origen irlandès, va guanyar la presidència en una de les eleccions més ajustades de la història dels Estats Units, per un marge de 118.000 vots de 69 milions.  El president Kennedy va ser l'únic catòlic a ocupar el càrrec més alt del país fins que Joseph Biden va prendre'n possessió el 2021.

Durant la campanya va argumentar que ell no era un candidat catòlic a president: "Soc un candidat del Partit Demòcrata a president, i es dona la circumstància que soc catòlic. Jo no parlo per la meva Església en assumptes públics, i la meva Església no parla per mi" (discurs a la Houston Ministerial Association del 12 de setembre de 1960).

La possible ingerència vaticana en assumptes dels Estats Units era una por dels votants, i Kennedy va aclarir que hi hauria separació entre Església i estat i que ningú li dictaria la consciència. Però també va treure pit i va obrir el debat de per què una tercera part dels ciutadans dels EUA estaven discriminats només perquè eren catòlics. Els simpatitzants afroamericans protestants van confiar en ell quan en plena campanya el reverend Martin Luther King Jr., líder dels drets civils, va ser arrestat i empresonat. Kennedy va fer les trucades pertinents, va tranquil·litzar la família, el va alliberar i es va congratular així amb possibles nous votants. 

Des de l'any 1928 no hi havia hagut un candidat catòlic, amb l'aleshores governador de Nova York Alfred E. Smith. Els prejudicis i les paranoies anticatòliques van fer perdre les eleccions a Smith amb idees rocambolesques com que reemplaçaria el protestantisme pel catolicisme com a religió d'estat i que construiria un túnel subterrani entre Washington i la Santa Seu. El sud demòcrata s'ho va creure i no va prosperar la candidatura.

Amb JFK tot va ser diferent. Va generar una capa d'aliats, també entre assessors religiosos que anaven de periodistes a teòlegs que van fer entendre que la seva religió no entelaria els interessos dels ciutadans que no fossin catòlics. Sense el vot no catòlic no hauria arribat enlloc. 

Va defensar la llibertat per creure i per no creure, en un país en aquell moment religiós i paradoxalment reticent a la diversitat religiosa

Kennedy va fer servir l'argument de la religió en el lideratge mundial a altres latituds i ho va esgrimir en estats on la seva religió era un problema, com a Virgínia on només tenia un suport del 4% inicial: "Admetrem davant el món que un jueu pot ser elegit batlle de Dublín, un protestant pot ser triat ministre d'Afers Exteriors de França, un musulmà pot ser elegit per al parlament israelià, però un catòlic no pot ser president dels Estats Units? Admetrem davant el món —o, encara pitjor, admetrem davant de nosaltres mateixos— que una tercera part del poble nord-americà té l'accés prohibit per sempre a la Casa Blanca?". Quan va guanyar va pronunciar unes paraules que no van ser premonitòries: "Crec que hem enterrat la qüestió religiosa una vegada per totes". És evident que no era així i a les primàries d'aquesta tardor ha sigut diàfan. 

Un moment d'oposició religiosa a Kennedy va venir per part de 150 pastors protestants reunits a Washington que van decidir que havia de repudiar la seva fe si volia continuar amb la campanya electoral. Kennedy va garantir la llibertat religiosa per a tots els ciutadans. La seva filiació religiosa va generar reticències i debats sobre com afectaria la seva independència política.

El país desconfiava. L'historiador Francisco Martínez Hoyos defineix la cartografia religiosa dels Estats Units amb la imatge d'Ismael, el protagonista de la celebèrrima Moby Dick: no tenir res en contra de la religió sempre que aquesta no sigui un problema per a la convivència, és a dir, mentre ningú insulti o mati qui té una altra fe. La separació entre Església i estat no va impedir una sorprenent multiplicació de moviments religiosos per tot el país. Els catòlics eren un més, amb la diferència que patien una hostilitat general per part de la resta de grups. En Kennedy, la fortuna familiar també era un fre. El seu pare, J. P. Kennedy, havia sigut ambaixador al Regne Unit. Els negocis van fer prosperar la família. El patriarca Kennedy va tenir nou fills, i el futur president John va ser el segon: llest, malaltís i dèbil va començar a estudiar a la Universitat de Princeton, sense acabar, i després va anar a Harvard. No va poder entrar a l'exèrcit com volia pel mal a l'esquena. Hauria volgut ser periodista, però quan va morir el seu germà gran va entrar en política. Tal dia com avui, el 22 de novembre de 1963, va patir un atemptat a Dallas (Texas) i va morir hores després.

És el jove polític que va defensar la llibertat per creure i per no creure, en un país en aquell moment religiós i paradoxalment reticent a la diversitat religiosa: "Crec en una Amèrica on la intolerància religiosa acabarà, quan tots els homes i totes les esglésies siguin tractats en peu d'igualtat. Cada home té el mateix dret a assistir o no assistir a l'església de la seva elecció… i en què catòlics, protestants i jueus, des d'un pla laic, s'abstinguin de manifestar actituds de menyspreu i de divisió que tantes vegades han entelat les seves obres en el passat, i promoguin l'ideal d'una germandat americana". Aquesta germanor, en tants estats, comunitats i cervells, encara és a les beceroles.