La paradoxa revolucionària de tenir una Declaració dels Drets Humans sense comptar amb les dones va costar-li la vida. Es deia Marie Gouges (Montauban, 7 de maig del 1748 - París, 3 de novembre del 1793) tot i que la coneixem com a Olympe de Gouges. Es tracta d'una escriptora il·lustrada que va evidenciar les mancances de la Declaració dels Drets Humans, demostrant que el text era incomplet perquè no atorgava els drets a la meitat de la població. Oblidava les dones.

Marie va lluitar, va escriure, va ser agitadora cultural. Però no va ser acceptada. De fet, va morir decapitada acusada de bruixa, histèrica, desequilibrada i traïdora. No havia tingut estudis, i la poca gramàtica que sabia no la va convertir, certament, en una escriptora excelsa, però sí en una revolucionària inigualable.

Aquesta pionera dels drets humans es casa (la casen) quan tenia 17 anys amb un home ric. Va tenir un fill, que la va repudiar quan la van matar, per la por de ser associat a una persona com ella. En perdre el marit, es va traslladar a París, on va ser coneguda en els salons literaris i ambients intel·lectuals. Marie va esdevenir escriptora teatral, assagista i activista. Va dirigir un diari que es deia L’impatient. Tota una premonició. Molt preocupada pel comerç d’esclaus i pels drets de les dones, comença a escriure. L’obra de teatre més coneguda és L’esclavitud dels negres. La peça no complau —posa el dit a la llaga de l’enriquiment de la burgesia del seu temps— i l’empresonen a la Bastille. Escriu i intenta aconseguir un judici, però no se’n sortirà i acabarà guillotinada a la plaça pública acusada d’haver traït els ideals de la Revolució Francesa.

Olympe passa a la història per haver escrit la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania el 1791. Li semblava que el text aparegut dos anys abans, i que hem estudiat i après com a Declaració dels Drets de l’Home, era molt interessant però totalment insuficient. Olympe va ser lúcida i de seguida en va denunciar els biaixos. “Dona, desperta't; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l'univers; reconeix els teus drets”, va escriure. Va adreçar una carta a la reina Maria Antonieta, a qui veia també com a una víctima del sistema, tot i els aparents privilegis.

Per a ella, la ignorància, l’oblit i el menyspreu dels drets de les dones són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs. Olympe proclamava la igualtat i s’oposava a la inferioritat en què els Drets Humans havien deixat la dona

Olympe des Gouges, aquesta pionera del feminisme que va viure al segle XVIII, va acabar morint guillotinada, com la reina, perquè Robespierre la va considerar una rebel traïdora. Tot i l’esperit revolucionari d’Olympe, no va plegar-se als tics dictatorials de Marat i Robespierre. I va perdre davant el Terror.

Olympe havia estat educada en una escola catòlica. Dona revolucionària com era, no tenia en bona consideració la religió, però sí Déu. Escriu: “El veritable Déu, tal com ens l'hem d'imaginar, és, em sembla, un déu generós i benèfic; permet que totes les nacions prosperin, en qualsevol forma que es vulgui adorar. [...] tanmateix, quins mals no ha produït la religió! Quines disputes no causarà encara!”.

Olympe era crítica, no només amb la religió, sinó amb la cultura i els costums. Olympe va veure que el matrimoni havia de ser igualitari, que les dones tenien dret de triar i estimar qui volguessin, i també era partidària del divorci, de l’accés de la dona a la feina —la que fos— i a posseir propietats.

Olympe ha estat una dona oblidada (i repudiada pel seu únic fill). El segle XXI, França l’ha rehabilitat i ara li dediquen pòdcasts, llibres, obres de teatre, carrers, places i tesis doctorals. Per a ella, la ignorància, l’oblit i el menyspreu dels drets de les dones són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs. Olympe proclamava la igualtat i s’oposava a la inferioritat en què els Drets Humans havien deixat la dona, oblidant-la en les proclames de llibertat, igualtat i fraternitat. Avui aquesta dona que ara exalcen els francesos posaria el dit a l’ull a tants bocamolls que parlen tot el dia de llibertat, igualtat i fraternitat, i que, incoherents, no només traeixen els ideals republicans on es fonamenten aquests valors, sinó els de l’humanisme més bàsic.