Val a dir que el president Pere Aragonès, en un moment francament difícil, ha demostrat tenir tanta audàcia com Joan Laporta quan va fitxar Lewandowski. Ha estat capaç de conformar en poc de temps un nou govern fent de la necessitat de virtut. Tenint en compte els problemes de banqueta que tenen els republicans, ha fitxat expolítics que havien entrat en conflicte amb els seus respectius partits i es mostraven disponibles. Aquesta operació Lewandowski ha estat una bona iniciativa… bàsicament preelectoral, perquè poc podran fer. La convergència d’interessos comuns entre rivals i tota la lògica fa pensar que hi hauria d’haver eleccions més aviat que tard. Ara, també és cert que la política catalana té aspectes inversemblants. El Govern Aragonès és tan feble com impossible de fer caure. Cap moció de censura té possibilitat d’èxit. I a més, en un moment en què el món està per altres coses, la inflació, la guerra, l’emergència climàtica… un govern regional sense cap marge d’actuació podria arraulir-se i entrar en un període de letargia aprofitant-se del desinterès general. Seria com un temps políticament mort. O dit d’una altra manera, una pèrdua de temps.

Els estrategs d’Esquerra Republicana ja tenen comprovat que no guanyaran més vots per la banda independentista. Difícilment podran convèncer els que fins ara votaven Junts, la CUP o aquells que criden tant de l’ANC. Així que per continuar “eixamplant la base” només poden pescar vots per l’esquerra no independentista. Fins ara l’estratègia els ha donat bons resultats. Així que la solució a la crisi de Govern ha estat una declaració no pas de principis, sinó d’intencions. Una manera de dir que Esquerra Republicana és un partit obert i simpàtic on hi pot cabre tothom... que no sigui hiperventilat. Els tres fitxatges estel·lars s’han pronunciat inequívocament desmarcant-se del procés. Es tracta, per part d’ERC, d’ocupar allò que se’n diu la centralitat i que normalment rep el suport de l’establishment i de l’opinió subvencionada. Els fitxatges de Quim Nadal, Gemma Ubasart i Carles Campuzano no sembla que hagin de provocar grans moviments de masses, però, en canvi, sí que avisen sobretot PSC i Comuns que ERC està absolutament determinada a disputar-los-hi el vot suposadament d’esquerres. I resulta que l’estabilitat del Govern Aragonès depèn de PSC i Comuns. La paradoxa és la següent: Estaran disposats aquests dos partits a contribuir que es consolidi l’hegemonia d’ERC i el lideratge de Pere Aragonès o més aviat el contrari?

Un govern regional sense cap marge d’actuació podria arraulir-se durant un període de letargia aprofitant-se del desinterès general. Seria com un temps políticament mort. O dit d’un altra manera, una pèrdua de temps.

Com tothom sap, d’aquí a final d’any tots es necessiten mútuament per aprovar els respectius pressupostos. No cal posar en dubte que ERC donarà suport als pressupostos de l’Estat i que PSC i Comuns correspondran a Catalunya. En cap cas Junts contribuirà a l’estabilitat d’un Govern que l’ha expulsat. Aquesta tesi que són els pressupostos del conseller Giró és una mentida que intenta prendre a la gent per idiota. Giró va fer campanya per no marxar del Govern, però tal com va dir, només havia enviat a cada conseller la seva quota. Això no és fer un pressupost. Li faltava barallar-se amb cada un dels consellers i treure partides d’un per donar-li a un altre que és la part més complicada i més en un govern de coalició. I tot això abans d’aprovar el Govern l’avantprojecte, que a continuació s’havia de negociar amb els Comuns, sempre partidaris d’apujar impostos per fotre a Convergència. Si tantes ganes tenia Junts d’expressar-se lliurement i defensar les seves posicions, no tindrà millor oportunitat que presentar ara un projecte de pressupostos alternatiu que l’identifiqui amb la seva suposada base electoral.

A tots els grups del Parlament tret d’ERC i C’s els interessa eleccions al Parlament com més aviat millor, però per feble que sigui el Govern Aragonès ningú està en condicions de fer-lo caure amb una moció de censura

Així que Aragonès només pot pactar els pressupostos amb PSC i Comuns i així serà si Junqueras no ho rebenta. Ara bé, arribats a l’any electoral de 2023 serà el sálvese quien pueda.  Salvador Illa vol ser president i sap que no es pot permetre esperar fins després de les generals que són a finals d’any. Per presentar-se com a guanyador necessita tenir el PSOE al govern espanyol i les generals es plantegen molt incertes, així que per ell és millor que les eleccions catalanes siguin abans. A més, per al PSOE una victòria socialista contra l’independentisme i una nova derrota del PP a Catalunya seria la millor carta de presentació de cara a les generals. Però resulta que abans, el mes de maig està ocupat per les eleccions municipals, que són fonamentals per a tothom, amb la qual cosa arribem a la conclusió que a tots els grups del Parlament tret d’ERC (i Ciutadans perquè mentre hi ha vida hi ha esperança) els interessa eleccions al Parlament com més aviat millor.  

Amb aquesta perspectiva podria sorprendre que un gat vell com Quim Nadal hagi acceptat incorporar-se a un govern amb data de caducitat, però un Nadal no perd mai passada i el departament d’Universitats pot funcionar com la palanca que li doni la notorietat necessària per presentar-se novament per alcalde de Girona que, com tothom sap, és el lloc per al qual Quim Nadal sembla que estava i potser encara està predestinat. La idea de Quim Nadal candidat a l’alcaldia de Girona, és a dir, desafiant Puigdemont en el seu territori, segur que excita les hormones de tots els dirigents d'Esquerra Republicana.