Una de les escenes del llibre del Gènesi de l’Antic Testament explica que Noè, en sortir de l’arca després del gran diluvi universal, va ser el primer humà a plantar vinyes. Va fer-ne vi del raïm i va ser també el “primer” humà en emborratxar-se i quedar sense sentit a la seva tenda. El fill petit se’n va mofar mentre que els altres dos fills van cobrir la nuesa del seu pare ebri amb respecte. La imatge mental que aquesta escena ens genera és una explicació del comportament humà. Tots sabem que beure vi (o cervesa o qualsevol altre licor o destil·lat) comporta incorporar alcohol al nostre cos. També sabem que el gust per l’alcohol s’adquireix, i que els seus efectes sobre el nostre cos són molt variats. La primera sensació que podem tenir és de desinhibició social i una certa eufòria. Usem l’eufemisme que algú “va content” per dir que ha begut alguna beguda alcohòlica i que comença a sentir-ne els primers efectes. Després, depenent de les persones, pot fer-nos sentir físicament malament, eufòrics o adormits, desconnectats de la realitat o marejats. L’ebrietat fa que no puguem controlar bé els moviments i caminem tentinejant, podem perdre el sentit de l’equilibri i caure a terra. El coma etílic implica la pèrdua de consciència. Tot i que no arribem a aquests extrems, l'endemà ens espera una considerable ressaca, amb l’estómac regirat i un considerable mal de cap. Un resum en dues línies de tot aquest procés “social” de beure alcohol i les seves conseqüències, el trobem en un poema de Lord Byron sobre Don Juan (que tradueixo lliurement): “Gaudim del vi i les dones, de l’alegria i les rialles; de sermons i d’aigua amb gas, ja en gaudirem l’endemà”.

Tot això ho reconeixem, però per què passa? L’alcohol del vi és majoritàriament alcohol etílic o etanol. Alguns menjars d’origen vegetal, com fruita, cereals i verdures, són rics en sucres i polisacàrids, els quals poden fermentar pels llevats i bacteris, convertint la glucosa i altres sucres en etanol (com succeeix amb el raïm, les maltes de civada, arròs o blat). Els humans estem en contacte amb petites quantitats d’alcohol i per això tenim enzims degradatius, tant a l’estómac i epiteli intestinal (activitat alcohol deshidrogenasa), com al fetge, l’òrgan principal que rep la major part de l’alcohol ingerit i els seus metabòlits, com l'acetaldehid. D’aquí que el fetge expressi enzims degradatius d’aldehids, com ara l’aldehid deshidrogenasa. Una altra part de l’etanol pot ser digerit directament per la microbiota de l’intestí, ja que hi ha bacteris que poden usar l’energia despresa en la descomposició de l’alcohol. Tanmateix, si prenem vi, cervesa o licors, les quantitats d’alcohol són molt més altes que les que hi ha en una fruita molt madura i, per tant, arriba l’alcohol en sang en quantitats elevades i afecten el cervell (que controla les facultats cognitives i emocionals) i el cerebel (encarregat de controlar el moviment). L’alcohol és tòxic per a les neurones. Així que l’excés d’alcohol no només altera el sistema digestiu, sinó que causa un mal de cap considerable, perquè les neurones estan intoxicades i deshidratades. El cos es queixa d’aquest maltractament, i tardem a fer net de l’excés d’alcohol que se secreta via suor, respiració, orina i també degradació dins de les cèl·lules.

No totes les persones tenen la mateixa sensibilitat als nivells d’alcohol. Les persones que mai no l’han tastat, tenen un increment molt ràpid dels nivells d’alcohol en sang. Això succeeix perquè el cos intenta adaptar-se al consum d’alcohol, activant la producció d’alcohol deshidrogenasa a l’estómac i intestí, i activant els enzims aldehid deshidrogenasa al fetge. Hi ha diferències entre els humans en la capacitat de digerir l’alcohol, la gent gran, els adolescents i les dones poden digerir-lo menys que els homes adults, a igualtat de pes. A més, hi ha diferències genètiques en la capacitat d’induir aquesta expressió, i ja fa anys que se sap que moltes persones d’origen asiàtic tenen intolerància a l’alcohol, és a dir, s’embriaguen amb quantitats no molt elevades de consum alcohòlic, que a altres persones no els afecten tant. Aproximadament el 50% de les poblacions orientals (com ara, xinesos o japonesos) tenen una reacció molt ràpida d’enrojolament de la pell, excés de sudoració i eufòria a l’alcohol. Això es dona per diferències genètiques, ja que no poden induir tant l’alcohol deshidrogenasa i dels dos enzims aldehid deshidrogenasa del fetge, un d’ells té mutacions que el fan molt poc actiu. La quantitat d’alcohol i derivats tòxics en sang és més elevada per una mateixa quantitat de beguda. Com que les poblacions ameríndies comparteixen origen genètic amb les poblacions asiàtiques que estem esmentant, també molts indis americans són intolerants a l’alcohol. Això explica que a l’època de colonització dels Estats Units, molts indis acabessin signant tractats que no els beneficiaven sota estat d’embriaguesa per l’alcohol en reunions amb representants de l’Estat, d’origen europeu, que miraven d’emborratxar-los mentre ells encara no notaven tant els efectes de l’alcohol que consumien conjuntament.

