Com era d’esperar, el deep state ha reprès la seva croada contra la reedició de l’anomenat govern Frankenstein del PSOE amb els partits republicans i/o independentistes. La Fiscalia s’ha afanyat a intervenir i el jutge Llarena a continuació reclamarà l’extradició de Puigdemont i Comín, però hi haurà més intervencions. Cercaran escletxes legals per impedir que Puigdemont torni a ser candidat a les europees i qualsevol cosa que se'ls acudeixi. L'Estat porta 24 hores avergonyit pels titulars de la premsa europea assenyalant Puigdemont com l'home clau de la governança espanyola. Per això i per més coses no és imaginable una negociació de Pedro Sánchez amb el president exiliat ni tan sols amb intermediaris. El deep state és de dretes i provocaria un terrabastall.

Una altra cosa seria un pacte de Puigdemont amb la dreta espanyola, que té butlla per fer el que no tolera als altres. Posats a imaginar escenaris impossibles, tenint en compte que Feijóo ho té tot perdut, ves a saber què passaria si Puigdemont des de l'exili exigís no pas l'amnistia ni l'autodeterminació, sinó el concert econòmic copiat de la quota basca a canvi de la investidura de Feijóo.  Al capdavall, la dreta espanyola, per tenir el poder, ha estat capaç de parlar català en la intimitat i fins i tot de considerar l'ETA com el Moviment Nacional d'Alliberament Basc. I ves a saber què li està oferint ara al PNB, que sempre cobra per avançat i no pas per poc.

L'Estat porta 24 hores avergonyit pels titulars de la premsa europea assenyalant Puigdemont com l'home clau de la governança espanyola

Com que tot això seria molt divertit però tampoc no passarà, el dubte és com s’ho pensa fer Sánchez per evitar la repetició de les eleccions si no és mitjançant el pacte amb el PP que li exigeixen tots els poders de l’Estat. Hauria estat fàcil si, com es preveia, el PSOE patia una derrota inapel·lable que obligués Sánchez a dimitir, però l’actual president espanyol ha obtingut un resultat suficient per continuar reivindicant-se i ara, a diferència del 2015, quan es va negar a facilitar la investidura de Rajoy, té controlada l'executiva del PSOE i el grup parlamentari. Només té la vella guàrdia felipista conspirant, però s'han fet tots molt grans.

La qüestió és que la majoria Frankenstein requereix el concurs de Junts per Catalunya i ni Pedro Sánchez està en condicions d'oferir res a Puigdemont ni Puigdemont pot donar suport als seus perseguidors. El dubte és si Pedro Sánchez presentarà candidatura a ser investit després que ho faci i fracassi el candidat del PP o deixarà que corri el rellotge fins a la repetició d’eleccions. Si s'hi presenta, serà també per perdre, però amb l'objectiu de demostrar que no està disposat a sotmetre’s a les exigències dels independentistes. En aquest cas, Junts per Catalunya s’apuntarà el suposat mèrit de bloquejar la política espanyola, que satisfarà molt els sectors més hiperventilats de l’independentisme i molt poc els partidaris del tradicional pactisme catalanista. I tot té conseqüències.

Ni Pedro Sánchez està en condicions d'oferir res a Puigdemont ni Puigdemont pot donar suport als seus perseguidors

Certament, malgrat uns resultats discrets, a Junts els ha tocat la grossa, però sovint passa en els que es fan milionaris de sobte que no saben com invertir els guanys i acaben pitjor que estaven. Algunes dades fan pensar. Per posar un exemple, a la Garriga, després de quatre anys de govern municipal d’ERC, l’exconsellera Meritxell Budó va recuperar l’alcaldia per a Junts per Catalunya amb una victòria folgada. Va obtenir 2.962 vots, per 792 del PSC. Diumenge tot va anar al revés. Junts ha perdut 1.235 vots i el PSC, que té molt poca estructura al municipi des que es va espanyolitzar, n’ha guanyat 1.591. És a dir, que bona part de l’electorat de Junts a les municipals ha optat ara pels socialistes. Cosa que, per cert, no ha passat amb Esquerra Republicana, que ha obtingut més vots ara que a les municipals. Parlo de la Garriga perquè em queda a prop i és un poble de tradició convergent. La comparació a Barcelona ciutat és per a JxCat una hecatombe.

És possible que l'estratègia de Junts per Catalunya serveixi per aglutinar el vot independentista militant de cara a les eleccions al Parlament, és a dir, per disputar el poder autonòmic, però tampoc no gaire, perquè fins i tot guanyant les eleccions, que és molt dir, no trobarà aliats que li donin suport per a res. Puigdemont, des de l'exili o des de la presó, liderarà la flama, serà el testimoni de les aspiracions legítimes de tants catalans convençuts que amb Espanya no hi ha res a fer, però serà això, un testimoni de dignitat molt romàntic que difícilment podrà governar, mentre el PSC, ERC i comuns tindran la capacitat de comprar voluntats a força de col·locar la seva gent a les institucions, ERC a la Generalitat i PSC i comuns als ajuntaments i a les diputacions.