Els prejudicis, estereotips, discursos d'odi i el racisme estructural són fenòmens que pateixen persones de diversos col·lectius de la nostra societat. Tanmateix, els últims esdeveniments a Piera i a Torre Pacheco marquen un punt d'inflexió molt preocupant. Així comença el comunicat de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós Audir. A Piera, l'incendi en una mesquita que s'havia d'inaugurar, i a Torre Pacheco, grups ultradretans exhortant a "caçar" immigrants, són crits d'alerta d'una societat que s'ha intoxicat amb prejudicis. I que s'està tornant visiblement violenta, no només de manera tàcita o dissimulada. Odiar és un verb que es conjuga massa sovint.

Cremar una mesquita és cremar la vida de persones musulmanes, no un edifici. Atacar una parròquia a Gaza no és malmetre una església, és carregar-se una comunitat. Instigar a la cacera de persones no és només una animalada inadmissible, és un fracàs com a humanitat.

Audir revela que el rerefons dels relats i accions discriminatòries ha fet un "salt qualitatiu en forma de violència": la discriminació i la violència no apareixen de manera sobtada: "Es construeixen a partir d'actituds i discursos que, amb el temps, esdevenen més agressius". S'inicia de manera banal, amb petits comentaris ofensius i estereotipats, que poden acabar en greus atacs violents, físics o verbals. Els esglaons es van retroalimentant. L'odi s'ha de tallar de soca-rel, perquè un odi estès és extremadament complex d'erradicar.

Els esglaons es van retroalimentant. L'odi s'ha de tallar de soca-rel, perquè un odi estès és extremadament complex d'erradicar

Prevenir i desarticular l'odi es fa des de tot arreu. Des de l'acció política, per descomptat, que trenca ella mateixa sovint línies de respecte per l'altre. La discrepància no pot ser un sinònim de l'odi visceral. També des de les aules, els patis o els gimnasos, les platges i els bars, els busos o les cases per a gent gran. L'odi s'escampa massa fàcilment.

L'Audir convida les tradicions religioses i conviccions no religioses a aplicar principis com la regla d'or (no facis als altres el que no vols que et facin a tu) per generar espais de respecte i interacció positiva. Aquestes tradicions i conviccions no religioses ofereixen valors que promouen la compassió, la justícia i la solidaritat, i poden esdevenir motors de transformació social davant del discurs d'odi. Cal que s'activin. I que la gent ho percebi. L'alto el foc que ha demanat el papa Lleó XIV és un gest, o l'exhortació dels bisbes catalans sobre la immigració. Però no s'esperi vostè només intervencions institucionals. Apliquem-nos. Revisem-nos. Mesurem les nostres paraules.

L'odi surt de cada individu. De casa seva, de les seves entranyes, també. I de formes inusitades que de vegades semblen només opinions, sense més. El verí pot ser molt, molt petit. I fer un mal irreparable.