Palau de la Moncloa. Despatx de Mariano Rajoy. El presidente en funcions-en funcions crida a la seva vicepresidenta, també doblement en funcions:

- Sorayaaa, porta un plàstic que des del carrer Ferraz arriben les esquitxades fins aquí! I que sigui gran!

La vicepresidenta dos cops en funcions entra al despatx de Rajoy.

- Mariano, ja t’has acabat les crispetes? Però si te n’havia portat 12 caixes.

- Coi, és que ha estat molt entretingut. Tant, que m’ha vingut una set...

- Vols aigua?

- No. Saps què em ve de gust?

- No fer res?

- No. SAAANG!!! Sang sociata!!! Ha, ha, ha!!!

- Llavors, per què volies el plàstic?

- No dona, una cosa és que m’embrutin la camisa i l’altra és xuclar-los com si fossin el cap d’una gamba. I això és el que faré ara...

- O sigui, que et votin ser president i a governar? VISCA!!! Estava farta de sortir cada divendres després del consell de ministres a renyar tothom només per costum. I estava farta de prendre decisions importants d’amagatotis, sense poder sortir marcant paquet. En canvi m’agradava governar sense cap control parlamentari. Vaja, com durant els últims 4 anys.

- Soraya, què has dinat?

- Un BOE, com cada dia... I de postres, una sagrada Constitució en versió rústica.

- Aquella que va amb pell de colló de mamut?

- Aquella!

- Doncs a veure una cosa, per què vull jo el suport de les restes fumejants del PSOE? Per què vull jo l’abstenció de qui en unes noves eleccions, presentant la mòmia, quedaria per darrere de Podemos? Perquè puguin dir que m’han fet un favor? Per ser un president dependent de Ciudadanos? Per cert, tu saps com em cauen a mi els de Ciudadanos?

- Més o menys...

- Doncs això, em cauen. Per totes bandes!

- Llavors?

- A veure, Soraya... Amb un PSOE trencat i amb la majoria dels seus votants emprenyats, estafats i humiliats. Amb un Ciutadanos en retrocés, què és el que m’interessa més a mi ara mateix?

- Posar la TV que comença el Madrid?

- També. Però em referia a la política.

- Pel bé d’Espanya? Governar al més aviat possible i solucionar els problemes que realment preocupen els ciutadans, intentar solucionar la crisi econòmica, intentar suavitzar les retallades que ens imposa Europa...

- PROU!!! I mentre vas callant, puc fer una trucada? 012? Miri, és un cas greu. Sí, una noia s’ha fotut un cop al cap i desvarieja...

- No és el 012 sinó el 112!!!

- ... sí, sí, està fatal. Fixi’s, no veu que l’estratègia és anar a les terceres eleccions, arrasar i seguir governant com fins ara, fent el que ens passi pel folre, les manilles, els puntals i, bàsicament, les gònades...

- Mariano!

. Senyoreta, oblidi això de les gònades...

_ NO, deia que... Terceres eleccions?

- La setmana abans de Nadal.

- Però si el PSOE s’absté a la investidura seràs president i llavors no pots convocar unes altres eleccions.

- S’absté si pot votar en una investidura. Si no la convoco, l’únic que poden votar és de quin color li posen la caixa al Pedro...

- Però, i Espanya?

- A veure Soraya... Tu vols continuar sortint els divendres a fer de “mala malísima”?

- Siiiiiiiiiiiií!!!

- Doncs apunta el 18 de desembre. I ara, porta’m més crispetes que comença el Madrid.

- Però escolta, Mariano... I si en Pedro es presenta a unes hipotètiques primàries del PSOE, les guanya, és candidat i motiva el vot jove anti-diplodocus del Partit Nacionalista Andalús-PSOE i...?

- Gggggnnnnnyyyyyyyaaaaarrrrffff

- Mariano, què et passa? T’has ennuegat? Amb una crispeta o amb Pedro Sánchez? Vaig a trucar al 012! Meleeero!!! Socooors!!!

(CONTINUARÀ)