No cal que obri la columna exposant l’origen de l’Editorial Planeta, ni posant l’accent en el pòsit ideològic franquista que hi roman, ni desplegant arguments sobre per què la seva existència a Catalunya i l’atorgament del premi literari més ben dotat del món són un projecte colonial per espanyolitzar el món cultural català. Aquesta feina cadascú l’ha de dur feta de casa, per molt que la 2Cat —la nova joguina del govern espanyol per pacificar el país— s’encarregui de fer revisionisme històric per blanquejar la família Lara. El fet és que aquest premi, exageradament ben dotat, aquesta vegada ha caigut a les mans de Juan del Val per Vera, una historia de amor i el mateix premiat s’ha enfrontat a les crítiques amb l’argument que “és molt d’Espanya que les novel·les que es venen siguin immediatament desqualificades per una suposada elit intel·lectual”.
No és casual que aquesta asseveració la faci el premiat per l’Editorial Planeta. El fet és que aquesta dicotomia (llibres que es venen contra llibres per a una elit intel·lectual) és la idea sobre la qual treballen els grans grups editorials que també són al nostre país: que per a vendre llibres s’ha de ser poc exigent amb el nivell de l’obra en qüestió. Que perquè una cosa pugui ser “de masses” ha de requerir molt poc esforç al públic que se suposa que l’ha de consumir, perquè contràriament no hi arribaria. Aquesta és una concepció infantilitzadora del públic lector, que, en el fons, és més elitista que l’elitisme literari que diu voler criticar, perquè reserva els llibres exigents a una “elit” i justifica péixer mal pinso a la “massa”, revestint-ho d’una contraculturalitat ideada per afavorir els interessos comercials dels grans grups editorials. Tot això ho fa des d’un lloc en què els llibres no són gaire cosa més que un producte a consumir i la literatura no és mai un art que exigeix i transforma aquell que hi participa. I des d’un lloc en què el lector ha de ser un consumidor conformat amb allò que se li ofereix, capant la possibilitat que es plantegi d’aspirar a una literatura diferent, a una literatura que li pugui suposar un repte i eixamplar-li horitzons. És una crítica a l’elit feta per acabar justificant-la i reservant-li el poder intel·lectual, quan, en realitat, la bona literatura té la virtut de donar accés a un coneixement més vast al públic general.
El Premi Planeta treballa per a fer-nos més tòtils i més espanyols
Escric que no és casual que aquestes declaracions surtin de la boca del premiat per Editorial Planeta perquè el Premi Planeta està orquestrat precisament per falcar aquesta noció comercial de la literatura, en què es confonen intencionadament els bons llibres amb els llibres molt venuts. En què, de fet, els premis ja no serveixen per a distingir allò que és excels en termes artístics, sinó per publicitar unes obres determinades i garantir que el llibre distingit en qüestió sigui un èxit de vendes. És una promoció més, que té com a resultat continuar greixant la roda centralitzadora de vendes que afavoreix els grans grups editorials. I acostumar el lector a aquesta mena de literatura, perquè acabi pensant que és l’única que pot consumir i així greixar la roda una altra vegada. Escric posant el Premi Planeta com a referent, també perquè els grans grups editorials afavoreixen i s’alimenten de la diglòssia lingüística, però al mercat literari en llengua catalana, aquest i d’altres grups editorials segueixen exactament la mateixa estratègia.
He escrit alguna altra vegada sobre aquesta distinció fal·laç i enverinada entre massa i elit intel·lectual al món de la literatura, perquè penso que aquesta concepció infantilitzadora dels llibres i aquest antiintel·lectualisme de fons té conseqüències polítiques: afecta directament l’accés al coneixement de què ens sentim propietaris i mereixedors. Un menor accés al coneixement, o una menor capacitat per a pensar i plantejar-se si un llibre és “bo” o no, més enllà de si ens ha agradat i ens ha fet passar l’estona, ens fa més manipulables i menys subjectes d’entendre les idees complexes que ens permetran observar el món amb profunditat. No pretenc emetre un judici sobre els lectors d’aquesta mena de llibres. El que em sembla problemàtic no és que hi hagi lectors per a aquesta mena de llibres, sobretot si són ocasionals i poden ser crítics: el que em sembla problemàtic és que hi hagi qui els premia, qui els promociona des d’una idea de massa i elit que en realitat és elitista, qui confon vendes amb qualitat intencionadament i qui, en nom de l’accés a la literatura, en realitat està negant aquest mateix accés a una part important del públic lector per enriquir-se. El Premi Planeta treballa per a fer-nos més tòtils i més espanyols.