Els episodis de vetos i cancel·lacions a l'àmbit cultural promoguts per regidories municipals després dels pactes de PP i Vox han començat a tenir resposta per part de professionals del món de cultura, que han llançat un manifest sota el lema Stop Censura. El text, del qual s'han fet ressò intèrprets com Aitana Sánchez-Gijón, Alba Flores, Susi Sánchez, Carlos Bardem, Natalia de Molina, Juan Diego Botto, Carolina Yuste, Hugo Silva, Leonor Watling, Leticia Dolera, Anabel Alonso, Emma Suárez, Itziar Castro o Lydia Bosch, a més d’institucions com l’SGAE o el mateix Teatre Lliure, diu: “les i els professionals del món de la cultura volem denunciar la tornada de la censura que està atemptant contra la llibertat d'expressió. Un dret consolidat socialment i democràticament a la nostra Constitució (…) Exigim la protecció dels nostres drets fonamentals perquè sense cultura no hi ha democràcia". També hi ha donat suport el ministre de Cultura, Miquel Iceta, a través de Twitter, amb aquesta última frase: "Sense cultura no hi ha democràcia”.

El primer cas de veto ideològic que es va conèixer després de la constitució dels nous ajuntaments va passar a Valdemorillo (Madrid), on la nova regidora de cultura de Vox va cancel·lar la representació teatral d'Orlando de Virginia Woolf programada per al novembre perquè "el protagonista passa de ser un home a ser una dona i denuncia les diferències que això significa". La regidoria de cultura del municipi càntabre de Bezana, també dirigida per Vox, ha eliminat del seu programa cultural la projecció de la pel·lícula infantil Buzz Lightyear per contenir un petó entre dues dones. Aquesta setmana també s'han conegut dos episodis més de censura sobre una obra de teatre que explica la història d'un mestre republicà afusellat i una altra que tracta de trastorns alimentaris.

Trobo a faltar, malgrat tot, que quan aquests partits volen minimitzar una llengua tan espanyola com el castellà com és el català, això no mereixi cap manifest

Tot això està molt bé. I ho subscric. Trobo a faltar, malgrat tot, que quan aquests partits volen minimitzar una llengua tan espanyola com el castellà com és el català, això no mereixi cap manifest. I he trobat a faltar suport a Josep Valtonyc, exiliat per un cas de censura. I a Pablo Hasel. I a Elgio. Amb notòries excepcions com Javier Gallego. També he trobat a faltar que el món de la cultura denunciés l’“a por ellos”, els cops de l’1 d’octubre, la presó —dos anys de manera preventiva!— de mig govern de la Generalitat o de l’expresident del Barça. Amb VOX, per cert, com a acusació popular al judici del Suprem. O que no es digui res de l’exili d’un president de la Generalitat, rebaixat a “señor” Puigdemont o “ciudadano” Puigdemont.

Tot això, i més, va passar amb el PP i amb el PSOE.  Però, clar, ara ve VOX i correm-hi tots. El poema de Martin Niemöller està molt gastat (allò de “no vaig protestar perquè no era jueu”), però és que ni n’aprenem ni se m’acut alguna cosa que ho superi. Potser només aquella cançó tan subtil d’aquell altre pastor de nom Julio Iglesias que diu Tropecé de nuevo con la misma piedra.