Catalunya fa massa temps que soluciona els conflictes, les ineptituds i la manca d’eficiència amb pedaços. En comptes de cercar la causa (l'arrel) del problema i resoldre-la, intenta tapar-ne les conseqüències com pot. Una actitud molt habitual, per desgràcia, arreu, val a dir. Això és com si un diabètic s'estigués tot el dia menjant pastissos farcits de sucre refinat i s'injectés metformina a dojo per intentar compensar-ho. Tard o d’hora fotrà un pet com una gla. Diria —no soc metge, però, vaja, no crec que vagi molt desencaminada— que és molt millor deixar de cruspir-te pastissos ensucrats i substituir-ho per alguna cosa que no et dispari la glucosa. El mateix passa als instituts de secundària catalans: com que no s’hi ha resolt la causa —o les causes— dels conflictes, han decidit desplegar-hi mossos d’esquadra de paisà per intentar posar-hi una mica d’ordre. Aquesta és només una de les moltes conseqüències que tindrà la cultura woke-txatxi-pirul·li. Tampoc cal ser gaire intel·ligent per endevinar que, si no poses límits als nens, quan siguin adults tampoc tindran límits i fotran el que els roti. No els caldrà esquivar cap prohibició ni límit, bàsicament perquè són inexistents en el seu inconscient i entorn més immediat. I tampoc deixaran de fer les seves malifetes perquè a les xarxes socials hi veuen cada dia que els actes delictius rarament són penats (siguin els actes delictius comesos pels polítics o per un lladre de cases reincident; tant és, tot suma) i desconeixen per complet el significat de la paraula empatia (ho demostren els nombrosos casos d'assetjament escolar). Ells volen fer una cosa i la fan, sense que res ni ningú els ho impedeixi. Bé, fins ara, que el Departament d’Educació i els Mossos d’Esquadra s’han posat d’acord per intentar posar un pedaç a aquesta situació.
Els mossos han de posar els límits que no han pogut posar els pares i els professors?
Ja vaig fer un article parlant dels problemes que hi havia al sistema (des)educatiu, així que intentaré no repetir-me gaire. Les aules catalanes fa anys que són un brou de cultiu de nens sense autoestima i delinqüents. Tot i que l’origen de tot plegat no són les escoles, el sistema educatiu no fa res més que agreujar el problema. Com deia al principi: si no soluciones d’arrel els problemes, es van encadenant. Si no soluciones els problemes psicològics dels pares, afecten profundament els fills; aquests fills traumatitzats i amb una autoestima destruïda van a l’escola, on troben altres nens que, com ells, també tenen problemes psicològics. Però a tot això, que sempre ha sigut així, que jo recordi, ara s’hi han sumat dos nous factors: d’una banda, una educació woke, que, com a casa seva (sigui perquè els pares no hi són mai o per bonisme), tampoc els posa límits (creuen que és millor l’educació horitzontal que vertical; els deu fer mandra estar drets), i, de l’altra, una allau de nens nouvinguts que —en el millor dels casos—, a la motxilla dels problemes psicològics, també hi porten una cultura i una llengua completament diferents de la dels nens autòctons i les conseqüències inherents a la immigració. Aquest xoc cultural i de problemes psicològics, sumat a la manca de límits, com era d’esperar, ha explotat. Pedaç: posar mossos de paisà als instituts “per garantir la convivència escolar, així com per reduir possibles conflictes i agressions que puguin sorgir en aquests entorns”.
I, en aquesta equació, quin paper hi juguen el sistema educatiu i els professors i mestres? Els mossos han de posar els límits que no han pogut posar —pels motius que siguin, i que cal estudiar-los amb profunditat— els pares i els professors? Resoldran el problema amb quatre crits o, quan surtin de l’institut, continuaran fent el de sempre? Digueu-me pessimista, però dubto que quatre mossos d’esquadra de paisà puguin resoldre un conflicte psicològic i social tan complex amb el Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar en l’Entorn Educatiu (Eduseg), per més bonic que sigui el nom del pla. Igual que tampoc resoldran la crisi social i econòmica actual regularitzant en massa tots els immigrants i fent desbordar Catalunya. És de primer de lògica i de sentit comú.