“La fe mou muntanyes. I els diners? Doncs sembla que poden desplaçar serralades”
Leonardo Padura
Espanya, segons l'estadística que es fa cada matí als mitjans, és el país amb més densitat per càpita de dobles perfectes, imitadors vocals professionals i hologrames metahumans no registrats. Tant, que qualsevol detingut podria demanar plaça a la unitat de trastorns d'identificació delirant sense necessitat d'informe clínic. L'última ha estat, és clar, l'amiga Leire Díaz, que ha negat ser la de la gravació de tres hores del fiscal Stampa, com si tres hores de conversa poguessin fabricar-se de qualsevol manera. No ha estat ni en serà l'única. Tampoc Ábalos ni Koldo ni el mateix Santos Cerdán reconeixen les seves veus, ni les seves fotografies incriminatòries. Si la síndrome de Capgras no fos una cosa de la qual no s'ha de bromejar, podríem pensar que es tracta d'una epidèmia.
Els modernets de la tecnologia han començat a anomenar-ho el cercle del dubte artificial, que quedarà molt com un neologisme però que no és sinó l'intent boig d'anul·lar proves passat per la pèrdua de tota decència per part del delinqüent, presumpte o no. Vull dir que ja hi va haver temps en què no es contemplava dir gilipollas al jutge a la cara i ara n'hi ha que es permeten el luxe d'amenaçar una magistrada per telèfon i després dir davant d'ella que la gravació no és bona perquè és una IA. Ja ni queden pispes amb classe que aguantin el tipus quan els enxampen.
Del que us vinc a parlar avui és de les persones decents, de la seva resistència numantina i del tracte que reben en una societat cada dia més indecent
Del que us vinc a parlar avui és de les persones decents, de la seva resistència numantina i del tracte que reben en una societat cada dia més indecent. Posem un cas amb tota la salsa de l'abjecció: les denúncies efectuades sobre 25 milions defraudats dels fons públics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO). No diguis càncer en veu alta que et multo, ni em denunciïs els pispes que se'n lucren, no fos cas que. Els funcionaris i càrrecs decents que han descobert aquest enorme embornal públic dels nostres impostos han passat pel de sempre: que no els facin cas, que els represaliïn, acudir a la Fiscalia i... finalment a la premsa, que és l'única que funciona, si vol, no tapant les merdes.
Els directors d'Operaciones i de Compliance van acudir a la ministra Morant i al secretari d'Estat, van enviar dues cartes, al març i a l'agost, narrant l'escàndol de contractes estranys, serveis no prestats i tota mena de corrupcions, i no els van fer ni puto cas. Els van acomiadar, o sigui. Han portat 500 documents i 18 anys d'anàlisi de contractació a Anticorrupció i ho han explicat a El Mundo. Silenci, que tenim un escàndol amb les mamografies per detectar el càncer i no tenim temps per parlar del saqueig dels recursos per investigar com cuidar-lo. L'esperança és que els dos directius i quatre tècnics del centre van fer un informe forense comptable de gairebé dues dècades per descobrir la maquinació i no s'ho van guardar. Persones decents, funcionaris de raça.
Però és que saltes al món de l'empresa i caus a sobre d'Acciona, que corre el risc de ser imputada com a persona física si s'emboliquen una mica les coses. L'informe de l'UCO és molt explícit —"Bales, necessito Bales", Bales, portem els fiscals a sala perquè se'n riguin de Bales—, però l'operativa de l'empresa apareix compromesa. El tallafoc que va posar Entrecanales acomiadant el cap de Carreteras, mitjançant vol urgent en avió privat, no ha estat suficient. Hi ha més empleats. Sembla que hi havia una bústia secreta per vehicular les ofertes d'obra susceptibles de tupinada, sembla que el cap de Compliance de l'empresa no va ser molt llest o no va voler ser-ne. On és la gent decent que hauria d'haver detectat que tantes UTE amb empresetes de pacotilla no era saludable? Tanta exageració dels programes de responsabilitat corporativa per fer-nos sospitar que tot continua igual. Hi ha qui diu encara que tot això és culpa de Franco. Sempre és bo tenir un ximplet o un malvat a qui carregar-li la culpa per tota l'eternitat.
Les clavegueres en versió alternativa. Els àudios de Villarejo continuen rodant i se senten a Ferraz mentre Pedro ens perdona la vida cinc dies. Dues persones de la Moncloa hi són presents. Uns diuen que per reciclar tot allò de les saunes com a atac al president, però aleshores ni ells sabien si continuaria. El mateix embolic de sempre. Cintes, mentides i delicte. L'operació Catalunya. Gravacions. Missatges filtrats. Queda gent decent als partits polítics? En general, queda gent decent? Una psicosi recorre la Península, sense importar quin sigui el teu idioma natal. Els telèfons es deixen a la porta, recollits, apagats. Esborrament de missatges activat. Això s'autodestruirà. Converses trivials per telèfon convertides en un enigma per seguretat, sense necessitat. Poden gravar la videoconferència sense que ho sàpigues? Mans enlaire, mostra el dispositiu o veuràs.
És impossible que una societat tiri endavant així. Havent de considerar indecent tothom. Sospitant fins i tot de la teva ombra i de la teva família i de qualsevol contacte ni tan sols íntim que es podria girar en contra teva. Protecció contra captures de pantalla. Destrueixo els discs durs, esborro els mòbils, els tiro al mar. Adeu al compte de correu electrònic. Àcid fluoroantimònic per destruir l'empremta del mal.
Per això cada vegada ens cal més fixar-nos en els que sí que fan la seva feina. En els funcionaris que es neguen a visar el contracte del rotllet, en els que alerten sobre la qualitat de les mascaretes, en els periodistes que no trien bàndol i es limiten a assenyalar la realitat i a denunciar-la caigui qui caigui. Per això cada cop confio més en els que tenen una missatgeria corrent, sense terminis d'esborrament, sense fotografies que s'esvaeixen, sense converses que se'n van. Fan la pinta de ser decents i que confien que tu també ho ets. Un alleujament en aquesta onada de "perles" a les quals jo ni els cantaria.
Ens urgeix protegir la persona decent. Donar empara i acollir a sagrat el denunciant de la corrupció i els delictes; considerar que tots tenim el deure de ser decents, però que demanar-nos que siguem herois disposats a perdre-ho tot, és posar una espelma a la impunitat. I a tu, que saps que no et gravaria mai sense dir-t'ho, que no reproduiria fragments de les teves converses amb altres, que no trairia la teva confiança, gràcies per concedir-me l'estatus de persona decent, que per a mi val més que el Toisó.