Els uns en diuen “comunicar”. Els altres en diuen “vendre el peix”. El cas és que els governs han de transmetre un relat, una idea, una marca, i aconseguir que els ho compri el màxim de gent.

I això és el que ha fet avui Carles Puigdemont amb el nom de “Pla de Govern de la XI legislatura”. La part espessa, la que el president ha definit amb el concepte del “a pes” són 3 eixos, 20 àmbits d’actuació, 45 lleis, 79 objectius, 750 mesures concretes i 288 indicadors de seguiment. I això en 18 mesos (que ja no en són 18 perquè el temps passa). Tot i ser de lletres, em surt que cada mes hi haurà unes 99 d’aquestes coses, que en serien 3 per dia, comptant caps de setmana. Serà per coses...

Però el missatge que hi ha darrere del “a pes”, i que ha repetit diverses vegades el president en la compareixença, és que aquest és un govern “social”, que té a veure amb les persones i que blindarà les partides socials. La base de tot és l’Estat del benestar, però també la consolidació de la recuperació econòmica. I com que, en el fons, això també forma part del benestar social, doncs doble combo.

I el procés? Molt bé, gràcies. I vostè? “No serem presoners de cap armadura en forma de calendari” i “aquest govern no farà fressa sinó endreça”. Dues frases expressades pel president, la segona de les quals pronunciada dos cops, que “comuniquen” o “venen el peix” (o viceversa) de com està ara mateix la situació. Aquest és ara el discurs: Prudència i benestar. Realisme sobtat que, potser, podria ser el nom de la nova Convergència.

No fa pas gaire teníem pressa. Molta pressa. I cada dia era un dia històric. I Ítaca estava a tocar. Concretament era al costat del bar de xinesos de la cantonada. I el que estàvem fent era donar puntades endavant a la llauna. I al final vam posar-hi una data, sabent que era tan real com dir que aquesta nit em trucarà Halle Berry per convidar-me a sopar (i pagant ella). A veure, que passar-passar, podria passar... Però crec que la Halle no té el meu telèfon. Almenys de moment.

Alguns, de tot allò en van dir “tensionar”. I defensaven que calia fer-ho per remoure les brases i, sobretot, perquè quan deixes de pedalar, la bicicleta cau. Ara, sense deixar de dir que l’objectiu no ha variat, el discurs és el del “aquest govern no farà fressa sinó endreça”.

I, mentrestant, el partidisme recupera la seva edat d’or. I si no que ho preguntin a les bases de l’ANC. Estan tan encantades que diumenge alguns milers van decidir quedar-se a casa en comptes d’anar a l’assemblea de Manresa. Són els nous temps, diferents dels d’abans, en què cada cop tenim més clar que al final guanyarà qui, amb la puntada, enviï la llauna més lluny.