El govern espanyol ha proposat aquesta setmana la restricció de l'ús dels telèfons mòbils en els centres educatius. La idea va dirigida a prohibir totalment l'ús per als alumnes de primària, i en els centres d'educació secundària, la limitació s'aplicaria depenent de la possible utilitat per a projectes concrets en cada centre.
Una proposta que, a causa de la competència educativa assumida en cada comunitat haurà de ser debatuda als territoris i, si s'escau, desenvolupada legislativament.
La ministra d'educació, Pilar Alegría, vol estudiar aquest assumpte en el Consell Escolar estatal, del qual formen part representants del professorat, de les famílies i dels estudiants.
Fins ara, quatre han estat les comunitats autònomes que ja han posat en marxa regulacions específiques sobre l'ús de telèfons mòbils a les aules: Castella-la Manxa, Galícia, Andalusia i Madrid. En aquestes regulacions s'ha prohibit l'ús com a norma general, i només es permeten aquests aparells en cas que serveixin de suport a l'aprenentatge.
A Catalunya, també aquesta setmana, la Generalitat ha demanat que es prenguin mesures per restringir l'ús en els centres educatius als estudiants fins als 16 anys. El Consell Escolar de Catalunya està elaborant un informe que es presentarà dimarts vinent en sessió plenària abans de ser remès a la Conselleria d'Educació.
Assenyalen la importància d'abordar una norma que sigui d'aplicació general i uniformi en tots els centres educatius i, sobretot, se centrarà a fer atenció als estudiants de secundària, on l'ús dels telèfons mòbils està molt més estès i té una incidència directa en la salut mental.
El mes de novembre passat es va iniciar un moviment sota el nom "Adolescencia Libre de Móvil", on es plantegen preguntes fonamentals sobre la relació entre la joventut i la tecnologia. A Catalunya, el grup "Adolescència Lliure de Mòbil" demana una regulació clara a Educació per a les escoles, instant que s'assoleixi un pacte social que limiti l'ús dels mòbils fins als 16 anys.
L'informe publicat sota el títol Impacte de l'augment de l'ús d'Internet i les xarxes socials en la salut mental dels joves i adolescents elaborat per l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) ens mostra que l'11,3% de la població usuària d'Internet entre els 15 i 24 anys està davant d'un risc elevat de fer ús compulsiu de serveis digitals. Una xifra que assoleix el 33% entre les persones amb edats entre els 12 i 15 anys.
Als alumnes els costa concentrar-se en el desenvolupament normal d'una classe, tenen dificultat per abordar un text sobre el paper, solen acostumar-se a escollir el que els agrada i obviar el que no els interessa
Són algunes els senyals que evidencien la importància del problema que tenim entre mans (i mai millor dit).
Tots hem vist xavals a les places, asseguts de costat en un banc mentre cadascú mira la pantalla del seu telèfon en lloc de conversar entre ells. A les terrasses és habitual "anul·lar" la presència dels més petits donant-los un telèfon mòbil. Un mètode que sol ser habitual entre els qui pensen que així deixen els seus petits "entretinguts" sense adonar-se de la quantitat d'estímuls negatius que estan posant davant dels seus ulls.
El desenvolupament de mesures que limitin l'accés dels menors a les pantalles i als continguts d'internet està ja en marxa internacionalment. Serveixi com a exemple la llei que està ara mateix desenvolupant el Regne Unit per prohibir l'accés dels menors de 18 anys a les xarxes socials.
La negativitat de les pantalles té efectes múltiples, que també podem observar en el comportament dels més petits, tant en els seus processos d'aprenentatge, de relació amb els altres, en el seu estat d'ànim. Als alumnes els costa concentrar-se en el desenvolupament normal d'una classe, tenen dificultat per abordar un text sobre el paper, solen acostumar-se a escollir el que els agrada i obviar el que no els interessa (en la batalla, n'hi ha prou amb saltar a un altre contingut), solen tenir accés a continguts que no són propis per a la seva edat (i després apareixen les pors, les angoixes i la falta d'eines psicològiques per gestionar-los). Afegim, també, la idea que "internet tot ho sap" i que n'hi ha prou amb preguntar-li a la Siri (o Alexa o la que toqui) perquè et digui "la veritat".
Hi ha experts que assenyalen la importància d'explicar als nostres joves la realitat existent i que les pantalles forma part d'ella. En aquest sentit, consideren que la prohibició sense més ni més no té sentit i que, de fet, pot convertir els terminals mòbils en un "fosc objecte de desig", precisament per posar-los sota cadenat. Consideren que és molt més interessant aprendre a fer un ús responsable, sent conscients dels perills que comporta no fer-ho. Òbviament, per a això, els primers a estar formats haurien de ser els docents i els pares i tutors, que són en la majoria dels casos els qui necessiten autoavaluar l'ús que fan de les seves pantalles.
Ens preocupa (i amb raó) l'ús d'aquestes noves tecnologies en els més petits. Però, ens preocupa l'ús que fem nosaltres mateixos? Ha pensat vostè la quantitat de temps que dedica al dia a mirar aquesta pantalla? Ha pensat vostè a la dependència que ha generat?
Creiem que és una eina que ens aporta informació, immediatesa en la comunicació, seguretat. Tanmateix, no ens plantegem el nivell de dependència, la desinformació, i els efectes a escala biològica tan negatius que genera. Creiem ser-ne conscients, però la realitat és que no ho som prou. Continuem compartint fotos a les xarxes socials; ens creiem qualsevol cosa que ens arriba pel telèfon; no som capaços de contenir-nos en els grups compartits amb altres persones, fins i tot desconegudes; autoritzem que la nostra ubicació quedi registrada en tot moment (també la dels nostres fills), sense ser conscients dels gravíssims riscos que això pot suposar. En definitiva, que com a societat, tenim un greu problema (i no només són els nostres fills i estudiants els vulnerables).
No ens plantegem el nivell de dependència, la desinformació, i els efectes a nivell biològic tan negatius que genera. Creiem ser-ne conscients, però la realitat és que no ho som prou.
Mentre ens alerten sobre els perills a les aules, alhora, proven d'introduir-nos projectes de "noves tecnologies" per a l'aprenentatge. I no deixa de ser incoherent i realment disruptiu. El pediatre et recomana que no exposis el teu fill a les pantalles i a l'escola, t'obliguen a comprar una tablet per substituir els llibres. Es passen el dia adoctrinant-te sobre aquestes eines a les aules i no són capaços de, per exemple, començar amb cursos de mecanografia i de seguretat a internet (que seria el bàsic abans d'obrir un ordinador).
Com a docent, crec que una pantalla pot servir de suport en el procés educatiu. Una pantalla que utilitza el professor i en la que es mostrin continguts concrets i que serveixin com a suport, no com a únic element de docència. De moment, soc absolutament contrària a l'ús de les pantalles per part dels menors. I soc conscient també del qual endinsar-se en aquest terreny és complicat, ja que mou milers de milions de beneficis econòmics, on tant governs com empreses privades estan interconnectats.
La responsabilitat clau és de les famílies, que han de prendre's molt seriosament el perill d'internet i les pantalles sense que s'hagi reforçat una consciència crítica i analítica. Una cosa que, per molt bonic que pugui sonar, és precisament el que els dirigents no volen que desenvolupem com a societat.
Ser capaços d'utilitzar una eina de manera positiva, que sumi i no danyi, depèn de qui sàpiga treure'l el màxim benefici. I dubto molt que els adults, tant docents com polítics i famílies estiguem preparats per a això.