En un joc de paraules que va fer fortuna, el 1985, Jacques Delors, aleshores president de la Comissió Europea, va definir el projecte d’integració europeu com un OPNI, un Objecte Polític No Identificat. Sempre he pensat que aquesta definició s’escau molt bé al Regne d’Espanya, on se suposa que hi ha un estat centralitzat i unes comunitats autònomes, però que en realitat no tenen les mateixes competències, per tant, és un estat federal asimètric, on hi ha nacionalitats i regions —segons la seva pròpia Constitució—, però on es nega l’existència de nacions que no siguin l’espanyola, però on difícilment es pot parlar de l’existència d’una nació espanyola, perquè seria més adient parlar de nació castellana, nació catalana, basca o gallega, cosa que no agradaria gaire als andalusos, i on bona part de la ciutadania catalana parla d’estat espanyol per referir-se a un territori, quan un estat no és territori, sinó una administració... Bufff!
En fi, que si això no és un OPNI, que baixi un OVNI de debò i ens ho digui. Potser, com al llibre d’Eduardo Mendoza, hauria de baixar un extraterrestre de nom Gurb a passejar-se entre nosaltres i fer-nos veure des de fora el que som en realitat, demanant-nos que els expliquem com funcionen les nostres institucions, que són, com la mateixa Unió Europea, una barreja entre confederació i federació i, al mateix temps, una negació de totes dues. De la mateixa manera que l’amnistia és l’oportunitat d’unir Espanya i, alhora, de trencar-la. Una i 51. Un imperi i uns regnes de taifes.
És temptador pensar que quan Espanya es reconeix a ella mateixa, el resultat són els suports que ha rebut Pedro Sánchez
És temptador pensar, i escriure, que del Congrés dels Diputats n’ha sortit guanyadora una de les dues idees principals d’Espanya. Perquè, és clar, n’hi ha més. És temptador pensar que quan Espanya es reconeix a ella mateixa, el resultat són els suports que ha rebut Pedro Sánchez. És veritat que, numèricament, aquest és el resultat del debat. Però, en realitat, qui ha guanyat en el debat d’investidura, com en tots els debats d’investidura és aquest Objecte Polític No Identificat. I no pot ser d’una altra manera perquè això és el que és Espanya, un OPNI. El dia que alguna de les seves forces guanyi, la centralista, l’independentista o la federal, Espanya serà això, un estat centralista, diversos estats, una federació o una confederació. Mentre això no passi, mentre es mantingui aquesta tensió política en equilibri, Espanya serà un OPNI i Gurb, amb l’aparença de Marta Sánchez o de Rosalía, no entendrà res. O ho entendrà tant que es voldrà fer espanyol i ens ho farà evident un altre extraterrestre que farà de narrador amb l’aparença del Compte Duc d’Olivares o d’Isabel Díaz Ayuso, aquesta gran ambaixadora de la fruita.