No m’he confós, no. El títol s’assembla al de la setmana passada, però no és el mateix. Si fa set dies qüestionava que se subratlli el caràcter públic de la ràdio —com de tres-centes més— i no el nacional, avui qüestiono l’àmbit educatiu. A diferència del que passa amb la salut, en què la majoria del país parla amb gran orgull del sistema català de salut sense entrar en quins centres són cent per cent públics o concertats, en l’educació fa anys que es persegueix l’escola concertada.
Aquesta setmana, la Fundació Bofill ha publicat un informe que porta per títol "L’escola concertada avui: Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat", ara que pròximament el Departament ha de renovar els concerts educatius. L’informe conté dades rellevants i ja en el titular la Fundació Bofill diu que el 70% de la concertada és corresponsable amb el que estableixen les polítiques contra la segregació escolar i que una part del 30% restant també presenta diversitat. De fet, l’informe presenta una gràfica on es demostra la gran contribució de l’escola concertada en la distribució de l’alumnat de nacionalitat estrangera, ja que en deu anys ha passat del 6% al 16%. La pública, en el mateix temps, del 17% al 20%.
Ara ve el que em grinyola. L’informe diu que la concertada representa un 32% del sistema i diu que el 69% d’aquest 32% compleix. Per tant, el que la concertada hauria de millorar equival a menys d’un 10% del conjunt del sistema. L’any 2022, els alumnes catalans van treure els resultats més baixos des de l’inici de les proves PISA el 2000. En matemàtiques estem per sota la mitjana espanyola i de l’OCDE, en comprensió lectora també i en ciències també per sota. Voleu dir que el tema és fer un informe que assenyala un grup d’escoles que representen menys del 10% del sistema educatiu? D’aquí ve "la segregació escolar i l’increment de les desigualtats educatives"? O respon més al lema "educació per canviar-ho tot"?
Costa d’entendre aquesta persecució política i que es negui permanentment la gran contribució que l’escola concertada fa al sistema d’educació de Catalunya
A l’escola no se li pot demanar tot. I menys les revolucions que alguns puguin tenir pendents. El document diu que la meitat de les escoles que no compleixen les mesures contra la segregació són a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Sant Cugat. Parla de les concertades, no diu res sobre si les escoles públiques que estan situades en aquestes zones d’alt nivell adquisitiu sí que compleixen les ràtios que proposa la normativa. D’entrada, sembla més una qüestió d’habitatge. Una pregunta interessant per fer al president Illa, després del seu anunci en el debat de política general de fer 210.000 habitatges nous, és si els pensa construir en aquestes zones, fet que modificaria notablement el perfil dels alumnes.
La majoria dels centres que donen forma al que es diu escola concertada —o d’iniciativa social, o de la gent— van aparèixer per oferir educació a col·lectius que en quedaven exclosos o per promoure models pedagògics diversos i arrelats al país. Aquesta manera de fer és característicament catalana. Costa d’entendre aquesta persecució política i que es negui permanentment la gran contribució que l’escola concertada fa al sistema d’educació de Catalunya. Algunes dades ho demostren: ofereix resultats per sobre la mitjana catalana en Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques. I no és per la immigració, la pública està al 20% i la concertada al 16%. Un 90% dels seus alumnes continuen els estudis a Batxillerat o Cicles Formatius. I ofereix un gran estalvi al govern, ja que si representa un 32% del sistema, el Departament només hi destina el 21% del pressupost: per al govern, el cost d’una plaça pública a infantil és d’uns 4.000 euros; concertada, uns 2.800. A ESO, 5.600 la pública, 3.400 la concertada. La plantilla de la concertada és estable i compromesa, amb un 90% de contractes indefinits i amb plans de formació constants vinculats als projectes educatius dels centres. Potser sí que tot això es mereix un estudi. Com a cas d’èxit!
Per cert, tinc dues filles. Actualment, una estudia a la pública i l’altra a la concertada. I en tots dos casos n'estem molt contents. És així com m’agrada veure el sistema educatiu, en conjunt. No té sentit que s’ho vulguin carregar.