La presidència de la Generalitat tindrà, ara sí, nou president en la figura del fins ara alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que va aconseguir la investidura amb 70 vots a favor, 63 en contra i dues abstencions. Junts pel Sí i la CUP van treure endavant el candidat pactat i s'inicia així, d'una manera efectiva, la XI legislatura de la Cambra catalana. El discurs del ja president electe es va diferenciar, en el fonamental, poc dels dos que havia pronunciat Artur Mas i que no van obtenir el suport del Parlament el mes de novembre passat. L'aposta pel full de ruta independentista es manté invariable i també està al mateix lloc la posició del Govern espanyol, que, per boca del seu president, Mariano Rajoy, va llançar, mentre transcorria el ple català, un seriós advertiment sobre les actuacions que duria a terme l'Estat si no es respectava la legalitat i la Constitució.

Carles Puigdemont ha passat aquest diumenge dues proves: ha superat la sessió d'investidura que li permet ser el 130 president de la Generalitat de Catalunya i ha demostrat, durant gairebé cinc hores de debat parlamentari, formes de polític bregat i competent i, a més, dialècticament sagaç i gens acomplexat. La seva presentació en societat, en aquest sentit, va ser molt positiva d'acord amb les enormes dificultats que es trobarà des d'avui mateix. Encara que el to va ser moderat, com li va reconèixer la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, de Ciutadans, i inclusiu, com van assenyalar altres portaveus, a ningú no se li escapa que el període de turbulències en els propers mesos està més que assegurat. En tot cas, una vegada es constitueixi el nou govern català, que serà, segurament, aquest mateix dimarts o dimecres, es tindran més detalls dels calendaris que té al cap.

Els que, per desacreditar-lo, es van referir a ell com un president titella tenen avui motius de preocupació
Sembla raonable que Puigdemont, que hereta una arquitectura de govern pactada entre Artur Mas i Oriol Junqueras, vulgui prendre's una mica de temps abans de fer passos precipitats i irreversibles i faci descansar en el Parlament la tramitació de les lleis més conflictives. Es tracta d'iniciatives coincidents amb la resolució de desconnexió aprovada per la Cambra catalana el 9 de novembre i que xoquen amb la impugnació que en va fer Tribunal Constitucional per unanimitat.

Un últim apunt: els que per desacreditar-lo des del primer moment es van referir a ell com un president titella, tenen avui motius de preocupació. Almenys tants com motius de satisfacció tenia Artur Mas per la contundència d'algunes de les respostes de Puigdemont. La política catalana gira full del passat i s'endinsa en el futur entre el temor d'uns i les esperances d'altres. Paciència és, segurament, el millor consell.