Catalunya ha marxat a dormir aquest calorós dimarts de juny amb uns pressupostos prorrogats. Vaja, que estem igual que hem estat altres vegades, però ara sembla que s’acabi el món.

Atenent la conciliació de la vida laboral, familiar i el bona nit i tapa’t, passades les 23 hores hem sabut que la CUP presentarà la famosa esmena a la totalitat i que, per tant, no es negociaran uns nous pressupostos.

Carrers i places de ciutats i pobles totalment desertes han estat la imatge d’una nit que s’ha viscut com si es tractés d’una final de la Champions entre el Barça i el Madrid al Bernabéu. Una final que, aquest cop, no ha acabat en empat com és habitual quan juga la CUP, un fet molt criticat per alguns seguidors de pedra picada i fidels a les tradicions més nostrades.

Diversos milers de seguidors dels pressupostos s’han concentrat al Tanatori del carrer Procés cridant a favor del difunt. Un dels càntics més corejats pels concentrats ha estat: “No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l’esmentada estabilitat”. Casualment aquest és el punt 1 del famós pacte del Pas al Costat amb Folre i Paperera de la Història.

Però, realment és tan greu prorrogar els pressupostos? Doncs miri, no. Políticament no. Un altre tema és la reordenació i la millora de partides socials que ara han marxat a can Pistraus i, sobretot, la imatge que es transmet a la gent.

Sense esmena a la totalitat, és a dir, sense engegar el procés pel qual els pressupostos ja ni es debaten al ple del Parlament, s’hagués obert un camí que, anant bé, ens hauria situat a finals de setembre-primers d’octubre. ¿Val la pena patir el desgast polític que hauria significat a les dues parts cedir, negociar, ara sí, ara no, ara pujo, ara baixo, si al març ens hi hauríem (i ens hi haurem) de tornar a posar pels pressupostos del 2017? No. Insisteixo, parlo de política.

Repetim, doncs, la jugada de la puntada a la llauna per córrer-la uns mesos endavant. Allò d’anar xutant-la per no haver d’enfrontar-nos a la realitat que algun dia haurem de fer alguna cosa amb la llauna, a part d’anar fotent-li puntades.

Falten tres dies per l’inici de la campanya i em temo que qui, després d’aquesta nit, ha canviat la cara de preocupació per un somriure han estat els convergents. Potser aquest cop la decisió dels “dolents” els serà "bona" per mobilitzar els seus i capgirar una miqueta les enquestes. O això volen creure.

Vaja, que la decisió que un cop més ha dividit la CUP pot ajudar a donar aire a CDC i, sens dubte, reforça aquesta equidistància d’Esquerra que tan bé els funciona per presentar-se com la centralitat equilibrada.

Políticament, tots han anat a dormir contents.