Quan vaig topar-me amb el famós vídeo hiperviralitzat de la regidora cupaire de Moià, Lakshmi Roset, la meva primera reacció espontània, com així la pràctica totalitat dels homes (encara més específicament, heterosexuals) catalans i de tot el planeta Terra, fou la d'esbalair-me davant d'una senyora d'extrema bellesa, amb la conseqüent volada d'imaginació eròtica. Quan dic que aquest va ser l'instint primari de tots els mascles de l'univers sencer, estimades camarades, em refereixo a tots; això inclou també aquell amic vostre que assisteix a tallers de deconstrucció i que, fa uns quants dies, va acompanyar-vos a la Filmo per veure-hi les pel·lícules de Jane Fonda i, en sortir, va dir-vos frases del tipus: "És admirable com aquesta senyora va sobreviure la cosificació dels homes per assolir una sexualitat lliure". Sí, aquest amic, com la majoria de cupaires i ecosocialistes, també va desviar els ulls cap a la pitrera.
Això no és necessàriament dolent ni ens converteix en abusadors de senyores per definició. Els catalans som de raça de mediterrània i prou capaços de captar el món a través de la pell; a partir d'aquí, ben al contrari del puritanisme tan propi de les cultures del nord enllà (d'un amor espiritista dramàticament castrador i, com a tal, molt perillós), podem abstraure'ns o aprofitar la bellesa d'un cos per apreciar-ne millor els mots; en aquest sentit, ens plau aferrar-nos al cau de la corporalitat, justament perquè sabem cardar-nos-en o admirar-la. Seguint el fil, i per molt que pugui no ésser el cas, tindria tot el sentit del món que la CUP aprofités la bellesa de la seva nova amazona (o els seus orígens culturals) per propagar millor un determinat missatge; de fet, el partit ja ho practica amb penya comunicativament brillant i joliua d'aparença com el mediàtic Guillem Surroca, alcalde de Cervià de Ter.
Si la nostra cultura, insisteixo, és infinitament superior a la d'altres indrets del món és justament perquè podem acceptar sense tares mentals que un missatge tingui més acceptació a causa de la bellesa (o la perícia gestual) del seu emissor
Evidentment, si ens atenim a les reaccions de la majoria d'orangutans del país, ha quedat palès que el vídeo d'una senyora genera molts més comentaris sexualitzants que no pas l'equivalent en un home; i cal dir que na Lakshmi té tot el dret a estar-ne fins a la xona. Dit això, també hauria de saber que hi ha gent crescuda en temps de la manosfera (i aquí no m'atreveixo a parlar de percentatges) que, després d'exaltar-nos per la seva condició de ben plantada, hem procedit a escoltar el que deia al vídeo en qüestió. I no només això, sinó que —mercès a fer-ho— molts pixapins com servidora no només hem descobert l'existència d'una entitat anomenada Moià, sinó també del projecte d'ampliació abusiva del seu escorxador i la conseqüent instal·lació d'una planta de biogàs, a banda de la pràctica més aviat islàmica de passejar animalons pel poble en camions nauseabunds dels quals surten dolls de sang que embruten la vila.
Si la nostra cultura, insisteixo, és infinitament superior a la d'altres indrets del món és justament perquè podem acceptar sense tares mentals que un missatge tingui més acceptació a causa de la bellesa (o la perícia gestual) del seu emissor. Hi ha països que neguen l'estètica com una arma política importantíssima... i torno a dir que no només acostumen a ser més perversos, sinó també molt més conservadors. Així també ho és la CUP, que ha passat d'aprofitar a dretcient l'appeal ancestral de les seves portaveus a escandalitzar-se perquè manades de tòtils només els lloïn les popes. A mi tot això em fa una certa mandra, no només perquè l'esquerra cada dia s'assembla més al papat, sinó també perquè moltes de les seves portantveus, goso tornar-hi, s'aprofitaren de la seva força mediàtica per vendre'ns moltes tabarres comunistes que s'acabaren buscant manso al Congreso o viatjant d'Erasmus a Suïssa.
Jo estic encantat, en definitiva, que els cupaires (a qui mai no agrairem prou haver jubilat Artur Mas; per això els donàrem el vot!), amb tal de revertir les enquestes que mostren una desbandada de votants seus cap a Aliança, tornin al recte camí del glamur, l'estètica i la propagació del missatge a través dels espais que ens ha regalat el capitalisme, com ara les xarxes socials. Però els cupaires han de pensar que el procés ja ha passat i ens ha regalat moltes lliçons; i no us ho creureu, però hem vist deesses que reclamaven molta dignitat i que han acabat tocant el bombo espanyol del brutot de l'Évole. Ho dic, estimadis camaradis, perquè ja sabeu que tot allò personal... és polític. També el pitram, només faltaria.