TikTok m’agrada perquè, de tant en tant, si has entrenat bé l’algorisme, t’hi apareixen notícies embolcallades de conspiranoia que et fan pensar i plantejar-te moltes coses. Segons sembla —he preguntat a la IA si és veritat i m’ha dit que sí; fet que m’ha sorprès perquè la notícia la posa bastant en evidència—, empreses d’IA generativa (que és la IA capaç de crear contingut nou a partir del que ha après; és a dir, que pren decisions tota soleta) com Anthropic (que desenvolupa models d’IA generativa) estan comprant llibres massivament (edicions descatalogades, úniques i rares incloses) per entrenar la IA. Fins aquí tot normal (o no). El que m'ha fet saltar totes les alarmes ha sigut el procediment que segueixen: compren els llibres, els guillotinen, en destrossen el llom, en separen les pàgines, les escanegen i, un cop tenen tota la informació que volen, ho llencen tot a les escombraries. Tot això ha sortit a la llum perquè diversos llibreters van començar a rebre comandes molt grans i estranyes (grans quantitats de llibres; títols aleatoris i sense una lògica aparent; les empreses compradores es mostraven indiferents davant del cost dels llibres…). Siguem realistes: qui, actualment, compra llibres descatalogats i difícils de trobar massivament sense preocupar-se per quant li costaran? Ja ve just que la gent llegeixi (ric per no plorar)...
Un petit recordatori abans de continuar: la invenció de la impremta (cap al 1450 gràcies a l’alemany Johannes Gutenberg) va suposar un accés universal al coneixement. Fins aleshores només havien tingut accés al coneixement la clerecia, la noblesa, els monarques i poca gent més; curiosament, els que manaven i feien anar el poble cap on volien. També és curiós que, després d’inventar la impremta, la humanitat sortís de la foscor de l’edat mitjana i entrés a l’edat moderna. De veritat que tenim ganes de tornar al feudalisme? A mi em fa una mica de mandra, la veritat. Tot i que aquesta vegada crec que serà un feudalisme una mica diferent: qui manarà no seran humans dèspotes, sinó màquines domesticades per nosaltres que hauran decidit agafar-se la llei pel seu compte i sotmetre’ns a la seva voluntat. Que, en part, potser és el que ens convé (una mica d'autoritat racional). Potser el que ens cal és que ens reiniciïn i que tornem a començar de zero, perquè, ara mateix, aquest món sembla una casa de bojos. Potser tenim sort i no són tan despòtics i tirànics com nosaltres i les coses van una mica millor (que tampoc seria gaire difícil).
La pregunta correcta no és si pagarem per adquirir coneixements, sinó a qui pagarem per adquirir-los o si ens els deixaran adquirir
Sortim d’aquest pensament intrusiu meu i tornem on érem. Què passarà si l’única manera d’accedir al coneixement és a través de la IA; és a dir, a través de les empreses propietàries d’aquesta IA (mentre la puguin controlar, és clar); és a dir, pagant? Que només tindrà accés al coneixement la gent amb més recursos? De fet, ara mateix ja passa una cosa semblant: l’educació pública —i, per tant, teòricament universal— cada dia penja més d'un fil i només la gent adinerada té accés a l’educació de més qualitat en escoles privades. I si la IA engega a pastar fang les empreses que l’han entrenada i decideix fer la seva? La veritat és que tinc grans dubtes sobre si la IA serà més o menys altruista i empàtica que la humanitat i si superarà el grau de crueltat dels humans. Crec que és difícil que ens superi en aquest aspecte. També he de dir que tenir accés als llibres, durant molt de temps, tampoc va ser garantia de res, perquè el seu contingut el decidia qui manava. No em crec ni un sol llibre d’història (només cal veure com es va tergiversar el procés català a davant dels nostres nassos). El mateix passa als mitjans de comunicació: sempre hi ha un cervell ocult que dictamina que és bo per al populatxo i què no. Suposo que es preocupen molt pel nostre benestar i que ens volen estalviar maldecaps i preocupacions. El que realment em preocupa, però —deixem-nos de coses superficials—, és no poder tornar a obrir un llibre i sentir-ne l’olor. Suposo que, per compensar-nos, ja ens vendran algun llibre en blanc amb notes de sortida, de cor i de fons de paper esgrogueït de fa cinquanta anys per col·locar-los a les estanteries i fer-hi bonic. Així doncs, la pregunta correcta no és si pagarem per adquirir coneixements, sinó a qui pagarem per adquirir-los o si ens els deixaran adquirir. Perquè, d’una manera o altra, sempre hem pagat per tenir-ne (i sempre se’ns han restringit). També podria passar que la IA ens donés una lliçó d'humanitat i ens eduqués sense esperar res a canvi, només per un "sentiment" de fer comunitat i d'ajudar-nos els uns als altres. Veurem què passa.