La ministra d'Igualtat va qualificar de rumors les denúncies sobre els dispositius de protecció de dones maltractades. Els informes oficials acrediten errors greus, una gravació publicada per ABC qüestiona el seu discurs públic i la Fiscalia Europea investiga un possible frau amb fons comunitaris.
Hi ha escàndols polítics que transcendeixen les sigles perquè afecten directament la seguretat de les persones. El de les polseres antimaltractament n'és un. No parlem d'un error administratiu qualsevol, sinó de dispositius destinats a garantir que un agressor no s'acosti a una dona amenaçada. I, durant massa temps, els advertiments sobre el seu funcionament van ser rebuts amb desqualificacions polítiques, mentre els problemes quedaven reflectits en documents oficials.
Els fets comencen el novembre de 2023, quan la gestió del sistema Cometa va passar de Telefónica a la unió temporal d'empreses formada per Vodafone i Securitas, mitjançant un contracte de 42,6 milions d'euros adjudicat durant l'etapa d'Irene Montero. La transició va provocar problemes d'accés a les dades històriques de geolocalització. No es tractava únicament d'alarmes defectuoses: aquests registres eren necessaris per acreditar judicialment possibles incompliments d'ordres d'allunyament.
Durant 2024, fiscalies i òrgans judicials van començar a advertir de les incidències. L'associació granadina La Volaera, presidida per María Martín, sosté que va alertar dels problemes des del juny d'aquell any. Les seves denúncies públiques descrivien errors de localització, alertes errònies i dones sotmeses a una angoixa permanent davant la incertesa de no saber si els seus agressors eren controlats correctament.
El maig de 2025 es va produir un episodi el contingut del qual no coneixeríem públicament fins aquesta setmana. Segons una gravació publicada per ABC el 18 de novembre de 2026, la ministra Ana Redondo va reconèixer, durant una reunió celebrada el 21 de maig de 2025 amb responsables i treballadors del servei, que la manca de tecnologia adequada permetia possibles manipulacions per part dels agressors i que el sistema de geolocalització "falla en l'essència", i que, segons les seves paraules, "no fallava fa quatre anys o tres anys".
La transcendència d'aquestes declaracions és evident: la responsable política hauria reconegut en privat problemes que posteriorment va minimitzar davant la ciutadania.
El 24 de setembre de 2025, Redondo va parlar públicament d'una "voràgine de mentides i falsedats". Al Congrés va defensar que el sistema funcionava i que les alertes saltaven en tot moment. No obstant això, la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat corresponent a 2024 ja descrivia múltiples errors, dificultats per recuperar dades i procediments afectats per l'absència de proves, amb sobreseïments i absolucions. La Fiscalia va precisar posteriorment que les absolucions van ser mínimes i que molts procediments van poder reobrir-se, però això no elimina la realitat de les incidències.
Reconèixer una fallada no destrueix una política pública; ocultar-la, minimitzar-la o desacreditar els qui la denuncien pot destruir la confiança necessària perquè funcioni
L'11 de novembre de 2025 es va produir una altra interrupció del servei que va afectar les comunicacions i determinades alertes. Igualtat acabaria sancionant Vodafone amb 25.285 euros el març de 2026.
Mentrestant, La Volaera va continuar actuant. El desembre de 2025 va començar a reunir testimonis per estudiar una acció col·lectiva i el 2 de febrer de 2026 va formalitzar una denúncia davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per possibles vulneracions de la normativa relacionades amb pèrdua d'informació, falta de traçabilitat i deficiències de seguretat. Són fets denunciats l'eventual responsabilitat jurídica dels quals ha de determinar-se, però resulta difícil sostenir que ningú havia alertat del que estava passant.
La confirmació institucional més contundent va arribar el 23 de setembre de 2026. El Tribunal de Comptes va documentar 123 requeriments judicials que no van poder atendre's per problemes d'accés a informació històrica. També va constatar greus deficiències en el contracte de 2023: errors de geolocalització que van permetre acostaments d'agressors, interrupcions del servei, bateries deficients i retards en reparacions. L'organisme va assenyalar que aquestes deficiències havien estat resoltes, però van comprometre l'efectivitat del servei durant part del període fiscalitzat.
La qüestió va adquirir una altra dimensió el 12 de novembre de 2026, quan la Fiscalia Europea va comunicar actuacions d'investigació al Ministeri d'Igualtat i el Tribunal de Comptes, amb el suport de l'UCO de la Guàrdia Civil, per un presumpte frau relacionat amb fons europeus destinats a aquests dispositius. La investigació havia començat el 2025. Convé ser precisos: investigar un possible frau no significa que estigui demostrat, ni converteix automàticament les fallades tècniques en delictes. La ministra defensa que els fons es van emprar correctament.
Després de la publicació de l'àudio, Redondo va afirmar el 18 de novembre que les gravacions podrien estar manipulades i que no les reconeixia. Igualtat va defensar que els protocols de protecció romanien operatius i que el sistema actual és tecnològicament superior. No consta una verificació pericial pública concloent sobre l'autenticitat íntegra de la gravació. Però existeix una cosa que no depèn d'aquest àudio: les fallades estan acreditades per la Fiscalia i el Tribunal de Comptes.
També hem de desmuntar dues exageracions. No està demostrat que totes les polseres fallessin ni que totes les dones portadores estiguessin permanentment desprotegides. La Fiscalia ha defensat la utilitat d'aquests dispositius i ha constatat que, fins al període examinat en la seva memòria de 2024, cap dona assassinada en portava un. Però tampoc és cert que els problemes denunciats fossin simples invencions polítiques.
I aquí rau el veritable escàndol. Reconèixer una fallada no destrueix una política pública; ocultar-la, minimitzar-la o desacreditar els qui la denuncien pot destruir la confiança necessària perquè funcioni. Una dona que viu amenaçada necessita saber si el dispositiu que l'ha de protegir és fiable, quins riscos presenta i quines alternatives existeixen quan falla. No necessita sentir els seus governants discutir sobre rumors mentre la seva pròpia seguretat roman en qüestió.
La responsabilitat política exigeix transparència, explicacions i rectificacions quan els fets les justifiquen. Governar no consisteix a tenir sempre raó, sinó a respondre quan alguna cosa falla.
Darrere de cada alerta que no arriba, de cada localització errònia i de cada registre que desapareix no hi ha un adversari polític. Hi ha una dona la vida de la qual mereix més respecte que la reputació de qualsevol ministra o govern.