L’efecte de l’alcohol sobre el cos és més complex, tenim un efecte previ a l’estómac, també tenim l’acetaldehid que es produeix al fetge i que té efectes tòxics. I sobretot, cal ser cauts, perquè hi ha moltes diferències individuals que no poden ser tingudes en compte amb tan poca gent. Molt de compte amb les píndoles miracle, perquè potser no són tan meravelloses i efectives com diuen…

En tot cas, imagineu quina gran cosa seria (o potser no) si poguéssim trobar una píndola antiressaca, o antiefectes de l’alcohol. Quants mals de cap i de panxa s’estalviarien. Això fa temps que es proposa, però al final no acaba quallant. Fa uns 15 anys es parlava d’un medicament comercialitzat als Estats Units que contenia un compost anomenat RU-21, que neutralitzava els efectes de l’acetaldehid, acompanyat de vitamines. Segons la companyia que ho comercialitzava, la història de l’origen del compost era una escena treta d’una pel·lícula d’espies. Havia sigut desenvolupat durant la guerra freda pel KGB, per fer que els seus espies poguessin aguantar millor els efectes de l’alcohol, mentre emborratxaven els informadors i les persones espiades. Una arma perfecta, tot i que no devia ser tan meravellosa com deien, perquè si ho fos ja ens hauria arribat, no creieu? De fet, una revisió recent de tots els treballs publicats sobre medicaments, compostos naturals i sintètics als quals se’ls suposa capacitat de disminuir els efectes de l’alcohol, mostra que no hi ha res concloent. No es pot concloure res perquè els 21 treballs s’han realitzat sobre un total de 386 participants, és a dir, ja podeu veure que el nombre de participants és massa baix per a extreure’n cap conclusió vàlida estadísticament. Tanmateix, aquesta revisió diu, sense gaire èmfasi ni convenciment, que potser només valdria la pena estudiar més profundament l’extracte de clau (l’espècie) i dos altres productes. És a dir, no hi ha resultats concloents.

Doncs bé, segur que tots heu llegit o escoltat aquesta setmana que al Regne Unit s’acaba de comercialitzar una píndola miracle (el nom comercial és Myrkl, que si es pronuncia en anglès, s’assembla a miracle). Aquesta píndola no és un compost químic, sinó un probiòtic, el conjunt de dues espècies de bacteris que es poden trobar de forma natural al nostre intestí: Bacillus subtilis i Bacillus coagulans. Aquests bacteris els han fet créixer sobre segó d’arròs fermentat, que produeix alcohol, i tenen capacitat de degradar l’etanol (l’alcohol majoritari de les begudes alcohòliques). La dosi de dues píndoles que s’han de prendre unes quantes hores prèvies a la ingesta d’alcohol, permet que creixin dins del nostre intestí i passin a formar part de la nostra microbiota intestinal. Segons els resultats de l’empresa que ven aquest producte, publicats recentment, en mitja hora només queda el 50% de l’alcohol consumit i en una hora, s’ha degradat el 70%. La primera pregunta que ens podem fer, és això cert? Bé, no ho sabem del tot, perquè de nou, l’experiment s’ha fet amb només 24 persones joves, per tant, no es pot generalitzar. Tanmateix, com que els probiòtics no són considerats un medicament sinó un complement alimentari, no tenen una regulació específica que els controli. El que ha aconseguit l’empresa, que només ho ven per internet, és esgotar les existències. Però els gastroenteròlegs i els nutricionistes són molt més cauts, vorejant l’escepticisme. Com us he comentat, l’efecte de l’alcohol sobre el cos és més complex, tenim un efecte previ a l’estómac, també tenim l’acetaldehid que es produeix al fetge i que té efectes tòxics. I sobretot, cal ser cauts, perquè hi ha moltes diferències individuals (degudes a diferències en estils de vida, dieta, esport, sexe, hormonals i genètiques) que no poden ser tingudes en compte amb tan poca gent. Per acabar-ho d’adobar, els periodistes del Regne Unit que s’han apuntat a provar-ho com a primícia han comentat que potser haurien tingut menys ressaca, però que han acabat tenint la mateixa perquè han begut més alcohol, justament perquè la sensació que tenien era que no notaven els efectes. Així que molt de compte amb les píndoles miracle, perquè potser no són tan meravelloses i efectives com diuen…