Demà, eleccions a les Corts espanyoles, la institució que legisla amb més poder sobre Catalunya malgrat el Parlament català. Amb tota l’estima que ens mereix la nostra institució, la crua realitat és que és subsidiària d’allò que es determina a escala espanyola, amb la conseqüència que la Generalitat es pot considerar una mena de gestoria local d’allò que a Madrid tenen a bé cedir, sigui en ingressos, sigui en despeses, sigui en capacitat legislativa. Aquestes eleccions a les Corts espanyoles van, doncs, del poder a l’Estat amb majúscules i, pel que ens afecta (que no és poca cosa), sobre Catalunya.

No soc analista polític, però de la mateixa manera que a les eleccions municipals del proppassat mes de maig em vaig permetre fer alguna reflexió amb perspectiva econòmica sobre la crida a l’abstenció, també ara em permeto repetir-ho —des de la mateixa perspectiva— amb motiu de la crida d’un cert moviment social a favor de votar en blanc o nul.

Des del màxim respecte a les decisions individuals d’optar per votar en blanc o per emetre un vot nul, personalment entenc que hi ha arguments per pensar que fer-ho constitueix un error de participació política. Vegem-ho.

Els polítics que surtin elegits determinaran quins impostos hem de pagar, en què es gastaran aquests diners, quines polítiques duran a terme en els àmbits autonòmic, social, sanitari, de seguretat, de redistribució, d’immigració, com tractaran Catalunya, i tot el llarg etcètera de la intervenció de l’Estat en el nostre dia a dia. Per tant, està en joc la butxaca i el model de país. Quan una persona interessada en la política s’absté de votar —perquè considera que el sistema de representació política és defectuós, perquè cap oferta de partit no li agrada, perquè considera que s’han incomplert compromisos anteriors— quan es queda a casa, fa el mateix que aquell a qui la política li interessa un rave i no vota mai. Ben mirat, si algú políticament compromès s'absté de votar, amb la seva actitud es fa còmplice dels resultats de qui va a votar.

Encara que sigui tapant-se el nas, votant el menys dolent, el més racional és participar i fer-ho amb vots vàlids

Amb els vots en blanc i els vots nuls passa una cosa idèntica. No sembla la millor decisió pensant en termes de costos i beneficis. Per aquests motius:

  1. Com en el cas de l’abstenció, el fet de no votar un partit o candidat concret reforça (amb el vot de menys a qui sigui) els resultats de qui emet vots vàlids, els únics que es compten a l'hora de repartir el poder polític. El benefici se l’enduen els altres.
  2. Paradoxalment, la crida a votar en blanc o nul va adreçada a persones amb ganes de canviar les coses, interessades o molt interessades en la política. Sembla un contrasentit. El benefici seria provocar el canvi, però aquesta via no és d’eficàcia provada.
  3. El rendiment individual directe de votar en blanc o nul és la satisfacció de queixar-se, de mostrar el descontentament amb els partits que es presenten o amb el sistema polític vigent. El valor que cadascú li doni a aquesta manera de queixar-se entra en l’esfera individual. A la pràctica, el seu vot fa cap a la paperera.
  4. En cas que hi hagués un gran nombre de vots en blanc o nuls s’inflaria la bossa de vots no vàlids i es podria donar el benefici de la satisfacció per la queixa col·lectiva. Però, en tractar-se d’un missatge genèric, no concret, no adreçat a un destinatari específic, fàcilment es dissiparia.
  5. Votar comporta un cert esforç, fa incórrer en costos que no es donen en el cas de l’abstencionista: cal anar al col·legi o a Correus, fer cues, potser sacrificar un cap de setmana, etc. Per obtenir el mateix resultat pràctic, en tema de costos, qui va a votar en blanc o nul té un comportament econòmicament menys racional que l’abstencionista, que no fa cap esforç.
  6. Que qui obri els sobres i supervisi el recompte es trobi amb moltes paperetes en blanc, amb paperetes de l’1-O o amb missatges de caire independentista no transcendirà més enllà de les quatre parets del col·legi electoral. Per tant, és un benefici nul o proper a zero, sense cap efecte tangible.

Si del que es tracta és de canviar el sistema de representació o de queixar-se dels polítics que ens representen, votar en blanc o fer vot nul no serveix. Hi ha una alternativa més fàcil, que és quedar-se a casa, però com que soc dels que no crec en aquesta opció, no la recomanaria. Encara que sigui tapant-se el nas, votant el menys dolent, el més racional és participar i fer-ho amb vots vàlids.