Que governin els mateixos partits al País Basc està lluny de significar que tot continua igual. És una Euskadi diferent perquè EH Bildu ha disputat l'hegemonia al PNB. I perquè l'esquerra abertzale, per mandat de les urnes i no per l'acció de govern de Pedro Sánchez, s'ha convertit en un actor normalitzat al País Basc. Després de la polèmica de Pello Otxandiano, els abertzales van reconèixer que els queda un camí clau per recórrer i la impossibilitat d'arribar a pactes amb altres partits és la constatació que necessiten girar full un cop l'hagin llegit, en paraules del periodista Gorka Landaburu.
Andoni Ortuzar treu pes a la qüestió estructural, perquè, segons el president de l'Euzkadi Buru Batzar, la formació abertzale absorbeix el vot de Podemos i Sumar. Els sis que sumen pels que perden els morats. Però fins i tot aquesta capacitat d'aspirar el vot de totes les esquerres és una forma de canvi estructural. El PNB ara ha d'abordar el realisme del resultat, ser primer en vots no els eximeix de prendre nota, enfrontar un període a mitjà termini que impliqui canvis i transformacions internes.
La peculiaritat de les basques és que gairebé tots tenen alguna cosa a celebrar, tret de Podemos. En una campanya amb una agenda fonamentalment social, Yolanda Díaz ha aconseguit només un escó i Podemos ha desaparegut. De guanyar les eleccions el 2015 i 2016 a desaparèixer i ser irrellevants. En el pla simbòlic, Díaz en surt reforçada, perquè elimina el seu enemic natural i entra per primera vegada en un parlament. I guanya també en el fons i la forma. Díaz no va sortir del marc propositiu i així és com s'ha garantit l'escó. Pablo Iglesias va plantejar una campanya contra el PNB i Aitor Esteban ha acabat trolejant-lo: "Sembla que al poble basc li ha semblat més bé fer fora Podemos". Només els queda una carta, la d'Irene Montero a les europees.
Pot ser que la campanya antiamnistia funcioni a les europees, però cal veure si despunta a Catalunya i el resultat que obtinguin el 12-M els serveix per condicionar en alguna cosa les polítiques del Parlament
Per als del govern espanyol canvia la posició de sortida cap a les catalanes i les europees. No es vota igual a tot arreu, però les basques trenquen el cicle de mals resultats. I apuntalen l'aposta de fons del PSOE. Teixir aliances de governabilitat, ser decisius en la mesura possible, des dels pactes i l'entesa. La campanya del PSE es va diferenciar de les gallegues perquè va mantenir un missatge diferenciat de la resta de partits. Eneko Andueza no va dubtar a confrontar amb EH Bildu en la condemna expressa del terrorisme, és a dir, no va renunciar a un ADN marcat pels anys del terrorisme basc. I en general, va defensar un projecte propi sense demolir el de davant.
El resultat del PP té diverses lectures de fons i conjunturals. No són decisius, no han expulsat Vox i no els ha faltat màrqueting o un bon candidat. El problema és Madrid i la defensa d'un constitucionalisme excloent. Durant la campanya, Alberto Núñez Feijóo ja sonava desacoblat intentant centrar les basques en cridar a un notari perquè el PSOE no tornés a pactar amb EH Bildu. L'oferta de govern dels populars passava per bloquejar els partits que han sumat un 70% del suport basc i per extensió al PSE pels seus acords. Per al PP el perill està en la imposició de l'agenda independentista. El 50% dels militants de Bildu no ho són i només és present en el 30% dels penebistes. En la prospecció dels populars, és el germen d'un futur procés. I la seva resposta, lluny de bastir ponts, és la reedició de l'aïllament. El mur que critiquen quan Sánchez el posa a Vox, l'aixeca el PP amb Bildu, el PNB, ERC i Junts.
El projecte de país dels populars s'ha sentit a la campanya basca: governar Espanya contra una majoria de bascos i catalans. Pot ser que la campanya antiamnistia funcioni a les europees, però cal veure si despunta a Catalunya i el resultat que obtinguin el 12-M els serveix per condicionar en alguna cosa les polítiques del Parlament.
Amb els resultats ja reposats, els tres grans partits del País Basc comparteixen sintonia. Els dotze parlamentaris del PSE faran valer el seu pes "amb pactes i acords", no serà "un debat de contrapartides, sinó de continguts programàtics", apunten des del partit. Andoni Ortuzar assegura que no es van plantejar abans de les eleccions trencar a Madrid i no ho faran ara. El mateix EH Bildu. "Trencar obeeix a lectures de Madrid que aquí no troben suport", ha dit Oskar Matute.
Després de les basques, l'aritmètica de la governabilitat continua intacta, però congelada en l'immobilisme. Només després de les eleccions a Catalunya es desencallarà, o no, la investidura.