Aquests darrers mesos ha sorgit des de les entranyes de les mateixes empreses d’IA l'alarma sobre els suposats riscos d’una IA desbocada que podria portar-nos a l’apocalipsi. Res més lluny de la realitat. A l'home no li cal la IA per autodestruir-se; tenim molts mitjans a l’abast que ho fan possible. Els milers de bones sèries distòpiques que han anat acumulant milers d’hores de metratge en donen bona fe. El primer raonament de per què la IA no és perillosa per se us el dona la mateixa IA. No em feu bolcar el que diu la IA sobre la IA. Aneu a Google i feu-li tres preguntes (com en els jocs de rol): "Què és la IA?", "hem de tenir por de la IA?" i "segur que en un futur no em pot destruir?". Feu-ho i veureu que us dona un raonament imbatible.
Superada la vostra sorpresa i la vostra natural inclinació a tenir por del que ens diu una màquina, traslladeu-vos a principis del segle XX i intenteu imaginar l'N-II que passa davant del Masnou. Ara hi circulen, tothora i amb normalitat, quatre fileres de vehicles —dues en cada sentit— a escassos centímetres els uns dels altres, a una velocitat d'uns 60 kilòmetres per hora. Els pobres pescadors del 1900, acostumats a veure passar cavalls, carretes i cotxes de cavalls, devien quedar astorats. Segur que van quedar sense esma quan va aparèixer el primer vehicle rodant amb motor de compressió, fent soroll i anant també a seixanta kilòmetres per hora. Tenien por dels cotxes, dels atropellaments, de com s’ho feien per avançar tan de pressa sense animals. La negativa, segur, de molts dels homes d’abans a enfilar-se a un vehicle del dimoni era ancestral. Segur que els nostres besavis tenien la mateixa por irracional dels cotxes que molts de vosaltres teniu de la IA. Devien dir: "Hem perdut el control de les nostres vides", "de què serveix anar tan de pressa", "ens quedarem sense cavalls i sense carreters". M’imagino aquestes i moltes altres converses catastrofistes. Segurament encara trobaríem algun article a diaris locals que posava el crit al cel. De fet, pel Masnou passava des del 1848 el primer tren de vapor de la península Ibèrica, que feia el trajecte dels 28 km entre Mataró i Barcelona en mitja hora. Però un tren va per una via. El movia una màquina de vapor inventada a inicis del segle XVIII que convertia l’energia en treball i que va promoure la revolució industrial primer i la revolució del transport després. Dos segles separen, doncs, aquelles primeres i rudimentàries màquines de vapor dels primers cotxes. Però menys de cinquanta anys separen el primer ordinador digital, l'ENIAC, d’internet. I menys de vint-i-cinc separen internet de la IA. Tot s’accelera!
Hem de passar de la por irracional a la IA a promoure’n un ús documentat
Si tornem a les pors dels nostres besavis en veure passar cotxes per l’antic camí reial, veurem que posteriors regulacions segurament els devien reconfortar. Amb el temps, les vies de circulació quedarien assegurades; les carreteres, asfaltades; les normes de circulació regularien el trànsit, i el codi penal castigaria severament els conductors imprudents i convertiria en delicte les infraccions més greus. És veritat que a les carreteres de Catalunya moren cada any vora 150 persones. En certa manera, doncs, amb l'arribada del cotxe sí que calia ser molt prudent i tenir certa por. No sé si la IA a Catalunya, d’aquí a vint anys, matarà tanta gent.
És normal, doncs, que davant l’arribada d’aquesta nova eina de transport mental, que canvia la relació entre l’home i el coneixement, calgui plantejar-se molts aspectes reguladors i, en certa manera, no és pas injustificat que puguem tenir por de la IA. Caldrà aprendre a conduir el nostre coneixement amb aquest nou vehicle que ens permet circular a velocitats insospitades pel món del coneixement. Tindrem accés a moltes més dades de manera ordenada; podrem anticipar moltes respostes que ara, senzillament, no podem processar. Podrem plantejar escenaris virtuals i projectes mentalment inabastables abans. Haurem d’aprendre a dialogar-hi i formarà part del nostre aprenentatge, com ara en forma part el llegir, el comptar i l'escriure. Necessitarem carnet de conduir la IA, com necessitem el de conduir vehicles. Perquè les regulacions marcaran els camins transitables i els que no duen enlloc. Ningú no ens garantirà que la IA no ens meni per camins equivocats si no estem atents a les regles de conducció de la IA. Si la IA no té el coneixement a disposició, o el té equivocat, generarà continguts erronis, com quan agafem carreteres sense fer cas dels senyals de velocitat o conduint contra direcció. Hem de passar, doncs, de la por irracional a la IA a promoure’n un ús documentat. És una mena de cotxe que conduirem per la inabastable ruta del coneixement humà. De nosaltres i només de nosaltres dependrà que el seu us sigui un progrés i no un risc per a la humanitat.