Part dels resultats de les eleccions s'explica des de la malaptesa dels partits que, en especial els perdedors, són tots els que no han obtingut majoria absoluta, estan embardissats en els pactes postelectorals i no en determinar les causes dels (mals) resultats. Tants spin doctors i tan poc cap.

Malgrat un sistema electoral prou poc representatiu, d'encuny preconstitucional, i que tots semblen desconèixer després de més de quasi cinquanta anys, encara es repeteix a les campanyes electorals l'objectiu de majories, si no absolutes, sí còmodes. Encara no han vist tots aquests analistes de part, que la fragmentació, tot i mantenir un bipartidisme que no és ni molt menys uniforme, ha vingut per quedar-se. És a dir, obtenir resultats a les urnes per sobre del 30% és pràcticament miraculós. Això té com a conseqüència immediata les coalicions, amb seients dins del govern o amb suport parlamentari. Una ullada al panorama ho fa palès per tot aquell que ho vulgui veure.

Malgrat un sistema electoral prou poc representatiu, d'encuny preconstitucional, i que tots semblen desconèixer després de més de quasi cinquanta anys, encara es repeteix a les campanyes electorals l'objectiu de majories, si no absolutes, sí còmodes

En frase ja carrinclona, es reitera amb l'estil d'un martell-piló que les eleccions són la festa de la democràcia. Una frase que no vol dir res. El que sí que és, és el dia del poder del ciutadà, que amb el seu vot fa el que li dona la gana i posa i treu governs. Dit en termes econòmics: el dia de les eleccions és el dia de la demanda, no de l'oferta. I aquesta demanda, té poc de rational choice, malgrat els intents de fer creure que sempre és així. No m'estendré, llevat de la repressió que no cessa, en les fites econòmiques i socials de la legislatura on les dretes no han votat a favor ni una sola de les polítiques, que fins i tot han estat avalades pels summes pontífexs de l'ortodòxia tant europeus com mundials. Els electors han donat això per amortitzat i, amb molta imprudència tot s'ha de dir, per irreversible. Poca memòria recent. De tota manera, és el que té la sobirania, si t'equivoques, t'equivoques sobiranament.

Però no entendre aquests mecanismes denota, si més no, poca perspicàcia, doncs hi havia signes ben clars. I han quedat palesats en aquestes eleccions i molt especialment, en l'àmbit català.

La primera nota és molt dolorosa. L'abstenció ha superat el 44%, en algunes poblacions més del 50%. Suposa quasi deu punts més que a les darreres eleccions. Tals guarismes representen una desafecció enorme i una desconsideració de l'obra política feta. L'elector s'ha guiat —alguns diran que manipulat— per motius passionals i no racionals. En general, han pogut els lemes anti-el-que-sigui que arguments propositius, arguments que pràcticament no hem vist i que, quan els hem a penes olorat, eren clarament autoritaris, sense base raonable. Però el missatge anti i certa por o indiferència han obrat el miracle que més del 44% del cens passés olímpicament de les eleccions. L'oferta política no satisfeia ni de bon tros la demanda ciutadana. O dit d'una altra manera: el primer partit, ara per ara, i a Catalunya més, és l'abstenció.

El segon tret no gens menys preocupant és l'ascens de l'extrema dreta i la mutació de la dreta extrema. En efecte, desaparegudes les dretes marginals i paràsites d'accidents anteriors, el PP ha guanyat a Catalunya més de 80.000 vots i Vox quasi 120.000. Això dona a aquestes dretes més d'un 13% dels vots vàlids, el que situa el conglomerat més obertament reaccionari i centralista en la quarta força. Un de cada 7,5 electors el vota. Fa pensar, oi?

El PP ha guanyat a Catalunya més de 80.000 vots i Vox quasi 120.000. Això dona a aquestes dretes més d'un 13% dels vots vàlids, el que situa el conglomerat més obertament reaccionari i centralista en la quarta força

Per últim, tenim els electors caviar. La seva postura és legítima, però no va enlloc; en tot cas, a fer més forts encara els corrents populistes i xenòfobs de les dretes extremes. Són electors que han pensat el seu paper en una democràcia i fan una esmena a la totalitat al sistema, des d'infinitat de postures ideològiques. Són els que han votat nul o en blanc, més els segons que els primers. En total més de 95.000 ciutadans, més d'un 3% dels sufragis, superant el 2% de les anteriors conteses, és a dir, guanyant un 50%.

Aquestes tres notes no veig que es valorin a hores d'ara. Diria que és un greu error, doncs, embrancar-se en els moments actuals en la mera supervivència d'unes fràgils victòries, sense veure el que hi ha rere realment dels números, potser l'avantsala d'una autèntica desfeta democràtica en un futur no massa llunyà. Un cop més, els arbres —els pactes postelectorals i el proper 23-J— no ens deixen veure el bosc: una desafecció ciutadana, desafecció que podria dur a una literalment insostenible democràcia sense demòcrates.