Si una cosa tenim clara tots/totes/totis és que no anem pas bé (el fet que digui totis ho demostra clarament). Catalunya fa aigües per tot arreu; i no només Catalunya, Europa també, i ja que hi som posats, tot el món. La suposada Tercera Guerra Mundial, que alguns —entre els quals m'incloc— creuen que ja ha començat, només és la punta de l’iceberg de l’actual grau de decadència i putrefacció de la humanitat. Però centrem-nos en Catalunya, que és la preocupació que tenim més a la vora —no es pot fer tot; gràcies a Déu no pateixo la famosa síndrome FOMO (fear of missing out). No cal ser racista ni gaire llest per veure que Espanya ha fet tot el possible per fer realitat una substitució demogràfica i lingüística a Catalunya. Hi ha alguna manera millor de fer callar els catalans que fer-los desaparèixer? Si no hi són, no es queixen, no molesten, no demanen referèndums d’autodeterminació, ni la delegació de les competències en immigració, ni res de res. I quina millor manera d'aconseguir-ho que fer venir sense cap mena de control i en gran nombre (oh benvinguts passeu passeu de les tristors en farem fums) el bo i millor de cada casa?
Què som, un país d’acollida o un centre penitenciari per a presos de primer grau?
És important que se sàpiga que, quan es parla d’immigració (i de qualsevol altre tema d’aquesta intensitat), no es pot GENERALITZAR. I sembla que aquest és el recurs que més s'empra actualment: ficar-ho tot al mateix sac. Perquè res és tan senzill ni tan simple. Hi ha molts tipus d’immigrants (així com de persones). Els meus avis (andalús i aragonesa), per exemple, eren d’aquells immigrants que van venir a Catalunya al segle passat a buscar una oportunitat laboral, a millorar les seves condicions de vida —perquè Catalunya, encara que algú ho dubti, era i és una terra d’acollida!, i si venien aquí, era perquè s’hi vivia bé, no perquè s’hagués d’aixecar res— i a integrar-se a la cultura que els acollia. I així va ser, els meus avis parlaven un català perfecte i van millorar la seva vida econòmicament. Aquesta immigració, a part de ser totalment benvinguda a casa nostra, òbviament, no té res a veure amb la que, d’un quant temps ençà, arriba a Catalunya. Però d’on ha sortit aquesta gentussa? Bandes llatines (no parlo de grups de música), cèl·lules gihadistes (no parlo de biologia), nois amb catanes i ganivets (no parlo del carnaval), violadors, sicaris… Què som, un país d’acollida o un centre penitenciari per a presos de primer grau? Surts de casa amb cotxe i ben empolainat i hi tornes al cap d’un parell d’hores despullat i sense les rodes del cotxe. I si tens sort, entres a casa i encara hi és tot.
Per què no hi ha cap control de qui entra a Catalunya? Doncs és molt senzill, perquè no volen que hi sigui; si no, hi seria. Així de senzill i de pervers. I això fa que tant t’entri un tros de pa (hi ha molts immigrants que s’han integrat i que no suposen cap maldecap per a ningú, ans al contrari) com un psicòpata. Tota aquesta gentussa és la que provoca el racisme (que és fàcil d’endevinar que està orquestrat) i que la gent es tanqui en banda i no vulgui saber res dels immigrants. Això i veure que tots els serveis públics estan saturats i que la gent et mira malament per parlar català a la teva pròpia terra (perquè es pensen que han aterrat a la madre patria, la mateixa que va fer desaparèixer del mapa els indígenes dels seus països d’origen). Si la majoria de les persones que t’agredeixen són d’un mateix origen, és lògic que el teu cervell (que tendeix a categoritzar per no sobrecarregar-se d’informació) arribi a la conclusió que la resta de persones d’aquest origen també són perilloses.
Queda clar, doncs, que tot aquest abús i tota aquesta tergiversació que s’ha fet dels conceptes extrema dreta i racisme no hauria estat possible sense haver fet abans una generalització del concepte immigració/immigrants. En el fons, tothom té raó i ningú en té (depèn de com es miri). Uns tenen raó quan diuen que la violència ha augmentat a Catalunya per culpa dels immigrants i els altres quan els acusen de racistes per no voler immigració a Catalunya. Però, al mateix temps, cap d'ells en té. Per això és tan important el llenguatge i emprar-lo adequadament, per més que els polítics aprofitin aquest taló d'Aquil·les del llenguatge per guanyar les eleccions i esquivar condemnes. Perdoneu, però algú ho havia de dir.