Quan arribo a una ciutat que no conec, el primer que faig és anar al mercat. Abans que a cap museu, abans que a la catedral, abans, fins i tot, que aquella plaça que surt a totes les guies. Perquè si vols entendre de debò una ciutat, mira què compra, què cuina i què menja. I com de net o brut està el mercat, també t’ajuda a mesurar el pols i la pols de la ciutat.
Entenc, llavors, per què la Boqueria està sempre plena de gom a gom. Els mercats són com una mena de radiografia urbana. Perquè no hi ha només aliments: hi ha costums, poder adquisitiu, rituals, accents, olors i maneres de relacionar-se. En una parada de fruita pots descobrir la temporada; en una peixateria, els fruits del mar d’aquell país; en una xarcuteria, la seva memòria gastronòmica. I en els preus, pots intuir la seva inflació. Durant un viatge, sovint ens obsessionem amb veure allò que hem vingut a veure. Seguim les rutes marcades i acabem visitant una ciutat a través dels ulls dels altres. El mercat, en canvi, obliga a mirar-la des de dins i des de la quotidianitat que rarament surt a les fotos. A Montreal, per exemple, entrar en un mercat com Jean-Talon és entendre immediatament una part de la identitat que no expliquen les postals. Productors, formatges, fruites, verdures, xarcuteria, fleques i especialitats de diferents comunitats conviuen en un mateix espai.
Crec que anar al mercat hauria de ser la primera excursió de qualsevol viatger. No perquè sigui necessàriament el lloc més espectacular, sinó perquè és el més honest
Als mercats sempre passen coses i hi ha una informació que cap guia turística et pot donar amb tanta precisió: tot allò que considera deliciós una ciutat. Un lloc que et permet descobrir un formatge que no coneixies, una fruita que mai havies tastat, una conserva, un pa, una espècia, una manera diferent de preparar un aliment. Sovint, els millors records gastronòmics d’un viatge no neixen en el restaurant més car, sinó davant d’una parada on algú et recomana que provis alguna cosa i que surtis de la teva zona de confort gustativa.
Per als qui estimem el vi, el mercat és encara més revelador. El vi no existeix separat de la cultura que el beu. El maridatge d’una ciutat explica molt sobre quines begudes poden funcionar, quines tendències s’hi imposen i quina relació té la gent amb el producte. Per això i molt més crec que anar al mercat hauria de ser la primera excursió de qualsevol viatger. No perquè sigui necessàriament el lloc més espectacular, sinó perquè és el més honest. Doncs expliquen la vida real dels ciutadans i ciutadanes. El carnisser que coneix el nom dels clients. La peixatera que fa 40 anys que està a aquella parada i es mou pels passadissos com a casa. Els clients que cada vegada compren el mateix i el que estan assedegats és d’estima. A quina hora està més ple? Quins productes són locals i quins han arribat amb la immigració? Quantes històries d’amor han passat entre la gent que hi va! Abans de Tinder, hi havia el mercat... Gent que passeja, que es queda a esmorzar, que només mira perquè menja amb els ulls... Perquè una ciutat per entendre-la de veritat es viu a través del seu paladar. El mercat continua sent el seu DNI malgrat que en algunes ciutats s’hagi convertit també en la seva atracció turística. Les ciutats també es mengen.