Alguna cosa passa quan un Estat força al màxim la seva maquinària judicial per pervertir la llei, usa les seves clavegueres més profundes per crear realitats fictícies que sostinguin la perversió esmentada, pressiona políticament els centres de poder i el resultat que obté és Puigdemont passejant-se per Europa. Tranquil·lament.

Alguna cosa passa quan un Estat ha de sobreprotegir una monarquia que ha perdut el suport de la majoria de la gent i sobre la qual cada dia apareix una noticia negativa que supera la del dia anterior. I quan, a pesar de la sobreprotecció, el silenci i fer veure que no passa res, el resultat que obtens és que la Família Reial ha d'estar amagada. I en silenci.

Alguna cosa passa quan per no afrontar políticament un problema polític optes per la violència i l'ús arbitrari de la llei, amb el cost d'imatge que això implica davant la resta de democràcies, i el que obtens d'Europa és un plantofada a la cara. I amb la mà oberta. I mentrestant, Puigdemont passejant-se per Europa. Tranquil·lament.

Alguna cosa passa quan ho has intentat tot i més per oferir una imatge positiva d'una monarquia que fa aigües, inclosa la maniobra d'obligar el rei emèrit a abdicar d'una manera humiliant, i resulta que després no pots ni preguntar a les enquestes oficials l'opinió de la gent sobre la institució. Per la por de saber la realitat. I mentrestant, la Família Reial amagada. I en silenci.

Puigdemont el colpista. Puigdemont el sediciós. Puigdemont el traïdor. Amb la força política d'una diputació de províncies que pot ser fulminada amb un 155, amb tres advocats i amb un amic que sempre és al seu costat. Aquest Puigdemont, precisament aquest, és el que es passeja per Europa tranquil·lament.

L'excelsa Família Reial espanyola. La que representa l'essència de l'Espanya Constitucional. L'exemple democràtic a seguir i gràcies a qui tenim el millor període en la història d'Espanya i bla, bla, bla...  Aquesta Família Reial, precisament aquesta, és la que no pot sortir al carrer per por d'haver de sentir el que la gent pensa d'ells. I ha de callar.

Ei, no ho sé, potser estic mal fixat, però la situació descrita no és gaire normal. Ves que no estigui passant alguna coseta, oi?

Perquè si un Estat no pot fulminar a qui la seva propaganda ha presentat com a una merda menyspreable i sense cap aixopluc ni defensa possible, ni tampoc pot enlairar la imatge de qui la seva propaganda considera l'encarnació de totes les virtuts hagudes i per haver a la creació, és que alguna cosa passa en aquest Estat. I greu.

I el que potser passa és que és tan real com va ser premonitòria aquella portada censurada pels propietaris de la revista El Jueves, sense donar cap explicació. Potser és que aquesta d'aquí sota és la fotografia real de l'Espanya real i reial. Però feta dibuix:

I mentre la Família Reial, tota ella, va passant-se la corona, Puigdemont per Europa. Tranquil·lament. I si s'hi està vint anys, cosa que ja veurem, seran vint anys d'un mosquit volant cada nit per l'habitació de l'Estat i just per sobre dels seus caps. Picant-los a les parts toves i donant-los pel sac sense parar. 

I ves que potser quan en Puigdemont torni, la monarquia continuï callada, però perquè ha deixat d'existir...