Fa temps que el rei Joan Carles I va consumir el rèdit del seu transcendental paper a la Transició, i és així per dos motius, que estan entrellaçats: l'operació d'assetjament i enderrocament a la Corona és alhora una esmena a la totalitat del pas de la dictadura a la democràcia a partir de la mort de Franco.
Un error en la concepció de com salvar la monarquia sacrificant el rei va posar Joan Carles I davant la tessitura de dir "ho sento molt"
Un error en la concepció de com salvar la monarquia sacrificant el rei va posar Joan Carles I davant la tessitura de dir "ho sento molt". Va caure, es digui el que es digui, quan es va publicar la foto d'aquella cacera que va romandre guardada al calaix fins al moment oportú (una mica com l'enregistrament de la sostracció d'unes cremes de tercera per Cristina Cifuentes en un supermercat). Foc amic, potser amb voluntat de sostreure Felip VI i Leonor de l'atac a la institució en què s'ha vist que la família reial té pocs amics polítics. La crítica gairebé unànime a Joan Carles I difumina i fins i tot entela el seu protagonisme en temps convulsos com aquells 70 en què potser el guió estava escrit, però ningú no tenia clar si els actors estarien a l'altura. El rei ho va estar. I quants papers es desclassifiquin al voltant del 23F no desdiu aquesta afirmació.
Ara mateix la notícia sobre el Rei Joan Carles I gira al voltant de la procedència dels recursos per tornar els préstecs que alguns empresaris amics li van fer perquè pogués regularitzar els seus deutes amb Hisenda. Ningú sembla creure que hagi pogut generar aquests diners per la seva activitat actual al país on viu. Ridícul. La seva pròpia història, la seva demostrada habilitat durant anys per generar contractes milionaris per al nostre país, les seves amistats estrangeres a la major part dels països del món..., com no el faran capaç d'aconseguir els 4 miserables milions d'euros dels quals els mitjans de comunicació parlen aquests dies? Si qualsevol jugador de primera divisió xutant una pilota aconsegueix més que això!
Pa i circ de la pitjor qualitat. Poc pa i pitjor circ. La història en absolut recordarà els vicis de la persona, no en el seu cas, ni en el de Pujol, ni tan sols en el de Pedro Sánchez. El que importa a la història és el llegat normatiu, institucional, de política internacional..., d'això és del que cadascun dels que van tenir-hi un paper a complir haurà de retre comptes. Del que és privat, del que és moral, tot i que n'ha fet i en farà caure més d'un, es respon mirant al mirall i, sobretot, mirant cap amunt. Això, si és que es té l'ocasió i el do de saber en quina direcció cal demanar perdó.