Les relacions entre Europa i els EUA passen un dels moments pitjors en molt temps. El Tractat Transatlàntic comercial (TTIP) és a prop de la seva agonia mentre Europa colla els cargols en matèria d'impostos a empreses com Apple, la qual cosa ha provocat les protestes del Tresor americà. Al pols que manté amb els seus vells aliats europeus, Washington hi suma un nou contratemps, en aquest cas a l'Àsia. L'Acord Transpacífic (TTP), destinat a servir de contrapès a l'ascens de la Xina, va per molt mal camí. El súmmum de la ironia és que Pequín espera contrarestar l'onada antimundialista al G-20 que se celebra a Hangzhou diumenge i dilluns, 4 i 5 de setembre.

Sobre el Tractat Transatlàntic va ser Jamar Gabriel, vicecanceller i ministre d'Economia alemany, qui es va encarregar de llançar la primera pedra diumenge passat quan va declarar que Europa "no se sotmetrà a les exigències americanes". L'"acord està mort de facto", va recalcar. La cancellera Angela Merkel va afirmar tanmateix que "les negociacions no han acabat encara". Una nova cita està programada per a començaments d'octubre a Washington.

Però la cosa no va acabar allà. Dimarts, el president francès, François Hollande, va dir que "la negociació ha arribat a un punt mort, les posicions no han estat respectades, el desequilibri és evident". Al juny, tanmateix, Hollande va renovar el seu suport a Brussel·les perquè prosseguís les negociacions. La comissària encarregada de Comerç de la Comissió Europea, Cecilia Malmström, va respondre que "les negociacions han estat difícils, per descomptat, ja ho sabíem des del començament, però no han fracassat". Els punts calents en disputa són les normes i apel·lacions sobre els productes alimentaris, l'arbitratge dels conflictes entre els inversors i els Estats o el retret dels europeus que els americans no obren els seus mercats públics.

Espanya està a favor del Tractat Transpacífic, igual com els països del centre i nord d'Europa. Àustria ha suggerit la reobertura d'unes negociacions que van començar fa tres anys començant des del principi.

En qualsevol cas, Sigmar Gabriel és el líder del SPD, que de cara a les eleccions alemanyes el 2017 està molt debilitat, igual com Hollande a França, on el seu ministre d'Economia, Emmanuel Macron, ha abandonat el Govern.

L'objectiu últim del TTIP era assegurar el predomini d'Occident al món del futur a través de fixar les normes que havien de regir el comerç i els negocis internacionals. Però aquest propòsit ha quedat en l'aire.

Al seu torn, les probabilitats del TTP, firmat per 12 països com a punt central del reposicionament dels EUA a Àsia i a la conca del Pacífic, l'escenari més prometedor per a l'economia als començaments del segle XXI, semblen ombrívoles. Mike Forman, representant comercial dels EUA, ha declarat que "estem a un pas de consolidar el nostre lideratge a la zona o de lliurar les claus del castell a la Xina".

Aquest acord va arrencar el 2011 i la seva importància va adquirir més rellevància a mesura que l'equip d'Obama apreciava més senyals per part de la Xina de voler transformar el seu poder econòmic en poder dur, una cosa especialment visible al Mar Meridional de la Xina, on les tensions són creixents. La instal·lació de bateries americanes antimíssils a Corea del Sud han provocat protestes des de l'altra part.

La Xina està negociant acords a l'Àsia i reafirmant la seva posició a través d'un Banc de Desenvolupament, l'AIIB, i del desplegament de la Nova Ruta de la Seda, que transcorre a través de diversos continents.

Els EUA tenen tractats de defensa amb el Japó, Corea del Sud i les Filipines. Els països més petits busquen un equilibri entre les dues potències. Per al primer ministre japonès, Shinzo Abe, el TTP és una peça fonamental com a motor del creixement i la seguretat.

Encara que l'acord tingui una part econòmica important, ja que la zona inclou Amèrica, l'Àsia i Oceania que suposa el 40% del comerç mundial, el tractat trontolla perquè, amb el temps, s'ha enfocat massa cap a política exterior i no sobre els beneficis econòmics.

Això ha fet que tant Hillary Clinton com Donald Trump li girin l'esquena. La favorita en els pronòstics per assolir la Casa Blanca, desdient-se de les seves posicions anteriors, ha assegurat que "bloquejaré tot acord comercial que mati l'ocupació i mantingui els salaris baixos".

Segons ha explicat Michel R. Wessel, expert en matèria de Seguretat EUA-Xina, la qüestió última és que "el treballador americà està fart sacrificar i cedir llocs de treball pels objectius de política exterior".

En aquestes tessitures, les autoritats xineses han preparat acuradament l'organització d'un G-20 a Hangzhou que obri el camí d'una mundialització "més inclusiva" i orientada a rellançar el creixement. Els experts consideren que si el comunicat final esmenta la lluita, el proteccionisme serà un èxit per a les autoritats xineses.

En aquest cas, les classes mitjanes a Europa i els EUA, cada dia més unides als seus territoris, sentirien, equivocadament o, no que el món se'ls escapa.