A l'agenda del viatge d'Obama a la Unió Europea, a banda del Brèxit, ha destacat la defensa del president americà del Tractat per al Lliure Comerç i la Inversió (TTIP) entre els EUA i la UE, les negociacions del qual avancen amb dificultat per l'oposició que troba a ambdós costats de l'Atlàntic. No es tracta en aquest cas de rebaixar barreres o aranzels, sinó de fixar les regles per al món, que juntament amb factors culturals, definirà les noves cadenes de valor sobre les quals descansarà el treball en el futur. La Xina ja ha començat per la seva part a desenvolupar-les a través de les noves rutes de la seda.

Els EUA ja van firmar el 2015 el Tractat Transpacífic (TPP), que engloba a Àsia el Japó, Austràlia, Malàisia, Singapur o el Vietnam, entre altres, juntament amb països de Llatinoamèrica, com Xile, Mèxic i el Perú. La Xina no és a aquest acord perquè rivalitza amb el gegant americà sobre l'hegemonia en aquesta zona crucial al segle XXI.

Tot avui està en procés de canvi i encara ho estarà més quan comenci la quarta revolució industrial basada en l'economia digital

La Unió Europea i els EUA representen conjuntament el 45% de la riquesa mundial i del comerç internacional. Però tot avui està en procés de canvi i encara ho estarà més quan comenci la quarta revolució industrial basada en l'economia digital, que suposarà grans avanços en la producció però que així mateix amaga un potencial de destrucció d'ocupació molt seriós, ja que implicarà l'automatització de moltes feines. De què treballaran els que sobrin?

Pequín, que està en la cursa de la nova tecnologia, és un competidor tremend no només en la part alta dels processos, com ha revelat la interrupció de la cursa meteòrica d'Apple, que ha tingut en el primer trimestre de 2016 la primera caiguda brutal dels beneficis des de 2003, la qual cosa l'ha portat a fabricar mòbils més petits i més barats per enfrontar-se als asiàtics. També la Xina és molt poderosa en els trams inferiors de les cadenes de valor, on la lluita pels llocs de treball de baixos salaris serà tremenda. El pla xinès es basa a assegurar als països inclosos en les rutes de la seda la participació i el control més gran possible en tots els esglaons de la fabricació global.

No hi ha terreny més favorable per a les transaccions que el comerç, sobretot quan l'avenir de l'ocupació està en joc

Als EUA s'està mostrant que els candidats a la presidència americana són bastant crítics respecte als tractats comercials firmats, entre ells el Transpacífic. Hillary Clinton, que apareix com la persona amb més punts per substituir Obama, està adoptant una actitud més aviat proteccionista, encara que el pes del comerç en l'economia americana hagi passat de representar un 8-9% fa uns anys a suposar fins al 13-14% en l'actualitat. El discurs de Donald Trump també està a favor de la defensa de la indústria nacional com a punt prioritari. Als EUA, l'adhesió al TTIP dels ciutadans és molt baixa i només assoleix el trist percentatge del 15%.

A Europa, passa si fa no fa el mateix, amb només un 17% dels alemanys acceptant que el Tractat és “una bona cosa”, segons un sondeig de la Fundació Bertelsmann. La manifestació popular a Alemanya en contra ha provocat molts comentaris. “No es tracta d'acceptar només comprar productes americans, sinó de vendre Alemanya”, hauria dit Angela Merkel als seus ministres. A França, l'oposició pot ser encara més gran.

Les qüestions de l'ús de transgènics en productes de l'alimentació, per exemple, aixequen polseguera a la UE, mentre que de manera més restringida, diferències sobre quins tribunals decidiran qui té raó en cada cas, sobretot quan a Europa no hi ha unitat política, sinó moltes opinions, dificulten els avanços. En qualsevol cas, Espanya, Itàlia i els països de l'Est d'Europa estan clarament a favor del projecte de partenariat, per considerar que afavoreix el creixement.

Pascal Lamy, que va ser durant molts el patró de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) diu que tirar endavant el projecte portarà anys. Però es pot anar aprovant-ho per parts, deixant clara la intenció final. No hi ha terreny més favorable per a les transaccions que el comerç, sobretot quan l'avenir de l'ocupació està en joc. I quan, a més, l'adversari -Xina- estira molt fort la corda perquè ho considera assumpte propi.