Una cosa és renovar-se i l'altra és passar-se de modernor. Sembla que quan algú arriba a un càrrec ha de desfer o difuminar el llegat anterior, ja siga per a marcar territori (independentment de si el que es troba estava ben fet o no), perquè es parle més del qui que no pas del què (com los noms de les conselleries que modifiquen cada dos per tres) o potser també per a despistar el personal (qui diu despistar, diu desnacionalitzar). Disseny de minimalisme, n'hi diuen, i tant han volgut simplificar línies i colors que anem quedant despullats i diluïts. Mos hi estem trobant, com si fos una petita plaga, en tres estructures d'Estat que van perdent llençols a cada bugada: TV3, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Totes tres institucions, recentment, han iniciat campanyes de màrqueting que, lluny de modernitzar-les, les desvirtuen. En l'era dels grans avenços tecnològics i experts en la matèria, de les grans pantalles i recursos audiovisuals, ara que més mitjans tècnics tenim i de més eines innovadores disposem, ara resulta que portem fins a l'extrem allò del reduccionisme, i els logos i marques dels pals de paller del país s'esmicolen i es difuminen i amb elles lo substrat, que res no deu ser gratuït ni casual. Tantes voltes han donat a la idea que s'han passat de rosca i no se sap si és per ignorància o voluntat, tot i que podem sospitar-ne la resposta. S'eixampla tant la base que perdem de vista l'epicentre: la nació catalana.

Estàvem encara acabant de pair que TV3 fos 3Cat i ara resulta que la tele i la ràdio nacionals són, tot junt, 3Catinfo. Tan lluny som del fet diferencial que fins i tot Televisió Espanyola a Catalunya ara es diu 2Cat, que pel nom no saps si són la mateixa empresa que va numerant los seus canals. Al cub dels micròfons de "la teva" no hi cap 3Catinfo, és massa llarg, i sovint s'hi llig només info, amb lo triangle. No es veu cap referència a Catalunya, ni a la senyera, per molt que al triangle xicotet s'hi vegen quatre línies simulant quatre barres, menudes i en diagonal. I no parlem dels bons professionals que fan bé la seua faena (davant i darrere les càmeres, dins i fora dels despatxos, que n'hi ha i no pocs i ja s'esbeleguen prou), mos referim als que prenen decisions, a la imatge corporativa i, malauradament, a tota la degradació que se'n deriva.

TV3, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona: tres estructures d'Estat que renovant marques i logos han diluït la identitat del país. S'eixampla tant la base que perdem de vista l'epicentre: la nació catalana.

Quan se fa referència a la Generalitat de Catalunya ja rarament hi veem lo Senyal, l'emblema característic ovalat amb los quatre pals, creat per Bartomeu Llongueras lo 1931. A canvi, avui en dia no fan més que repetir-mos i imprimir-mos l'eslògan: "el Govern de tothom", com volent fer creure que abans no ho era, de tothom. Tot molt subliminar. Igualment, l'Ajuntament de Barcelona també s'ha apuntat a la festa i ara el seu nou logo és només lo nom de la ciutat —en una tipologia que diuen parida expressament per a l'ocasió però que a ulls del públic és del tot convencional, per no dir poc agraciada— i en menudet l'escut, que sense lupa no veus la senyera. Ja no hi apareix la paraula Ajuntament, així de passada trauen lo català de l'equació. Encara sort que no mos han colat cap paraula en anglès!, com sí que ha fet TV3 amb Euphoria Dance Kids, com si el programa no es pogués dir Balla la canalla, La criassó que balla o Criatures i dansa. Què em sé jo!, però en català, xeic! Tot per la marca. Com bé definix Pol Pérez a la xarxa X: "Menys país i més producte".

També l'encertava fa poc Josep Cuní, el qual tirava d'ironia en una entrevista a RAC1 i preguntat sobre què n'opinava de tants canvis de nom, responia: "Jo només sé que la Coca-Cola continua dient-se Coca-Cola. Si tu tens la Coca-Cola, per què vols dixar-li de dir Coca-Cola? I a més em sorprèn que això ho potenciï gent que suposadament ve del món del màrqueting". Tal qual. Costa tant d'assumir esta despersonalització que fins i tot a Jordi González, lo passat dissabte en la primera connexió del Col·lapse, aquella mena de tràiler que fan anunciant que ben aviat començaran, se li va escapar això: "Ens veiem en uns minuts aquí, a TV3". Pobre, se devia pensar que estava fent Les 1000 i una.

La desaparició progressiva dels símbols de país, fruit d'una política uniformadora (i no sé si atrevir-me fins i tot a dir espanyolitzadora), per molt que vaja disfressada de rejoveniment i de disseny actual, fa perdre els orígens i ja ho deia Raimon a la cançó "Jo vinc d'un silenci", que qui perd els orígens, perd la identitat. De tants silencis venim que ara este sorollam ofèn i és eixordadora la trencadissa. Hem passat de la conjunció disjuntiva a la conjunció copulativa: la vella dita ens explica que renovar-se o morir; ara, però, més aviat sembla un renovar-se i morir. Haurem de creure en una futura resurrecció... des del laïcisme. Mos fan fer cada cosa!