¿Pot un candidat a president del Govern espanyol, amb opcions reals de ser-ho, demostrar la ignorància sobre la història del seu país que va evidenciar Pedro Sánchez en l'entrevista a TVE amb la periodista Ana Blanco? Pel que vam veure, sembla que sí. Fins i tot pot passar desapercebut a moltes de les principals capçaleres de la premsa que s'edita a Madrid. Tot ve a compte del repàs de mèrits que va voler atribuir Sánchez als socialistes en les gairebé quatre últimes dècades de política a Espanya. Enredat en aquesta qüestió, es va passar de frenada i no va tenir objeccions a ficar al sarró dels èxits socialistes la llei del Divorci, que el PSOE òbviament va avalar, però que va ser una iniciativa legislativa del ja mort exministre de la UCD Francisco Fernández Ordóñez el juliol del 1981, quinze mesos abans de l'arribada de Felipe González a la Moncloa. Imagino Pérez Rubalcaba o fins i tot Zapatero petant-se de riure amb la ficada de pota de Sánchez que, d'altra banda, va estar avorrit i beneit. Com és lògic, l'audiència televisiva va ser més aviat baixa, al voltant de l'11% de la quota de pantalla.

Tot i que és greu, el principal problema de Sánchez en aquests moments no és el suspens en història sinó la falta clamorosa de discurs, en aquests moments d'alta tensió entre Catalunya i Espanya. La reforma federal de la Constitució, la seva principal proposta, queda engolida per l'aparell mediàtic del Govern espanyol, obstinat a resoldre el tema català al marge de qualsevol diàleg polític. El secretari general del PSOE ha renunciat a una arma molt efectiva en totes les eleccions generals a Catalunya, que consistia a diferenciar el discurs i fer servir els 47 escons que aquí es diluciden com a palanca per arribar a la Moncloa. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va aguantar el tipus en les passades eleccions catalanes en un entorn molt difícil, hauria d'aspirar a tenir un paper més protagonista en el discurs socialista si no vol quedar deglutit per un discurs únic socialista el 20 de desembre que ve.

La reconeguda capacitat de diàleg d'Iceta està topant contra un mur, ja que per una banda ha perdut molts dels seus interlocutors a Junts pel Sí i per altra banda l'allau involucionista dels socialistes amb el PP i Ciutadans trencarà el seu perfil històric, com ha passat en el costat de JxSí amb Convergència Democràtica. Si el partit d'Artur Mas pot quedar ideològicament parlant a la mercè de la CUP, el mateix pot passar-li a Iceta amb la formació d'Albert Rivera. I de tot això devien lamentar-se Miquel Iceta i Josep Antoni Duran Lleida en el seu últim dinar. Potser, fins i tot, a més de compartir penes amb l'estratègia de Rajoy, entre plat i plat es va parlar del post-20D i de l'incert resultat electoral. Amb un PSOE que, si governa, té entre els seus possibles ministrables al líder d'Unió. Amb l'aval del PSC, esclar. ¡Ai, la política!