Els seus quatre anys de majoria absoluta van ser aprofitats pel PP per construir un mur parlamentari. Prou gruixut i impenetrable com per poder aïllar-se de la resta de partits. Al diccionari pepero, a l'espai que hauria d'ocupar la paraula "consens", hi ha un buit. Gros. Immens. Còsmic. Infinit. 

I ara, quan se'ls ha acabat la majoria absolutíssima i s'imposa una altra lògica parlamentària, denuncien que els altres partits els fan el buit. Seguint amb la metàfora és com si, un cop has aixecat la paret, exclames: "Senyoreta, senyoreta, aquí hi ha una paret i aquests nens dolents m'han deixat a l'altra banda".

Sí, ja sabem que els partits que no són el PP, o sigui, l'actual majoria de la cambra, aprofitarien una compareixença de Rajoy per fer un espectacle de majorets, banda de música, la cabra i el que calgui. Sobretot perquè s'ensumen eleccions i qualsevol cosa dóna gust al brou, fins i tot una roda de tractor. Però si hi ha un govern en funcions que es reuneix i pren decisions, més enllà que el reglament de la cambra sigui com un xiclet que s'estira a gust, semblaria lògic anar a explicar-se, no? I si no, no les prengui. Vaja, que anar-hi li va amb el sou. 

Però aquesta simpàtica història té repicó. Mentre el Gobierno es fa seva la famosa frase del poeta, aquella que diu. "Comparèixer? Pa qué, pa cagal·la?", el Congreso de los Diputados anuncia que el durà... al Tribunal Constitucional!!! Senyores i senyooors, amb tooots vosteeès, el número de les contorsionistes xineses amb triple mortal acabat amb un tirabuixó amb folre i manilles. IN-SU-PE-RA-BLE!!! O sigui, el Parlament d'un país acudeix al tribunal que interpreta la llei més important de l'Estat... per demanar empara!!! 

Però, no se'n vagi, ara ve el millor. Dimecres de la setmana vinent, després de fer el ronsa reiteradament,  Mariano Rajoy no tindrà més remei que anar al Parlament. A fer què? A parlar de l'últim Consell Europeu on, simplement, van prendre una decisió menor consistent a aprovar un acord amb Turquia per facturar-los (per un preu de rematada final) els refugiats provinents de Síria. Morralla decisòria a un problema que ni afecta el futur de la Unió ni res i del qual Rajoy no en pensava oferir cap explicació.

Què ha passat? D'on brolla aquesta febre explicativa del presidente en funcions? (que inclou entrevistes als mitjans i sol·licituds de reunions a dojo). Doncs, sap allò que sempre es diu de "passat Setmana Santa, ens truquem i quedem. Sí, sí, segur..."?. Doncs al PP també li ha passat Setmana Santa i veu que potser sí que va de veres això de les eleccions. I ha optat per fer un foradet a la paret que va construir i que ha mantingut tancada a pany i forrellat fins just abans de la passió i mort (no la seva sinó la del Senyor). Com per si de cas, oi? 

Problema? Si compareixes per donar explicacions d'una cimera, potser estàs demostrant que també hauries de comparèixer per donar explicacions de la resta, no?