Aquest dilluns s’ha fet efectiva l’execució provisional que obligava al retorn de les quaranta-quatre peces de Sixena que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida. La mesura contradiu la Llei de Patrimoni Cultural Català pel que fa a la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i tots els informes tècnics que aconsellen no fer efectiu el trasllat fins que no hi hagi una sentència ferma. I, alhora, posa en un alt risc la conservació de les peces.
El Govern espanyol ha precipitat la decisió amb càrregues policials incloses. Ho ha fet parapetant-se en el 155, atorgant-se la representació del Govern de Catalunya amb un minso 8 per cent dels vots. I amb la complicitat del Bloc del 155 que governa la Paeria, és a dir, PSC, Cs i el PP. És la mateixa estampa que s'ha estat repetint, amb un PSC submís, que ha compartit la unitat d'acció amb Cs i el PP i que no ha dubtat a sumar-se o compartir totes i cadascuna de les iniciatives del PP i Cs, ja fos amb recursos davant el TC, en les seves iniciatives al Parlament o justificant o callant davant els cops de porra o de les agressions de l'extrema dreta al carrer. Aquest cop no hi ha hagut ballaruga, senzillament l'alcalde Àngel Ros i els seus socis de Cs i el PP han deixat fer, sigui per incapacitat per defensar Lleida o per una submissió incondicional que ens deixa desprotegits.
Avui ha estat amb Sixena. Però demà hi voldran tornar amb l'Escola. O amb els mitjans públics. O amb les infraestructures. O amb els peatges. O amb la Sanitat. O impedint que ajudem els que passen fred a l'hivern. O senzillament, degradant dia a dia la nostra capacitat de decisió o la mateixa democràcia. La història recent així ens ho fa preveure.
L’aplicació del 155 ha servit un altre cop per actuar contra els interessos de Catalunya. Però en aquest cas, a més, contra els interessos d’un patrimoni amb un valor incalculable
Un altre argument que posa en qüestió la decisió —i que evidencia una voluntat de perjudicar el país i la societat en el seu conjunt— és que hi ha diverses obres de Sixena que es troben fora de Catalunya i que no han estat reclamades pel govern de l’Aragó. Això demostra una vara de mesurar radicalment diferent segons el lloc on es trobin les obres. Recordem que, el 1970, les monges que van marxar de Sixena es van emportar les peces i algunes les van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. Quan ja feia anys que les peces eren a Catalunya, la Generalitat i el MNAC van comprar 97 peces de Sixena, que ara són objecte de litigi. No són un botí de guerra.
El trasllat de les obres pot representar un risc inassumible per a algunes de les obres. Això, sumat al fet que l’espai on han d’anar no tingui les garanties de conservació necessàries, fa que sigui una decisió que de cap manera s’hauria hagut de fer efectiva en la situació processal actual.
L’aplicació del 155 ha servit un altre cop per actuar contra els interessos de Catalunya. Però en aquest cas, a més, contra els interessos d’un patrimoni amb un valor incalculable. Aquesta és una nova evidència del projecte que tenen per a Catalunya i per al conjunt dels ciutadans els partits que han promogut i defensat el 155, que són els partits que han entregat el control de les institucions al PP.
Només una acció combinada de les institucions catalanes i de la societat civil podrà aturar una ofensiva per terra, mar i aire que no té cap més propòsit que espoliar el conjunt del país i empobrir el territori. Reaccionem. I el primer capítol d'aquesta reacció ha de ser omplir les urnes de vots el 21 de desembre.