Imagineu que aneu al restaurant que us agrada amb uns amics i, a l’hora de triar el plat, et planteges si vols aquell plat preferit que sempre esculls o potser paga la pena provar-ne un altre. El més segur és que us animeu a tastar algun altre plat en alguna ocasió, però que finalment acabeu tornant al plat que més us agrada. Aquesta mena de decisió és molt comuna a la nostra vida; contínuament triem entre mantenir una determinada decisió o canviar-la per explorar altres possibilitats, per exemple, quan triem un restaurant, un plat, quan escollim parella o quan comprem un pis. El que potser no sabeu és que hi ha científics que estudien matemàticament aquesta classe de comportament.
Una de les primeres persones a donar una solució al problema va ser Richard Feynman, un físic que va guanyar el Premi Nobel de Física el 1965, clarament excèntric, però un geni intel·lectual únic, amb gran capacitat comunicativa i divulgadora, que va escriure llibres sobre física que són icònics. A Califòrnia, una nit dels anys setanta, va anar a sopar amb el seu amic a un restaurant tailandès on sovint es trobaven per sopar. Mentre el seu amic dirimia en veu alta si canviar el plat que sempre demanava per un altre de nou, Feynman va dir-li que aquesta era una qüestió que es podia solucionar matemàticament i, sense ni pensar-s’ho dues vegades, va escriure amb la seva lletra punxeguda i enrevessada la fórmula matemàtica que podia predir com optimitzar la decisió d’atrevir-se a explorar nous plats respecte a mantenir-se en la decisió coneguda i segura —a la zona de confort. Un cop havien sopat, el seu amic va recollir el paper amb les fórmules i més endavant les va intentar entendre i transcriure. Ara bé, entre la psicologia del comportament i la matemàtica, tenia raó Feynman? ¿Podem fer una dissecció matemàtica d’un comportament humà exploratori?
Doncs bé, recentment, un grup de científics van decidir comprovar si la proposta de resolució algorísmica és realment encertada i han dut a terme un experiment, reclutant 2.520 persones en un joc digital en línia. En comptes de triar un plat, es tractava de triar un restaurant en una nova ciutat en la qual mai no havien estat, cada vespre durant quatre setmanes. Segons si triaven un restaurant o un altre, aconseguien punts, que podien ser des d’1 punt fins a 100 punts, depenent de la qualitat del restaurant escollit. Guanyava el jugador que tingués més punts. Els científics observen que, a l’inici, totes les persones exploren fins que troben restaurants amb més punts, i sempre arriba un moment llindar en què hi ha una resistència més gran a canviar i buscar-ne de nous, sinó que es prefereix repetir un restaurant la resta de dies, de manera totalment semblant a la predita per l’algorisme proposat per Feynman fa més de cinquanta anys. Evidentment, els jugadors no fan els càlculs matemàtics —que impliquen arrels quadrades—, però el seu comportament s’aproxima molt a la predicció. El que vol dir és que, intuïtivament, els humans fem càlculs de riscs i probabilitats, de manera consistent, per intentar optimitzar aquesta mena de decisions a la nostra vida, entre decidir un camí establert i fer el que ens agrada més, respecte a l’exploració del desconegut.
En aquest article, no sols es presenta una imatge del paper amb els gargots i les fórmules de Feynman demostrant l’aproximació matemàtica a la capacitat de decisió, sinó que la desenvolupen per a fer-la generalitzable, ja que demostren que el moment llindar del canvi de decisió depèn de la distribució de la qualitat de les opcions. És a dir, si ho apliquem al problema de la pregunta del canvi de plat preferit per un de nou, la decisió dependrà de si els altres plats ens tempten o no, és a dir, si són opcions que ens semblen prou suggerents per a intentar el canvi o, en el càlcul que fem mentalment de manera inconscient, pensem que la recompensa no serà suficient i no ens paga la pena el canvi. Penseu-ho la pròxima vegada que decidiu si preferiu fricandó o suquet de rap, arròs negre o fideuà.