A l'època en què jo de tant en tant freqüentava discoteques es distingien les cutres de les finolis pel fet que, a les primeres, per aconseguir que proliferés el "material", les noies entraven gratis i els nois, pagant. Tres dècades no són res en la història humana, ni tan sols en la de la modernitat, encara que per a internet i aquests mòbils convertits en apèndixs de la nostra anatomia ho siguin gairebé tot. En aquests pocs anys la dona ha fet passos de gegant en el seu procés d'emancipació professional i personal: a les noves promocions de juristes són majoria les dones; en els mitjans de comunicació cada vegada són més les dones que produeixen, dirigeixen o presenten programes; l'enginyeria ja no és vedat masculí i hi ha associacions de dones empresàries perquè moltes dones ho són. Encara que els vingui per herència, Carmen Botín, les Daurella, les Koplowitz o Sandra Ortega s'han guanyat a pols els càrrecs executius que ostenten a les cúpules directives de les seves empreses, i són ja moltes les dones que ocupen responsabilitats governamentals, majoritàriament, en l'espectre liberal conservador, per cert.

Contemporàniament als seus èxits individuals i com a col·lectiu, les dones estan sent capaces de manifestar dues impresentables tendències, ambdues sens dubte fruit de la pressió del context

Però l'ésser humà és especialista a disparar-se trets al peu, i les dones, malgrat que en general estan dotades d'una eficàcia multifunció que les pot fer semblar màquines, també són humanes. Contemporàniament als seus èxits individuals i com a col·lectiu, les dones estan sent capaces de manifestar dues tendències impresentables, ambdues sens dubte fruit de la pressió del context, però no només d'això, si creiem que som éssers lliures dotats de discerniment. La primera és l'adopció de fórmules masculinitzants en l'aparença, actitud i prioritats. Algú podria preguntar-se a què em refereixo amb la paraula "masculí" en un context en el qual es pretén desdibuixar les fronteres entre sexes, però fins i tot entre els qui distingeixen cromosomes i identitat menyspreant els primers, saben a què em refereixo.

La segona tendència absurda de les dones en l'actualitat opera en el sentit diametralment oposat: de la masculinització a la ultrafeminització, el que podríem anomenar "autocosificació". Veient, per exemple, l'Instagram de la parella del raper PnB Rock, tirotejat recentment mentre menjava amb ella en un cèntric restaurant de Los Angeles, es capta ràpidament el significat del terme. En el present, un ampli sector de les dones pretén que és empoderament l'exposició pública, maquillada i filtrada de la seva carn a les xarxes socials. Tant és així que, si sembla prou atractiva, aquesta carn pot ser "imatge" d'alguna discoteca de moda; ja no d'antres de barriada amb sexualització implícita, no; ara es tracta d'una moda ben vista, amb accés a zones VIP i aprovisionament d'alcohol. El que ens diu que hem tornat al born, i les noies (algunes noies), de nou, poden entrar gratis.