El Rei d’Espanya ha viatjat a BCN per lliurar els despatxos a la nova promoció de jutges (i jutgesses). I davant dels nous aplicadors de la llei, sa majestat ha dit, entre altres coses que: “La independència de la Justícia és essència de l’Estat de dret i hem de proclamar-la, preservar-la i respectar-la tant en el seu vessant institucional, com en el seu vessant individual. Sota el principi de separació de poders que consagra la nostra Constitució, la independència del Poder Judicial com a institució és imprescindible per l’adequat funcionament del nostre Estat i de la nostra democràcia”. I, adreçant-se directament als nous representants de la llei, els ha dit: “La vostra independència a l’hora d’impartir justícia ha de convertir-se en una norma de comportament i en un model ètic de conducta”.

No seré jo qui critiqui al Rei, valgui’m Déu, Al·là, Buda, Krixna, Brahma, Jah, el MEV (el Monstre de l’Espagueti Volador de la religió pastafariana) i la resta de creadors existents i per crear. Ara bé, crec que aquestes paraules eren sobreres. Vaja, que no calien. A Espanya les paraules Justícia i Independència són sinònimes. I si no, pregunti-ho als jutges (i jutgesses) que no juguen a fer política sinó a fer justícia. Estan encantats (i encantades)

Milers d’éssers humans d’arreu de la galàxia visiten cada any Espanya per conèixer en persona la independència judicial, parlar amb ella, passejar al seu costat alegrement, córrer agafats de la mà per camps de margarides i abraçar-la d’una manera entranyable.

A veure, sí, el president del Tribunal Constitucional va ser militant del PP, però no gaire. De fet hi havia dies que ni recordava que ho era. O ho recordava molt poquet.

A veure, sí, la resta de membres del Constitucional estan allà per quota de partit, però la seva independència a l’hora de fer el que digui el partit que els ha col·locat allà és total. I absoluta. I posar-ho en dubte és ser mala persona.

A veure, sí, a la resta d’organismes judicials i de govern de la justícia els càrrecs depenen de decisions polítiques i els ocupen persones en funció de la seva adscripció ideològica. Ei, però això no vol dir res. Bé, sí, potser els jutges que no es manifesten clarament a favor de cap partit tenen més difícil o impossible no ocupar cap d’aquestes places, però no digui separació de poders, digui Espanya.

A veure, sí, aquesta Espanya on el ministre de l’Interior es reuneix amb un jutge encarregat de combatre la corrupció i parlen tant de corrupció que tota l’estona miren la manera de fabricar proves falses contra persones i partits que no són de la seva corda ni de la seva ideologia. I miren la manera de passar aquesta informació falsa a periodistes també molt independents perquè la publiquin. I, ja que hi són, també miren com la Fiscalia, amb el mateix nivell d’independència que la resta, pot afinar les cosetes que ells els enviïn. Ah, per cert, i aquest jutge anticorrupció (i sobretot totalment independent), un cop ha estat pillat, serà premiat amb el retorn a un bonic jutjat.

En definitiva, majestat, que no calia, que tot va molt bé i que pot estar molt orgullós de la qualitat de les institucions de l’Estat que vostè comanda. No pateixi, això és una festa de la democràcia. Diària.