Epi i Blas, la granota Gustavo, Coco, Triqui, el monstre de les galetes... Els qui no siguin d'EGB pot ser que no s'enrecordin de la gallina Caponata, Espinete o els Mundos de Yupi. Aquelles tardes televisives de moltes infanteses. Barri Sèsam. Fonamental per aprendre la diferència entre a dalt i a baix. Si no fos per tot allò, estaríem encara fets un embolic. Gran aportació per a l'aprenentatge de diferències bàsiques.

En l'univers socialista potser no ho recorden però no és el mateix a dalt que a baix, entrar que sortir, cosir que descosir, trencar que construir... El greu no és que no ho recordin, sinó que confonguin encara més el seu públic, aquest 17 per cent de l'electorat que segons el CIS encara manté la fidelitat al PSOE, després de perdre sis punts respecte al baròmetre de juliol.

Fa una setmana estaven a punt de trencar la relació orgànica que durant 40 anys els ha unit al PSC. No hi havia marxa enrere. Els socialistes catalans havien anat massa lluny en la seva indisciplina; havien esquinçat les costures de la cèlebre Declaració de Granada; havien traït l'esperit i la lletra de l'acord del 1978; no hi havia ja espai per aguantar una relació asimètrica.... I ara de sobte ens empassem que PSOE i PSC negocien l'entrada de l'exdiputada Teresa Cunillera a la gestora que pilota els socialistes. Ni més ni menys que Cunillera, la catalana que va formar part de l'equip de primàries de Pedro Sánchez, i que abans de la dimissió de l'exsecretari general va defensar una negociació del PSOE amb els independentistes per fer fora Rajoy de la Moncloa.

En què quedem. No és el mateix que el PSOE ja prepari la sortida dels socialistes catalans dels seus òrgans de direcció, o que el PSC hi entri altre cop

En què quedem. No és el mateix que el PSOE prepari ja la sortida dels socialistes catalans dels seus òrgans de direcció,  o que el PSC hi entri altre cop. A dalt, a baix; entrar, sortir; cosir, descosir... Entre una cosa i una altra hi ha una gran diferència. Que no ens expliquin que el comitè federal va aprovar una gestora amb presència del PSC i que la vacant estava pendent del congrés dels socialistes catalans perquè no cola.

Si hi ha canvi de plans, que ho expliquin; si hi ha divisió d'opinions entre els barons sobre si convé o no la ruptura orgànica, política o electoral amb el socialisme català, que ho diguin... I si es tractava només que el PSC era el suport orgànic més sòlid amb què comptava Pedro Sánchez per a la seva pretesa reconquesta i que el demarcatge d'Iceta de l'exsecretari general ho canvia tot, que ho diguin també. És fonamental perquè algú es cregui això que els socialistes es dedicaran primer a la reconstrucció del projecte, i després si ja amb tot això posen nom al pròxim líder de la marca.

Amb el PSC o sense ell en els òrgans de govern, els socialistes no surten del bucle, per molt que Sánchez ja no hi sigui o que Susana Díaz abjuri ara dels personalismes. Deu ser per això també que, de moment, s'ha imposat el criteri d'Andalusia que no hi hagi un coordinador de l'equip que redactarà el programa que discutirà la conferència política prèvia al congrés. Millor, un sanedrí coral, plural, intergeneracional i amb representació de tots els territoris. Que no sigui que algú brilli més del compte i se l'estigui posant a la pista.

Allò del 17 per cent encara pot ser pitjor perquè guanyar les batalles de dins no és el mateix que guanyar les de fora. Llàstima que es perdessin Barri Sèsam.